Poezie

Jak pozapomenutý cvalpouťových koníkůnás doma nyní unášíokouzlení šťastným světem:kalný vír obrazu.Avšak noc klepe na dveřea ticho svoláváztracená slova– jak hrstku šedých oblázkův korytě řekypod mrznoucí mlhou.Zvolna přitékají zpátkyvzdálené ukolébavky,ozvěny elegie, šum…

Raněn steskem mlčí básník.A pod víčky vidíslepou záhadučasu snů a závratí,jenž víří rychlejinež pouťoví koníci.Hrozí nám žalostná pýchačlověka unešenéhotechnickými kouzly.Leč slova neumírají.Poezie, plamen v noci,je sdílená moudrost proti zapomnění. Půvabzralého umu: řád i hra.

Jordi PàmiasPřeložil Jan Schejbal

ПоэзияПолузабытая ярмарка,лошадок карусельных галоп,тот счастливый мир нас чарует:неясных образов водоворот.Но ночь уж в дверь стучится,молчание собираетпотерянных слов хоровод,как кучку камешков прибрежных,под вязкой мглой морознойна берегу речных дорог.Медленно возвращаетКолыбельных песен звуки,Эхо элегии, шепоты,стуки…

Уязвленный тоскою, поэт затихает.сквозь сомкнутые векислепую загадку узнаетголовокружительных мечт слог,

Которые стремительнее мчатся,чемлошадок карусельных галоп.Грозит нам грустная гордыняплененного техникой человека,но слова не умирают, они, как огоньки ночные, горят, не тают,взаимная мудрость, поэзия,противостоит забытью. С достоинством зрелого искусства предлагает: строгость и игру.

Jordi PàmiasПереклад Lilia Khabibullina

Una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanesilc.cultura@gencat.cathttp://cultura.gencat.cat/ilc

Centre UNESCO de Catalunyacentre@unescocat.orghttp://www.unescocat.org

amb la col·laboració delServei Català de Trànsitwww.gencat.cat/transit

i Consorci de Normalització Lingüística

© del poema, Jordi Pàmias

© de les traduccions: Roger Friedlein, Anna Crowe,Hesham Abu-Sharar, Maria Ohannesian, MaiteGonzález, Carlos Vitale, K.M. Alarabi S.L., AnnieBats, Itai Ron, Sameer Rawal, Daramola Abimbola,Francesco Ardolino, Lingling, Xu, Anne-LiseCloetta, Xavier Gutiérrez , Rita Custòdio i ÀlexTarradellas, Yolanda Huañec Patilla, Jana BalacciuMatei, Lilia Khabibullina, Jan Schejbal, per a lesllengües respectives..

Disseny: Víctor Oliva. Disseny gràfic, SL

Impressió: Treballs Gràfics, SA

DL: B-9.444-2010

A Poesia

Como o galope, meio esquecido, de uns cavalinhos de feira, hoje, em casa, seduz-nos o encanto de um mundo feliz: o turvo remoinho da imagem. Mas a noite bate à porta, e o silêncio convoca as palavras já perdidas – como um punhado de seixos cinzentos que estão no leito do rio,sob a bruma geadora. Com lento refluxo, voltam longínquas canções de embalar, ecos de elegia, murmúrios…

Ferido de saudade, cala o poeta. E vislumbra, com os olhos fechados, o cego enigma de um tempo de sonho e de vertigem, que dá voltas mais depressa do que aqueles cavalinhos de feira. Ameaça-nos o triste orgulho daquele homem, seduzido pelo encanto da técnica. Mas as palavras não morrem. Chama na noite, a poesia é uma sabedoria partilhada, contra o esquecimento. E pura graça de uma arte madura: rigor e jogo.

Jordi PàmiasTradução: Rita Custódio e Àlex Tarradellas

Era poesia

Com eth galòp, miei desbrembat,d’uns shivalets de hèira,aué, en casa, mos sedusísera atraccion d’un mon erós: er imprecístorbilhon dera imatge.Mès qu’era net tuste ena pòrta,e eth silenci convòquees paraules perdudes-com un sarpat de calhaus grisien lhet deth riu,jos era broma gibradora.Damb lent reflús, tornen luenhenquescançons de cunhèra, ressonsd’elegia, shebitegi...

Herit d’engüeg, care eth poèta.E entrevé, damb es uelhs clucadi,eth cec enigmad’un temps de sòni e de verdigòu,que vire mès de prèssaqu’es shivalets de hèira.Mos menace eth trist orgulhder òme, sedusitper encant dera tecnica.Mès non morissen pas, es mots.Hlama ena net, era poesiaqu’ei saviesa compartida,contra era desmemòria. E pura gràciad’un art madur: rigor e jòc.

Jordi PàmiasRevirada de Xavi Gutiérrez

Dikt

Som karusellhestershalvglemte galopp,besnæres vi nu her hjemmeav en sorgløs verdens sjarme,bildets dunkle malstrøm.Men natten banker på dørenog stillheten kaller sammende tapte ordsom en håndfull grå småsteinnede i elveleiet,under rimfrysende tåke.Fjerne vugge- og klagesanger strømmer langsomt tilbakesom ekko, sus…

Såret av lengsel tier dikteren.Og med lukkede øyne skimter han den blinde gåtefra en tid med svimlende drømmer,som snurrer, rundt og rundt,rasker enn karusellhestene.Vi trues av den triste stolthet til mennesketbetatt av teknikkens fortryllelse.Men ord dør ikke ut.En flamme i natten;diktning, en felles visdommot glemsel. Og en moden kunsts rene gunst: alvor og lek.

Jordi PàmiasOversatt av: Anne-Lise Cloetta

Ma

nd

arí

No

rue

c

Po

rtu

gu

ès

Harawi

p'itasqawan, yaqa qunqarapuny,huk qhatupi ch'irukunamantakunan, wasipi, munaypaywankisunqu suwa tiqsimuyuriktin kusilla: qunchu p'uyunqa rikch'ay.hinaqtin tuta punkuta takan,ch'intaq wahamunrimaykunaq chinkayllanpuqtuy rumi uch'uycha uqi hinanwaruq mayupi,mayu phusuqu qasa uraypi.Thamay phusuqu mayu, karumanta kutimunkiraw takikunan, yachapayasunkitakipayay llakiy, thutupakuykunan...llakiymanta k'irisqa, yarawi upallan.Hinaqtin qawariqhinan, ñawikunawan ch'ill-mispa,ñawsa chinkachiy hinanhuk unay puñumanta manan tiyaq atiq,ratullan muyuq atiqch'irukunan qhatuqmanta.Manchachiy llakiy apuskachaqrunamanta, munapakuymunasqa tupaynisqata hina.Ichaqa manan wañunkuchu, runasimiku-naqa.Tuta wahamun, harawiyuqaykunan wakichiykunan,qunqay atipay hinan, ch'uya añaychayhuk ruway puquy : allin kamachiq pukllay.

Jordi PàmiasT'ikraq Yolanda Huañec Patilla

Poezia

Ca de galopul, aproape uitat,al unor căluţi de bâlci,acum, acasă, suntem fermecaţide vraja unei minunate lumi noi: vârtejultulbure al imaginii.Dar noaptea bate la uşă,tăcerea cheamăcuvinte pierdute- bănuţi de cremene cenuşiiîn prundiş,sub ceaţa-ngheţată.În lent reflux, din depărtări se întorccântece de leagăn în şoaptă, ecouri de elegie, murmure...

Rănit de dor, tace poetul.Cu ochii închişi, întrevedeenigma oarbăa unui timp de himeră şi de vertij,în mai zorită rotiredecât căluţii de bâlci.Ne ameninţă tristul orgoliual omului, de vraja tehnicii subjugat.Nu mor cuvintele însă.În noapte flacără, e poeziaînţelepciune a tuturor împotriva uitării. Şi graţie purăa artei depline: rigoare şi joc.

Jordi PàmiasTraducere: Jana Balacciu Matei

Qu

ítx

ua

Ro

ma

nè

s

Ru

s

Tx

ec

Occ

ità

La poesia

Com el galop, mig oblidat,d'uns cavallets de fira,avui, a casa, ens sedueix l'encant d'un món feliç: el tèrbolremolí de la imatge.Però la nit truca a la porta,i el silenci convocales paraules perdudes-com un grapat de còdols grisosa la llera del riu,sota la boira gebradora.Amb lent reflux, tornen llunyanescançons de bressol, ecosd'elegia, mormols...

Ferit d'enyor, calla el poeta.I entreveu, amb ulls clucs,el cec enigmad'un temps de somni i de vertigen,que roda més de pressaque els cavallets de fira.Ens amenaça el trist orgull de l'home, seduïtper l'encant de la tècnica.Però no moren, les paraules.Flama en la nit, la poesiaés saviesa compartida,contra l'oblit. I pura gràciad'un art madur: rigor i joc.

Jordi Pàmias

El dia 21 de març va ser proclamat per laUNESCO Dia Mundial de la Poesia. Perfestejar-lo el poeta lleidatà Jordi Pàmias haescrit el poema “La poesia”, que hemtraduït del català a vint llengües més, lesaltres oficials a Catalunya i algunesd’escollides entre les que parlen altresciutadans del país.

Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és poeta iassagista. Es dóna a conèixer amb elpoemari La meva casa l’any 1969, amb elqual guanya el premi Joan SalvatPapasseit. Després d’aquest poemari envindrien d’altres, molts d’ells mereixedorsde guardons ben diversos. Flauta del sol(premi Carles Riba, 1978), Àmfora grega(premi Vicent Andrés Estellés, 1985),Narcís i l’altre (que obté els premis Miquelde Palol, 2001 i Josep M. Llompart, 2002 almillor llibre de l’any). Amb Terra cansada,guanya el Premi Nacional de la Crítica,2005. La qualitat i la constància de la sevaescriptura l’han convertit en una de lesveus més representatives de la sevageneració, i en un referent per als nousautors.

Amb aquesta iniciativa, UNESCOcat i laInstitució de les Lletres Catalanes, amb lacol·laboració del Servei Català de Trànsit, elConsorci per la Normalització Lingüística iels serveis territorials del Departament deCultura i Mitjans de Comunicació de laGeneralitat de Catalunya, us proposenconvertir el Dia Mundial de la Poesia en unacelebració de la paraula i de la dignitat detotes les llengües per expressar-la enllibertat.

i la participació de:

Jordi Pàmias

Dia M. Poesia'10-5_¬ 17/02/10 12:14 Página 1

Die Dichtung

Wie der halb vergessene Galoppder Pferdchen auf dem Karussell,so verführt zu Hause uns heuteder Zauber einer Welt im Glück:ein trüber Bilderwirbel.Doch die Nacht klopft an die Tür,und die Stille ruft die verlorenen Worte herbei– wie eine Hand voll grauer Kieselsteine in einem Flussbettunter Raureifnebel.In trägem Fließen kehren zurück die fernenWiegenlieder, ein Widerhallvon Elegien, Gemurmel...

Von Sehnsucht geschlagen schweigt der Dichter,und erahnt geschlossenen Augesdas blinde Rätseleiner Zeit von Traum und Schwindel,die sich schneller drehtals die Pferdchen auf dem Karussell.Uns bedroht der triste Stolzdes Menschen, verführt vom Zauber der Technik.Doch die Worte, sie sterben nicht.Wie eine Flamme in der Nacht istDichtung die geteilte Weisheitwider das Vergessen. Und reine Anmuteiner reifen Kunst: Strenge und Spiel.

Jordi PàmiasÜbersetzt von Roger Friedlein

Poetry

Like the almost forgotten galloping of fairground horses,today, in our homes, the enchantmentof a brave new world seduces us:the blurred whirling of the image.But night knocks at the door,and silence summonsthe words we have lost –like a handful of grey pebblesat the bottom of the river,in freezing fog.Like a slow tide they ebb back,far-off cradle-songs, echoesof elegies, murmurings …

Pierced by nostalgia, the poet falls silent.And glimpses, behind closed eyes,the blind enigmaof a time of dream and frenzy,that spins more swiftlythan the fairground horses.Seduced by technology’s enchantment,man’s sad pridethreatens us.But words do not die.A candle in the night, poetryis shared wisdomagainst forgetting. And pure graceof a full grown art: precision and play.

Jordi PàmiasTranslation: Anna Crowe

시

반쯤잊혀져가는전속력으로달리는경마장의말처럼오늘, 집에서, 나를사로잡는행복한세계의매력: 뿌옇게소용돌이치는환상.밤은문을부수고고요함은잃어버린단어들을부른다.강상류의회색빛자갈한웅큼처럼,서리내린바다안개밑처럼,썰물과함께천천히멀어져가는자장가와슬픈노래의메아리, 중얼거림....

갈망의상처는, 시인을조용케하고,수수께끼같은장님의감은눈은흠칫거린다경주마보다빠르게회전하는한순간의꿈과현기증,인간의매혹적인슬픈자존심은화려한기술로우리를협박한다그러나단어들은죽지않고밤이되면시를부른다시는망각에대적하고지혜를공유한다.성숙한예술의순수한은혜: 가혹한놀이.

Jordi Pàmias

조르디파미아스

La poésie

Tel le galop, mi-oublié,des chevaux du manège,nous séduit maintenant, chez nous,l'attrait d'un monde heureux : troubletourbillon de l'image.Mais la nuit frappe à notre porte,le silence convoqueles paroles perdues– comme une poignée de galetsgris dans le lit du fleuve,sous le brouillard givrant.Lentement refluent de lointainesberceuses, des échosd'élégie, des murmures...

Meurtri de regret, le poètese tait. Il entrevoit,les yeux fermés, l'énigme aveugled'un temps de rêve et de vertige,qui tourne bien plus viteque les chevaux de bois.Nous menace le triste orgueilde l'homme, séduitpar l'attrait de la technique.Pourtant les mots ne meurent pas.Feu dans la nuit, la poésieest la sagesse qu'on partage,contre l'oubli. La grâce pured'un art mûri : rigueur et jeu.

Jordi PàmiasTraduction: Annie Bats

Ca

ste

llà

Ba

sc

Arm

en

i

Àra

b

An

glè

s

Ale

ma

ny

Ita

lià

Ioru

ba

Hin

di

He

bre

u

Fra

ncè

s

Co

reà

Jordi Pàmias

Jordi Pàmias

Jordi Pàmias

La poesía

Como el galope, medio olvidado,de unos caballitos de feria,hoy, en casa, me seduceel encanto de un mundo feliz: el turbioremolino de la imagen.Pero la noche golpea a la puerta,y el silencio convocalas palabras perdidas–como un puñado de guijarros grisesen el lecho del río,bajo la bruma escarchadora.Con lento reflujo, vuelven lejanascanciones de cuna, ecos de elegía, murmullos…

Herido de añoranza, calla el poeta.Y entrevé, con los ojos cerrados,el ciego enigmade un tiempo de sueño y de vértigo,que rueda más deprisaque los caballitos de feria.Nos amenaza el triste orgullodel hombre, seducidopor el encanto de la técnica.Pero no mueren, las palabras.Llama en la noche, la poesía es sabiduría compartida,contra el olvido. Y pura graciade un arte maduro: rigor y juego.

Jordi PàmiasTraducción: Carlos Vitale

La poesia

Come il galoppo, quasi dimenticato,dei cavalli della giostra,oggi, a casa, ci seducela magia di un mondo gioioso: il torbidovortice dell'immagine.Ma la notte bussa alla portae il silenzio radunale parole smarrite− come una manciata di ciottoli grigi sul letto del fiumesotto la bruma gelata.Con lento riflusso, tornano remoteninne-nanne, echidi elegia, mormorii...

Punto dalla nostalgia, tace il poeta.E scorge, con gli occhi chiusi,il cieco enigmadi un tempo di sogno e vertigineche gira più velocedella giostra a cavalli.Ci minaccia il triste vantodell'uomo, sedottodalla magia della tecnica.Ma le parole non muoiono.Fiamma nella notte, la poesiaè saggezza condivisa,contro la dimenticanza. E pura bellezzadi un'arte matura: rigore e gioco.

Jordi PàmiasTraduzione: Francesco Ardolino

Jordi Pàmias

Hesham Abu-Sharar :ُةَمَجرَت

תירבעמ Itai Ron

Poesia

Tiobibo- zalditxoen trosta ahaztuxea bezala,gaur, etxean, mundu zoriontsubaten xarmak liluratzen nau: irudiarenzurrumbilo arrea.Ordea, gaua ate joka datoreta isiltasunak deitzen dieele galduei-legar gris pilo lezibaiaren hondoan,intzigarrezko lainopean.Geldiro, itzultzen dira seaska-kanta urrunak, eresienoihartzunak, murmurioak …

Iragan-minez zauritua, isilik dago poeta.Eta begi itxiez erdikusten duamets eta zorabiozko garaienenigma itsua,tiobibo-zalditxoakbaina are azkarrago doana.Teknikak zoratu duengizakiaren harrokeria tristeakegiten digu mehatxu.

Baina eleak ez dira hiltzen.Garra gauean, poesiaahanzturaren kontrakojakinduri banatua baita. Eta grazia hutsaarte zori batena: doitasuna eta jolasa.

Jordi PàmiasItzulpena: Maite González Esnal

Ewì.

Gẹgẹ bí kìtà kìtà ẹsin ni ìpàte ìseré omodé,bẹẹ naa lórí ni ilé lóde oni,a ma n tan ara wa jẹ pẹ̀lú ìdùnnú ile ayé àlàáfíàati inú dídún.

Sùgbọn alẹ́ maa tó kan ilẹ̀kún,èyí ti o maa jẹ̀ kí ìdákẹ́ rọrọ fún wa láyéláti ronú sí àwọn oun ìgbàbé wa.Gẹgẹ bi òkúta wééré tí ó ní àwọ dúdú fẹrẹ ni abe omi,ni abẹ ìkúúku didi.Pẹ̀lú gbígbọ orin igbó,gbohùngbohùn, ewì ìibànújẹ kekereati ọrọ kẹ́lekẹ́lẹ́ láti ọnà jinjin…

Pẹ̀lú ìpalára ìfojúsonà,akéwi dákẹ́. Akéwi n wò fírí pelu sísẹ́ oju,bii eni ti o se iwadi oun to ju imo lofun igba àlá lilá ati óyì Kikoto o yara ju yiyika esin ni ipate isere omode lo.

A maa n deruba ara wapẹ̀lú igberaga ala i ni àlàáfíà ti eeyan,a ma n tan ara wa je pẹ̀lú àwọn n igbese wa.

Sùgbọn ọrọ kii sa.Ewì ri bi ina alẹ́,o ma n ran wa lowo lati ma gbagbe àwọn isele pataki.

Jordi PàmiasOlutumọ Ewì: Daramola Abimbola

Maria Ohannesian

Dia M. Poesia'10-5_¬ 17/02/10 12:14 Página 2