Centrem-nos.

Per què no em parles?Avui és el primer dia de classe i en Biel estrena col·legi, senyoreta, amics i tot el que comporta una adaptació a P3. Tota la família acompanya el nen a l’escola; és clar, és un dia molt important. Totes les emocions emergeixen tant en el nen com en la família. Toquen les cinc de la tarda i la porta de l’escola sembla el lliurament dels Oscar. Tot ple de càmeres, tauletes, mòbils, gent i més gent cridant el nom dels fills. En Biel, pobre, només de veure això comença a plorar mentre la mare li fa senyals a la mestra perquè l’atengui. Imagineu-vos el panorama. De camí cap a casa, tot són preguntes de la mare, el pare i els avis: Com t’ha anat el dia? Per què ploraves? Com es diu la teva senyoreta? T’has menjat l’entrepà? Has fet pipi? Per què no em parles?... En Biel calla davant el bombardeig i els pares s’amoïnen més: Ai Déu meu! A veure si li han fet alguna cosa! I si li estan fent bullying? Demà parlarem amb la mestra i demanarem una entrevista. L’endemà, de camí cap a l’escola, en Biel diu: L’Ahmed és el meu amic. La mare intenta treure’n més informació però ell continua fent volar el seu cotxe com si no anés amb ell. I és que a en Biel no li passa res, simplement va tenir un dia tan emocionant que necessitava pair tot el que havia viscut i, quan convingui, expressarà les seves vivències. Certes o inventades, qui sap.

Parlem-ne tots plegats!!!

• Us heu trobat en la situació d’aquests pares?

• Deixem parlar els nostres fills?

• Respectem el seu ritme i temps de parla?

• Preguntem més que parlem?

Hem de dedicar-hi temps!!!

Jo diria que això del TEMPS ja ha sortit en altres trobades…

Què li diries al teu fill?

T’has fet mal? Necessites una escombra per recollir-ho?»

Empatitzem!

Busquem solucions!

El teu fill surt de l’escola. Què li dius mentre torneu cap a casa?

Potser si simplement tornem tranquil·lament cap a casa (i no el bombardegem amb tantes preguntes) ell es va situant i a poc a poc comparteix anècdotes.

També podem substituir el “Què has fet avui al col·legi?” per un:QUÈ ÉS EL QUE T’HA AGRADAT MÉS DEL DIA D’AVUI?

O per un :EXPLICA’M ALGUNA COSA BONICA QUE HAS FET AVUI…

De vegades és qüestió d’encertar la pregunta!

Es fa mal i plora molt. Què li diries?

«Plora, és normal que et faci mal, entenc que sentis dolor».

Amb el mal que em fa i la por que tinc, encara em diuen que no ha estat res…

Convé posar-nos al seu lloc.

Empatitzem!

No hables demasiado, que quien mucho habla mucho yerra y da indicios de saber poco. No hay cosa de más peligro ni de menos autoridad que las palabras excesivas

(Santa Teresa de Jesús)

Tenim dues orelles i una boca, per poder escoltar el doble del que parlem.

(Epictet)

Recordem les bones idees de la trobada!

Propera trobada: Celebrem que és Nadal!

Dimecres 16 de desembre