AIPAC1 Arquitectura de la Informació

Marcos Baldoví Martínez

Index Què és l’arquitectura d’informació? Per complementar utilitza algun símil visual o textual.  Pag. 3

Per què és important? Perquè una empresa ha d’invertir temps i diners en la seva AI? Pag. 4

Qui és i què fa l’arquitecte d’informació? Pag. 5

Quins documents/entregables bàsics lliurarà l’arquitecte de la informació a la seva empresa/entitat? Pag. 6

Maqueta de pantalla baixa fidelitat Pag. 6

Esquemes detallats Pag. 7

Maquetes de pantalles Pag. 8

En què consisteix la metodologia del Disseny centrat en l’usuari (DCU)? Pag. 9

Què vol dir que el procés és “iteratiu”? Pag. 9

Quines són les fases de desenvolupament d’un projecte digital seguint la metodologia del DCU? Esquema de les fases i explicita on se situa l’AI Pag. 10

1 Què és l’arquitectura d’informació? Per complementar utilitza algun símil visual o

textual. 

El concepte d’Arquitectura de la informació (AI) no s’expressa solament amb una única

definició; Es tracta d’una disciplina encarregada de l’estudi, anàlisi, organització, disposició

i estructuració de la informació en espais d’informació i de la presentació dels mateixos,

siguin sistemes interactius o amb l’objectiu de facilitar la recuperació de la mateixa.

El tipus d’informació que es maneja recull tot tipus de dades (llocs web, documents, programes

informàtics...) i metadades ( s’utilitzen per definir i representar objectes que formen part del

contingut, així com documents, persones, processos i organitzacions).

La finalitat de l’AI és la d’ajudar als usuaris a satisfer les seves necessitats d’informació, des del

punt de vista empresarial es tracta de millorar la seva accessibilitat i augmentar la seva

productivitat mitjançant sistemes d’organització, etiquetatge, navegació i cerca permetent així

planificar accions en previsió de futures modificacions i creixement.

3

2- Per què és important? Perquè una empresa ha d’invertir temps i diners en la seva arquitectura

de la informació?

La AI en llocs web vista tant des del punt de vista econòmic i productiu és fonamental per a poder

tindre un millor accés als continguts tant sigui a nivell intern d'una empresa (intranets) o extern

(venda de productes, transaccions, col.laboracions, etc.)

El cost que suposa per a una empresa que es dediqui a vendre informació una accio com la d'entrar

a un lloc web i no trobar una informació, ja sigui perquè aquesta no té la visibilitat adequada o per

qualsevol fet com puga ser un link amb l’errada 404 que no porta a cap lloc. Sol derivar en ja, no

solament en perdudes econòmiques sinó que també en perduda de clients o possibles nous clients,

ja que el no trobar la informació que se sol.licita dóna lloc al fet que el client no sol.liciti de nou els

nostres serveis.

En l'AI també una mala planificació en la construcció d'un lloc web que comporta més aviat que

tard hàgim de crear un de nou o estar aplicant-li modificacions constantment, amb el que tindrem

una perduda de temps que es traduirà novament en perdudes tant econòmiques així com de clients

i marca.

Aquest tipus de factors que estan associats ja siguin tant en sistemes tant a nivell intern (intranets)

com a extern (pàgines web) per molt bona presentació que tinguin. Si al final no es troba la

informació sol.licitada el que succeeix és perduda de valor de la marca, enfront d'un competidor

que sí que ofereix aquesta informació sol.licitada pel client.

Una AI és l'equivalent a una correcta planificació d'un espai, aquesta correcta gestió de la

informació, ens permetrà poder planificar accions en previsió de futures modificacions i

creixement.

4

3-Qui és i què fa l’arquitecte d’informació?

A grans trets l'arquitecte de la informació és la persona que s'encarrega d'organitzar les grans

quantitats d'informació que tenen els llocs web i intranets perquè la gent pugui trobar tot allò que

busca.

L'arquitecte de la informació el que no és. És la persona que es dedica a fer Disseny Gràfic o

l'enginyer que a la vegada que crea la part vistosa d'un site i de pasada també realitza les tasques

d'arquitectura de la informació.

L'arquitecte de la informació té dedicació exclusiva a la creació de sistemes / entorns

aprofitables enormement complexos on la finalitat és la d'oferir una satisfacció de l’usuari i per tant

si aquest fa un bon ús suposarà una millora econòmica per a l'empresa.

El que fa són sistemes adaptatius complexos que porten grans fluxos d’informació que travessen

les fronteres de departaments, unitats de negoci, institucions i països. Aquests sistemes adaptatius

la informació que porten ha de ser totalment aprofitables.

Perquè es compleixi aquesta premissa l'arquitecte a de ser conscient i conèixer els canvis constants

en les tasques de recerca i organització de la informació a més s'ha de ser conscient que cada AI

s’ha de correspondre amb el seu context, ja que cada empresa té una tasca diferent.

5

4 Quins documents/entregables bàsics lliurarà l’arquitecte de la informació a la seva

empresa/entitat?

Una de les tasques més importants de l'AI és la de comunicar correctament totes les pautes de

treball que es duran a terme, ja que són molts processos i en els quals s'impliquen moltes

persones. Per tant l'AI desenvolupara uns tipus de diagrames per comunicar-se amb el client i un

altre tipus per poder comunicar-se amb els dissenyadors, especialistes, etc.

Aquesta documentació sempre es deu de presentar-la en persona, ja que l'AI ha de saber

comunicar-se correctament per a què el client entengui tot allò que vol implementar, ja que de

no ser així, alguna part del procès o la seva totalitat es pot interpretar de manera errònia, allò que és

que es vol comunicar.

Els elements que s'utilitzen per a comunicar-se tant amb els clients com als professionals es

presentaran de manera clara amb arbres de continguts (també anomenats: esquemes detallats,

mapes o blueprints) i retícules (també anomenats: maquetes, wireframes, o prototips).

Descriu cada un i inclou un exemple gràfic de cadascun d’ells. Anotar que considerem que els

entregables bàsics són: arbre de continguts (també anomenats: esquemes detallats, mapes o

blueprints) i retícules (també anomenats: maquetes, wireframes, o prototypes) .de

correspondre amb el seu context, ja que cada empresa té una tasca diferent.

4.1) Maqueta de pantalla baixa fidelitat

Son poc fidels; no hi ha elements gràfics ni contingut real, permeten al dissenyador de

comunicació visual centrar l’atenció en els elements de navegació global, local i contextual de la

pàgina.

6

4.2) Esquemes detallats

Es solen denominar «mapes del lloc» Els arquitectes de la informació solen crear esquemes d’alt

nivell com a part d’un procés d’arquitectura de la informació. Des del punt de vista de l’arquitecte

Durant la fase de disseny, els models d’alt nivell són més útils per a explorar els principals

esquemes i enfocaments de l’organització

7

4.3) Maquetes de pantalles

Descriuen el contingut i l’arquitectura d’informació que volem mostrar a les pàgines, Una de les

funcions mes importants de la maqueta de pantalles es que ens deixa veure l’esquema detallat i

podem fer totes les modificacions que siguen oportunes amb la ventatja que es fan sobre el paper i

no sobre la pagina una vegada creada ens pot obligar a tornar a redissenyar , però és millor fer

aquests canvis sobre el paper que haver de refer tot el lloc en algun moment del futur.

8

5.1 En què consisteix la metodologia del Disseny centrat en l’usuari (DCU)?

EL DCU tracta de centrar-se en les principals accions que es produeixen quan la persona

interactua amb dispositius o desenvolupa una tasca determinada. L'objectiu és saber el que fa

l'usuari, ja que serà molt important la informació sobre les seves pràctiques quotidianes i

expectatives sobre el producte.

També ens serà molt important recollir la informació sobre les seves queixes, ja que ens

permetrà poder anticipar-nos abans de traure el producte i no després de tindre construït el

producte que és molt més complicat i normalment no resol el problema totalment, per tant l'usuari

a ser el nostre centre d'atenció des del començament.

5.2 Què vol dir que el procés és “iteratiu”?

Quan una acció es repeteix moltes vegades, en un procediment de treball s'anomena procés

iteratiu. Aquest tipus d'acció repetitiva sol aparèixer en la gran majoria de processos. En l’AI es

produeix dins del procés DCU en la fase de Disseny del producte, fins que arriba a implementar-se

i publicar-se, ja que es crea un bucle que repeteix les mateixes tasques.

Que serà avaluar el producte per diferents usuaris, de forma que quant més possibles usuaris

testetjen el producte final tindrà menys errors implentarem al producte final. Aquesta acció fa que

es creen canvis tant en el disseny com en el prototip i ens dóna una perspectiva diferent.

Disseny

Avaluacio Prototipat

9

5.3 Quines són les fases/etapes de desenvolupament d’un projecte digital seguint la

metodologia del DCU? Fes un esquema de les fases i explicita on se situa l’arquitectura de la

informació.

Anàlisis

Disseny

Avaluació Prototip

Implementació i publicació

Seguiment

Anàlisis: Anàlisi de l' informació recollida amb l'objectiu de tindre una base sòlida amb la qual es

puguin prendre decisións en les següents fases del procés.

Disseny: es recull informació sobre els usuaris potencials, el disseny conceptual (organització,

funcionament i navegació), disseny visual amb definició de l’estil i, finalment, disseny de

continguts.

Prototip: És la part on s'elaboren models de la interfície. On detectarem i corregirem els elements

que no s'han tingut en compte. Els prototips solen ser de baixa i alta qualitat.

Avaluació: És la fase més important en el procés del Disseny Centrat en l’Usuari. Es pot

desenvolupar tant durant l'etapa de disseny com després.

Implementació i publicació: És el moment on es desenvoluparà tot allò que hem estat preparant

del projecte utilitzant les tecnologies adequades per poder portar-lo a terme correctament.

Seguiment: El projecte adaptarà a la seva audiència i als nous continguts. Contínuament hi haurà

un avaluador que junt alguns usuaris provin el projecte, que en facin una valoració objectiva i

després que realitzen proves d'usabilitat per veure si hi ha problemes. Aquest tipus de tasques es

portaran a terme constantment.

DCU

10

Bibliografia

Arquitectura de la Informació per la World Wide WebMorville & Rosenfeld

Usuaris i sistemes interactiusTemari UOC

nosolousabilidadhttp://www.nosolousabilidad.com

Imatge Arquitecta de la informacióhttp://www.nosolousabilidad.com/articulos/diagramacion.htm