SCOUTA LA STORIA CHE TE LEC LA MAESTRA.
LA OUSC DEL VENT Na outa l Vent se à fermà da n calighé.
- Fame n ciuzé – l ge à dit – l’é perdù endèna che coree. Vèrda de fèr prest che é prescia.
L calighé ge à fat l ciuzé te n senteamen. - Ades me l proe – à dit l Vent endèna che l se tirèa ite l ciuzé. – Fae doi
vèresc e vegne a te paèr. Ma l’om no l l’à più vedù.
L’é passà n muie de egn e l Vent é endò ruà e, sun usc, l ge à bugolà al calighé: - Arsoleeme chest ciuzé. Ma stùdiete che é prescia.
L calighé, che l l’aea cognosciù, l’à pissà de ge la fèr paèr. L ge à arsolà l ciuzé e l ge à metù na brocia che vanzèa fora; dò l ge à trat ite
te ciuzé l bóssol de la cola.
- Ades – à dit l Vent – me l proe. Fae doi vèresc e dò vegne a te paèr. E l’é sciampà. No l’é ruà n muie dalonc che la brocia à scomenzà a ge sponjer
tel pe. L’à proà a se tirèr fora l ciuzé ma no l’é stat bon. Ades te sès percheche amò anchecondì l Vent se lamenta te la sfesses di ujes:
vvv vvv vvv...
SCRIF TEL CADRAT BIANCH L NUMER DE LA PÈRT DE LA STORIA.
L VENT GE DOMANA AL
CALIGHÉ DE GE FÈR N CIUZÉ.
LA BROCIA SCOMENZA A GE SPONJER.
L VENT SE N VA ZENZA PAÈR.
TAA FORA LA FEGURES, DÒ TÀCHELES EN ÓRDEN E
CONTA LA STORIA.
L’ANERLET
LA BOLP E L CROT
LA SORICIA GOLOUSA
MARA SE DESCEIDA
CHIER LA FEGURA CHE CORESPON AL PENSIER.
ENCOLORESC I CERCHIES COL MEDEMO COLOR.
MARA DORM TE SO LET.
RUA LILO E L GE FÈSC LA CATÌGOLES CO LA
COUDA.
LA BEZA É DÒ A SE ENSOMEÈR CHE NA EVA GE VA APEDE PER LA BECHÈR.
MARA SE DESCEIDA E LA VEIT LILO ALÓ DAVEJIN.
ORSET GOLOUS
CHIER L DESSEGN CHE CORESPON AL TEST.
SCRIF TEL CADRAT L NUMER DRET.
1 ORSET VA A SPAS TEL
BOSCH.
2 L SNÈSA E L SENT NA
BONA ODOR.
3 L TROA LA MIEL TEL
BUSC DE N ÈLBER.
4 LA EVES VEGN FORA N
MUIE ENIRÈDES.
5 ORSET SCIAMPA E LA
EVES GE SGOLA DÒ.
L PESĆIADOR
GIACOMO E SO CIAN
LA VITA DE LUCA
VÈRDA LA FEGURES CHE CONTA VÈLCH MOMENT DE LA
VITA DE LUCA.
DANT PROA A DIR SÙ A OUSC E DÒ SCRIF N CURT
PENSIER.
1. ..........................................................................................
2. ..........................................................................................
3. ..........................................................................................
4. ..........................................................................................
5. ..........................................................................................
6. ..........................................................................................
L LEON E LA ZEBRA
LEC LA STORIA. LA FEGURES NO LES É TEL POST GIUST.
SCRIF TI CERCHIES L NUMER GIUST PER METER ADUM
OGNE FEGURA COL TEST CHE CARENEA.
CONTA LA STORIA CON TIA PAROLES.
1. N GRAN LEON GE
COREA DÒ A NA ZEBRA CHE SCIAMPÈA
DUTA SPRIGOLÈDA.
2. DA ZECHE ORA LA
ZEBRA SE À TROÀ DEDANT N FOSSÈL.
CON N SLINCH LA É
SUTÈDA SORA FORA.
3. ENVEZE L LEON NO
L L’À VEDÙ E L’É SUTÀ
ITE.
4. LA ZEBRA GE À
VARDÀ JU A CHEL
PERE LEON E LA GE À FAT CIGNÀ CO NA
UREIA.
..............................................................
MET EN ÓRDEN LA PÈRTS DE LA STORIA COL SCRIVER L
NUMER DRET TI CERCHIES. DÒ SCRIF L TÌTOL SORAVÌA.
MAURO VA A CÈSA DUT CONTENT COL PESC CHE L’À VENT.
BRAO! CO LA CÙGOLA TE ÈS TREFÀ L CÒCOL.
MAURO E SO PÈRE VA AL LUNA-PARK.
MAURO TRÈSC LA CÙGOLES PER CIAPÈR I PESC
CHÉCEGN.
L CIAN E L GEVER
LEC LA STORIA E SCRIF ITE LA PAROLES CHE MENCIA.
MET ADUM CO NA FRIZA L TEST E SIA FEGURA.
CONTA LA STORIA CON TIA PAROLES.
N GRAN CIAN JÌA A CIACIA TEL BOSCH ENSEMA A SO PATRON. ANTER I CIUSCONS
L’À VEDÙ N _ _ _ _ _.
L _ _ _ _ L’À TACÀ A GE
CORER DÒ DEBEL E L GEVER L’É SCIAMPÀ EN PRESCIA TE ANTER I ÈLBRES.
PERE GEVER! L’É RUÀ DEDANT N CREP E NO L
PODEA PIÙ _ _ _ _ _ _ _ _ . L CIAN L’ERA JÀ ALÓ _ _ _ _ _ .
L GEVER L’ERA DESPERÀ. CANCHE L CIAN L’É RUÀ
APEDE, L GE À DAT NA BELA
_ _ _ _ _ _ E DÒ L’É SE N JIT DE RETORN DUT CONTENT. - TELPAI, GRAN CIAN – À DIT L _ _ _ _ _ .
SCOUTA LA CONTÌA DE LA BELA ENDROMENZÈDA.
VÈRDEGE POLITO A LA FEGURES E DÒ SCRIF TI CERCHIES
L NUMER DRET PER LES METER EN ÓRDEN.
LA BELA ENDROMENZÈDA Zacan l’era n re e na reìna che era semper mesties percheche no i aea fies. - Che bel che fossa se podassane aer n fi! – i se dijea semper. Na dì la reìna, endèna che la jìa a spas te so vidor, l’à scontrà na bela rèna verda che la ge é sutèda tedant.
- To dejiderie l vegnirà encontentà. Te pech temp te arès na bela fantolina! – à graciolà la rèna. No l’era nience passà n an che l’é nasciù na pìciola a chela che i ge à metù inom Resaspina. L re, content, l’à fat na gran festa olache l’era envià parenc, amisc e duta la fates del raion. A la fin de la festa la fates se à arvejinà a la cuna olache l’era ite la prinzessa e les ge à fat n don. - Mi don l’é che te sies semper sèna! – à dit la pruma fata. - Chel mie che te sies semper bela! – à dit la seconda. - Semper rica! – à dit la terza. - Semper valenta! – à dit la quarta.
- Semper contenta! – à dit la quinta. - Che duc te vobie semper ben!- à dit la sesta. - Che te abies l’amor! – à dit la setima. - Che te abies semper ardiment! – à dit la otava. - Che te abies semper n bon cef! – à arjont la nona. - Che te sies semper jentila! – à dit ence la diéjema. - Semper forta! – à fenì la undejeisema. Candenó te na nìgola de fum l’é ruà adalèrch na fata che no era stata envièda. Duc à fat acort. - Perché pa no me aede envià? – l’à dit enirèda. E dò la é jita inant: - Canche te arès chinesc egn, te te becarès con n fus e te
morirès! Chest l’é mi don! – e la é desfantèda. Pissave la desperazion del re e de sia reìna... Te chela se à arvejinà a la pìciola la doudejeisema fata. - Gé é amò da te fèr mi don. No posse descancelèr chesta burta malediscion, ma posse mudèr tia mort co na sèn n muie longia che la durarà cent egn – l’à dit adaut.
Sobito dò, canche duta la fates é se n jites, l re à comanà che
vegnisse brujà duc i fusc de so ream. L temp passèa e Resaspina doventèa na tousa valenta, bela e jentila, duc aea respet per ela e i ge volea ben. Ma l re e la reìna era dassen cruzié. “No l’é più n fus te dut l ream. Co podéssel pa sozeder zeche?” – i seghitèa a se pissèr. Na dì, canche la prinzessa aea tanche fat i chinesc egn, la é jita stroz per l palaz enscin a canche la se à troà dedant n pìcol usc che no l’aea mai vedù. - Che sarèl pa mai ite? Voi ben jir a veder! – l’à dit. Pian pian l’aur l’usc e la veit na veiata sentèda jù.
- Bondì, giava! Che fajede pa chiò? – l’à domanà Resaspina curiousa. - File. – à responet la veia. - Che él pa chesta roba che séghita a śirèr tant en prescia? – l’à domanà endèna che la tocèa l fus. E de colp l’à cigà: - Ah! Me é becà! – e la é ceta via per bas endromenzèda. Candenó la sèn che aea ciapà la prinzessa la se à slarià fora te dut l palaz: i ciavai te stala dormìa e i cians te cort ence; i ucìe i aea metù l cef sot l’ala e i se aea endromenzà, la mosces sui parees ence; enscinamai l fech te fornel l se aea destudà. Na fancela, che la era dò a spiumèr na gialina, la se aea endromenzà e ence l
chech, che era dò a fèr da marena, l se aea endromenzà. Duc dormìa. Passèa i egn e dintorn l palaz à scomenzà a vegnir sù erbes e verdolames de ogne sort, tant auc e fic che no se vedea più l palaz. Aló apede passèa ogne tant vèlch forest: - Ma vèrda tu chiò, l’é dut arjumà. Pecià, fossa pa n bel lech! Endèna l’era jit fora la ousc che vindò chi ciuscons dormìa na prinzessa valenta e bela e da zeche ora vèlch prinz à proà a ge ruèr apede, ma la sief de erbes e rames la era tant auta e spessa che no i era bogn de la passèr fora. Na bela dì l’é ruà adalèrch n prinz chel se à pissà de se fermèr a se
pussèr apontin aló davejin, ajache l’era stencià per l viac che l’aea fat. Endèna che l se magnèa n pom de èlber, l se vardèa stroz e l’à vedù chela sief de verdolames tant fita. Passèa te chel moment n veiat e l prinz ge à domanà: - Bondì! Ma che él pa vindò chisc ciuscons?
- L’é n ciastel. L’é ite na prinzessa che dorm da béleche cent egn e
con ela dorm duc chenc: l re, la reìna e duta la jent del ciastel, enscinamai la besties! – à responet l veiat. - Ma dai, no pel esser! – à dit pien de marevea l prinz. - Ei! N muie de princ se à sproà a passèr fora la sief, ma i é resté enteneté laìte e i é morc. – à spiegà l veie. - Voi proèr, voi veder la bela prinzessa che dorm. - No jir, te fajarès na burta fin. No jir! – l ge à dit l veie. - Voi jir, no é tema! – à arsegurà l prinz. Nesciugn saea che l’era dò a jir fora l’encanteisem, ajache l’era passà cent egn. L prinz à saludà l veiat e l’é peà via: - Ades vae. Ma vèrda chiò: no
l’é più spins, ma reses!.... Eco.... zacan son passà!... Ma i é duc dò a dormir... i cians... l ciaval... i ucìe ... la mosces... l chech... l fech... i servidores... e ence l re e la reìna... - Somea fegures... Ma scouta che chiet... E tedò chest usc che sarèl pa? L prinz à avert pian pian l’usc e... marevea de la marevees... l’era na tousa dassen bela che dormìa. - Vela, vela, la é troèda. Che bela che la é... L se à fermà n trat a la vardèr e dò ge é vegnù n gran estro de ge dèr n bos. L se à arvejinà e... smack! La prinzessa mìngol a l’outa l’à orì i eies, l’à sbadeià, la se à destirà,
la se à vardà dintorn e l’à dit: - Ah, te es tu. Zacan te es ruà, te spetèe da n muie de temp... Ence l re à sbadeià e l se à destirà. La reìna à trat n saut e l’à dit adaut: - Anché no son nia straca! Te chela l chech te cèsa da fech à cridà: - Emben, ve descantède zacan? Ence la serva aea so da fèr: - Burta gialina, gei cà che te tire via chesta piumes! L fech cridèa:- É besegn de legna! E l cian: Bau! Bau! E l ciaval: Hiiiiiiiiii!
E i ucìe: Cip! Cip! E ence la moscia: Zzzzzzzzz! L prinz à vardà sia prinzessa e l ge à domanà: - Veste me maridèr? - Ei, mi cher! – à dit la tousa ge fajan n bel braciacol. E coscita i à vivù duc contenc per etres cent egn.
SCOUTA LA CONTÌA DEL FLAUTIST DE HAMELIN. VÈRDEGE
POLITO A LA FEGURES E DÒ SCRIF TI CERCHIES L NUMER
DRET PER LES METER EN ÓRDEN.
L FLAUTIST DE HAMELIN L'ombolt de Hamelin aea soportà a vèlch vida che la sorices se aessa magna dut l formai che l'aea te sia despensa. E nience no l’à baudià canche la sorices se à fat la coa ti libres de sia biblioteca e les ge à lascià entrìes demò la soracuertes. Ma l dì che, tel se
sentèr sun sia cariega de capocomun, l’é sutà da la giames su dret per via che chela bestioles aea roseà l schenèl de la cariega, l se n'à adat che l’aea perdù sia degnità e no l'era auter da fèr che ge fèr vera a duta la panteganes, la sorices e i soricins del paìsc. "Ades n'é assà! Coscita no la pel jir inant!", l ge ciga al canzelist de comun. L'era la invajion de sorices più spaentousa che se aessa mai vedù te chel paìsc, a recort de om. La sorices era ruèdes te zità e les se sparpagnèa da fèr aric. La jent de Hamelin cognea viver dessema a milions de sorices che stajea daperdut: te la gofes, anter i lenzei, te la fanes... I pere zitadins dormìa co la sorices, i magnèa co la
sorices, i jìa a spas co la sorices... "Bèsta! Bèsta e bèsta!", dijea desperà l’ombolt, dajan n gran pugn sun desch che à demò servì a sperder na dejina de soricins che passèa aló enlongia. "No sarèl zachèi bon de ne librèr da chesta crousc?" E apontin te chel moment se aur l'usc de sia canzelarìa e n om joen, regolà mìngol cert, l se met dedant a l’ombolt. Chel joen aea na burta capa sul cef e l tegnìa te man n flaut. "Gé sé co ve librèr da la sorices - ge disc l joen - e l faré per pech e nia". "E chi él che me arsegura che chel che me dijede l'é vera?", ge
respon l’ombolt che no se fidèa massa de chesta paroles. "Chisc zertificac ve desmostra che no die bujìes". E l'om dal flaut ge moscia n plich de bergamines. "Te n muie de paìjes é scarà demez formìes, fauresc e bespes... La valiva roba posse fèr con voscia sorices, e demò per mile fiorins!" "Mile fiorins!... Ma ence diescmile! Ma che die pa diescmile, ence centmile ve n daré se ne librède da duta chesta sorices!", ge
empromet l’ombolt, paran da na man na dejina de soricins che ge
magnèa via l'or de la braes. L’ombolt e l flautist se a metù sobito d'acort e, ajache no l'era temp da perder, l joen à scomenzà defata so lurier. L se met en pe sun or del maor brenz de Hamelin, l’arvejina l flaut ai sleves e... "Tirulirulì, tirulirulà, tirulirulò..." Jà co la pruma notes del strument, la sorices à scomenzà a meter fora l nès da sia coes, desche se chela mùsega aessa abù la saor del mior formai. Chel che l'é sozedù dò, l'é senester da fèr entener a paroles. Milions e milions de pìcola besties pelouses é coretes sun piaz desche se les jissa a na gran manifestazion. Les vegnìa fora da la salaes, da la fenestres, dai tombins, dai barijìe, enscinamai jù dai
èlbres... L flautist, embendapò, l'é sutà jù da l'or de festil e l'é se n jit fora de zità, balan al temp de la mùsega che l sonèa con so strument. E la sorices, desche strionèdes, ge jìa dò te na gran procescion. Someèa pìcoi agnìe che ge jìa dò a so pèster. L'era na gran macia de color grisc che se moea desche un mèr fat da milions de pìcola schenes che se uzèa e arbassèa desche la ones, al temp de chela mùsega encantèda. L musicont e la sorices à arbandonà la zità de Hamelin, i à traversà i pré e i é rué te n senteamen su la spones del ruf, che, te chi dis, l'era cresciù per via de l'aisciuda che aea deslebeà la neif sui
monts. "Tirulirulì, tirulirulà..." Zenza lascèr ló de sonèr nience per n menut, chel cert flautist l’é jit ite te ruf, enscin a canche l’èga ge é ruèda sai uves. E, coche podede ve pissèr, la sorices a seghità a ge jir dò a chi sons che les encantèa, ruan ence eles te l’èga. Una dò l’autra les é sutèdes te ruf col cef dant e, da tant strionèdes che les era, les se a enscinamai desmentià de nodèr: coscita les é arneèdes dutes. Te dut l paìsc de Hamelin no restèa nience na soricia viva! I zitadins de Hamelin a rezevù l flautist desche se l fossa l più gran campion de dut l paìsc. La touses ge trajea fiores jù dai barcons e i
omegn ge batea la mans e i ge fajea n marudel de complimenc. L malghier l'era l più content de duc chenc! Pissave che l'era da meisc che l fajea formai e che chest ge sparìa da eies, magnà da la sorices. L flautist, che no chierìa onores e batimans, l'é jit dret te cèsa de comun, olache endèna l'ombolt e l canzelist era dò a fèr fora conts
per veder se ades che la sorices no era più na manacia per la zità
aessa paà la speisa ge dèr duc chi scioldi che i ge aea emprometù. Se cogn dir che l'ombolt e l canzelist l’era belimpont doi gregn bricons. "Segnor ombolt vegne a me tor i centmile fiorins che me aede emprometù". "Vedede, segnor flautist... - ge respon l capocomun - se é da esser sinzier, cogne ve meter en consaputa che noscia casses é vetes e centmile fiorins l'é zenz’auter n priesc n muie aut per scì pech lurier. Canche l’é tinùltima aede pa demò sonà mìngol l flaut"! "Embendapò, dajeme amàncol i mile fiorins che ve aee domanà fin da timpruma", rebat l musicont.
"Per esser, gé e l canzelist pisson che vosc pìcol servije no valessa più che diesc fiorins e no volon ve dèr nience n fiorin de più!", sera sù l descors l capocomun. "Podede ve i tegnir vesc diesc fiorins - ge disc n muie enirà l tous - però tegnive ben a ment che negugn me à mai tout per man a chesta vida, e chest sgherz ve vegnarà a costèr bon cèr!" Sobito dò l flautist à dat na roda sun n pe e l'é se n jit. L'ombolt se la grignèa sot i bafi, content per l sparagn che l'aea fat e amò apede co la segureza che chest ge aessa fat venjer endodanef la elezions. No l se aessa grignà tant no, se demò l'aessa vedù che che sozedea
te chel moment tel gran piaz de paìsc, olache l flautist se aea endò metù en pe sun or de festil e l tachèa endò a sonèr so strument. Chest'outa la sonèda era mìngol desvaliva da la pruma. "Firulirulì, firulirulà, firulirulò!" L miràcol l'é endò sozedù, demò che, empede la sorices l'é stat i bec de Hamelin che à scomenzà a vegnir fora da sia cèses, encanté dal son del flaut I someèa robots e i vegnìa duc te piaz coi eies sbugolé; strioné da chela mùsega i se a metù a ge jir dò al flautist. Chesta certa procescion la é sortida da la zità e la é jita a se perder, dalonc dalonc, da l'autra man di monts.
Dachelanvìa la zità de Hamelin à passa un di momenc più burc de sia istoria. Canche la families se n'à adat che si bec era desfanté, i li à chierì daperdut, te la cèses, te la vères, ti ciampes, fora per i bosć, ma l'é stat dut temp trat demez. Demò n veie, mez verc, ge à dit che ge saea de aer vedù l'ombrìa de cent e cent bec che ge jìa dò al flautist.
Duta la jent ge à donca domanà spiegazion a l’ombolt, che l'à bele
cognù dir la verità: l'aea gabolà l musicont, e la gàbola ades la ge costèa ben cèra; defat ence so fi l'era anter i bec desfanté. Hamelin l'é doventà bele de fata na zità zis mestia. La scoles era vetes e i cighes aiegres di joegn era sparì da la strèdes e da la piazes. Ence te la cèses l'era n gran acort. Duc jìa col cef bas e i cians tegnìa la couda anter la giames. La gialines e l’autra besties someèa che les entenessa l dolor de la jent: ence eles no lascèa sentir sia oujes. Passèa i dis e i omegn, la femenes, i pères e la mères, i giaves e i frèdes de chela zità no lascèa ló de vaèr. Negugn rejonèa coi etres e negugn abadèa a n om che, soul te sia canzelerìa de comun vaèa
più che duc percheche, apede a aer perdù so fi, l sentìa l smors de sia coscienza: l’era l’ombolt, che era stat la rejon de duta chesta dejolazion. L vaèa dì e net, tant che sia lègremes à fat n ruf che peèa via da la cèsa de comun e, sćiavezan l piaz maor, l se n corea fora per la zità. E canche l'é rua laìte la centmileisema lègrema, dalonc, dalonc, se à sentù na mùsega che se arvejinèa semper de più. L'era l flautist che vegnìa de retorn! E te dò da el l'era duc i bec de la zità che ciantèa e balèa aiegres. I zitadins de Hamelin ge é sobito jic encontra e duc, gregn e pìcoi, i se à fat de bie braciacoi. L flautist vardèa dut da sunsom n col, e en
ùltima l'é jit da l'ombolt per gé dir: "Aede paà con lègremes chel che no aede volù paèr con fiorins. Ma gé me contente de chestes, se les ve à servì per emparèr zeche. Soraldut a no esser tant gaitech.” I bec embendapò é se n jic endodanef a cèsa sia e no i lascèa ló de contèr coche i aea passà dut chel temp dessema al flautist te na valèda olache la golosarìes e i èrc da fèr damat no mencèa. E dut per nia, amò apede! Chela net la jent de Hamelin à sentù l son del flaut che doventèa semper più fiégol enscin a canche l se a perdù vindedò i monts. "Liroliròòò. Tuiiit!"
L'era l flautist che li saludèa col son de so strument, che da enlouta negugn a mai più sentù. E l'ombolt? Se jide te cèsa de comun de Hamelin, l troarede te la valiva canzelerìa sche zenza. Defat, canche l’é stat la elezions, l'à endò ciapà l maor numer de stimes! Fosc percheche l'é miec l mèl cognosciù che l ben da cognoscer...
I TREI PORCELINS
VÈRDEGE POLITO AI DESSEGNES E DÒ SCRIF ITE LA
CONTÌA.
DANT ________________
_____________________
_____________________
_____________________
_____________________
DÒ __________________
_____________________
_____________________
_____________________
_____________________
DAPODÒ _____________
_____________________
_____________________
_____________________
_____________________
TINÙLTIMA ____________
_____________________
_____________________
_____________________
_____________________
LEC.
NÌGOLES
N SORICIN É JIT A SPAS CON SIA MÈRE. I É JIC
SUNSOM N COL PER GE VARDÈR AL CIEL.
- VÈRDA! – À DIT LA MÈRE. SE VEIT FEGURES TE
LA NÌGOLES.
L SORICIN E SIA MÈRE À VEDÙ N MUIE DE
FEGURES TE LA NÌGOLES.
I À VEDÙ N CIASTEL...
N GEVER...
NA SORICIA...
- VAE A COER SÙ FIORES – À DIT LA MÈRE.
- GÉ ENVEZE STARÉ CHIÒ A GE VARDÈR A LA
NÌGOLES – À DIT L SORICIN.
L SORICIN À VEDÙ NA GRAN NÌGOLA TEL CIEL CHE
DOVENTÈA SEMPER PIÙ GRANA.
LA NÌGOLA L’É DOVENTÀ N GIAT. L GIAT SE
ARVEJINÈA SEMPER DE PIÙ AL SORICIN.
- AIUT! – À CRIDÀ L SORICIN, E L’É CORET DA SIA
MÈRE.
- L’É N GRAN GIAT TEL CIEL – L’À CIGÀ L SORICIN.
– É POURA.
LA MÈRE À VARDÀ L CIEL. - NO AER TEMA – L’À
DIT. – VEIDESTE, L GIAT É DOVENTÀ ENDODANEF
NA NÌGOLA.
L SORICIN À VEDÙ CHE L’ERA DASSEN COSCITA, E
NO L’À PIÙ ABÙ POURA. L GE À DIDÀ A SIA MÈRE A
COER SÙ I FIORES, MA NO L’À PIÙ VARDÀ L CIEL
PER DUT L DOMESDÌ.
SCRIF ITE I NUMERES TI CERCHIES PER METER EN ÓRDEN
I DESSEGNES.
SCRIF ITE I NUMERES TI CERCHIES PER METER EN ÓRDEN
I PENSIERES.
L SORICIN À POURA E L COR DA SIA MÈRE.
I GE VÈRDA A LA NÌGOLES E I VEIT N MUIE DE FEGURES.
LA MÈRE VA A COER SÙ FIORES.
LA MÈRE LO CHIETA VIA.
L SORICIN E SIA MÈRE VA SUNSOM N COL.
L SORICIN E SIA MÈRE BINA SÙ FIORES ENSEMA.
L SORICIN, RESTÀ SOUL, L VEIT NA NÌGOLA CHE GE SOMEA A N GIAT.
N DOMESDI CON PIPPI
SCOUTA SÙ LA CONTÌA.
L vidor de Pippi l’era dalbon maraveous. Ence percheche, apontin te mez, crescea n gran rover che encrojèa si rames e l fajea desche n gran cuert vert. Chel domesdì Pippi ge à domanà a Annika e a Tommy se i volea marendolèr colassù. Tommy é jit sù per prum, Annika per seconda, endèna che Pippi trajea sù la chìcheres che i etres doi proèa a ciapèr al sgol, ma... no dutes ruèa a destinazion! Dò l’à scomenzà
co la roba da magnèr e per n pez l’é stat dut n sgolèr de douciarìes, ma amàncol cheles no jìa en toc. Tinùltima Pippi se à rampeà sù co na pegnata de café e l zucher te gofa. L’é stat delbon n bel marendel, ence percheche a cèsa Tommy e Annika no podea beiver café. Dò i à tacà a fèr da mat. Pippi sutèa da n ram a l’auter desche na scimia fin canche...PUNFETE... - Pippi! - à braià Annika. – Pippi! - à cigà Tommy. Pippi era crodèda tel fust vet de l’èlber. - Perché pa no vegnide jù ence voetres? Podassane jièr a chi che mor de fam te na perjon scurenta.
- Ma nience te n pez! – à dit Annika. Ma dò la é jita ite tel fust apontin descheche aea fat Tommy: l’era n muie bel e i se à mateà te chel sconadoi dut l domesdì. Dapodò i à sentù l gong che volea dir che l’era ora de cena. - L’é béleche sera, l’é ora de jir a cèsa! Ma vegnaron endodanef doman dò scola! - à cigà Annika endèna che la saludèa Pippi.
RESPON CON NA X.
PERCHÉ PA I BEC VEGN FORA DA L’ÈLBER?
� ÉI STENCÉ? � L’É ORA DE CENA
CAN SE N VÈI PA DE RETORN A CÈSA I BEC?
� DA DOMAN � DA SERA
ENCOLORESC DEMÒ LA FEGURES CHE CONTA DEL
DOMESDÌ CON PIPPI.
RESPETAN L’ÓRDEN DE LA STORIA, SCRIF N PENSIER PER
OGNEUNA DE LA FEGURES CHE TE ÈS ENCOLORÌ.
1._____________________________________________
_______________________________________________
2._____________________________________________
_______________________________________________
3._____________________________________________
_______________________________________________
TE LET ZENZA CENA
SCOUTA SÙ O LEC LA CONTÌA.
En chela dì Milena la era stata dassen deribolenta. So père, la vardan enirà, l ge à dit:
- Te let, te let zenza cena! Milena é jita te sia cambra con n mus lonch lonch e la se à sentà jù. Mìngol dò l’é ruà Paul, so fra più gran, che l ge à metù te man n crofen e l’é sciampà en prescia. Dò n trat l’é ruà Franz con n marendel de chi bogn co la ciocolata.
“Bon che l’é i frèdes!” se à pissà Milena. Candenó l’é ruà sia mère co na pica de ua. Milena endèna se magnèa sù dut. Tinùltima l’é ruà so père grignolent. L ge à dat la man e l ge à dit: - Gei, la cena é dò a se sfridèr.
SCRIF ITE I NUMERES TI CERCHIES PER METER EN ÓRDEN
I DESSEGNES.
PROES
LEC E SCRIF I NUMERES PER METER EN ÓRDEN LA
STORIA.
TINÙLTIMA, COL DIDAMENT DE SO PÈRE, L GE MET SÙ
LA PONTA SU L’ÈLBER.
�
DANT MARCO AUR LA SCATOLA DI ORNAMENC.
�
DAPODÒ L MET LA LUMES.
�
DÒ L MET LA BALES
ENCOLORIDES SU L’ÈLBER.
�