numero 19 Desembre del 2018 - Institut Miquel Tarradell · Institut Miquel Tarradell-2018-Núm...

Institut Miquel Tarradell-2018-Núm 19-La Ravalesa del Tarradell 1

Del Tarradell

La

Ravalesanu

mer

o 19

Des

embr

e de

l 201

8


PRIMERS PASOS AMB LA RAVALESA DEL TERRADELL

Bon dia companys, com sabeu, el nostre institut te una revista que surt cada tres me-sos, La Ravalesa, que ara teniu a les vostres mans, plena d’articles interessants i que vol ser un mirall del nostre institut...Però sense articles a publicar, no podrà sor-tir....Os demano la vostra col·laboració per fer-la possible, sense vosaltres, sense els alum-nes, sense els profesors, no la puc tirar en-davant.Si teniu algun possible article, alguna idea, alguna proposta, no ho dubteu i envieu-la a aquesta adreça [email protected] Recordeu que el text ha de ser en format World i que les fotografies han d’anar en un arxiu apart amb el mateix nom.

PERIFERIASFora de lo comú, lo políticament correcte, allò que socialment està ben vist, hi ha una part de la so-cietat on tots ens podem emmirallar; perquè tots, tu i jo inclosos, tenim alguna cosa que no encaixa amb el que s'espera de nosaltres, o amb la imatge que és té de allò que hauríem de ser, de vestir, de comportar-nos...A vegades és el pes, no tenir el color de pell ade-quat o la religió correcta, no portar la roba de moda.... Però altres vegades és molt més subtil, no somriure suficientment, tenir un estil "especial" o no ser popular, encaixar, en el fons, és limitar-te el propi espai, encaixar, és renunciar a una part d'un mateix.Entenc que al viure en societat, cal unes certes normes, perquè ja se sap que la meva llibertat co-mença on acaba la teva, però trobar aquesta línia entre la teva i la meva és una qüestió mes de parlar

que de normes escrites sobre pedra.En La Ravalesa d'aquest trimestre, us presentem un artista, Ricardo Cavolo, que ha escrit un llibre espectacular sobre aquests personatges PERIFE-RIAS, que recomano molt, i un llibre per cert que els alumnes de 4t, estan treballant i esperem mos-trar-vos els resultats en el proper número.Alguns de vosaltres, heu decidit fer vaga, tant pro-fessors com alumnes, i és que hi ha molt en joc, és el vostre futur (i el meu) el que penja d'un fil, però no anar a classe no és fer vaga, fer vaga és una llui-ta pels drets que voleu, per moure els límits i cal conèixer quins són i on voleu que aquests límits es fixin, i per això cal estar informat, saber que ens juguem molt més que l'ara mateix, com ens el ju-guem i qui empeny des de l'altre costat.Salut i ForçaC.

Permeteu-me una opinió...

Gràcies als que ja esteu col·laborant, i als que encara no ho heu fet, animeu-vos i feu saber a la comunitat del centre que esteu fent amb els vostres alumnes.Gràcies !!!Carles D


Edita: Institut Miquel Tarradell. c/ dels Àngels, 1 bis, Barcelona. Tel 934 412 380 Fax 934 42 03 81 www.instarradell.catCoordinació editorial: Carles D. Molins VallRedacció: Alumnes i profesors de l’Institut Miquel TarradellDisseny gràfic i maquetació: Gloria Martín Azcona

Agraïments a tots els alumnes i professors que amb les seves idees, aportacions, fotografies i escrits han fet possible aquesta revista.Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona- Districte de Ciutat Vella i/o Direcció de Gerència de Qualitat de vida Igualtat i Es-ports/ Institut Miquel Tarradell.

PortadaDe la instal.lació de nadal, de L’Asumpta Ferran i el Carles D. Molins amb els alumnes de 1r ESO.

1 p

er

me

te

u-m

e

L’a

rtista

Qu

e h

em

fe

t?

So

rtid

es

en

tr

ete

nim

en

ts

tèc

niq

ue

s

d’e

stu

di

L’e

ntr

ev

ista

tr

ad

ic

io

ns

L’a

lu

mn

e c

on

ta

Ca

sta

nay

da

ENDEVINALLA DE MATES...

Tens una fruteria i t’han repartit tres caixes: una té només pomes; una altra, només taronges; la ter-cera, pomes i taronges. Cada caixa té una etiqueta: “pomes”, “taronges” i “pomes i taronges”. Cap de les caixes té l’etiqueta que li correspon. Com pots saber la fruita que conté cadascuna de les caixes traient una sola peça d’una sola d’elles?

Saps la resposta? Envia la solució a la revista!!!

l’e

xp

o d

el m

es

2 4 5 7

8 10 11 12

13 14 15


Escriure per corregir i augmentar la realitat

Un dia l’Elisenda Garcia, la cap del Departament de Català, em va comentar que una alumna seva de Batxillerat, nascuda a les Filipines, volia estudiar filologia catalana. Ara que és una carrera que està en crisi, tant com ho està la nostra llengua! Admeto que em vaig emocionar. Qui era aquella criatura que anava a contracorrent de tothom? L’havia de conèixer, la Shyrell Gale Bernardino Miguel, i no vaig parar fins que la vaig entrevistar.

Mercè Ubach: Saps que em va impressionar molt que volguessis fer filologia catalana, quan ara molts nadius han girat l’esquena a aquesta carrera? La part bona és que trobaràs feina segur. T’agradaria ser professora?Shyrell Gale Bernardino: Bé, potser sí. Però no és per això que vull estudiar aquesta carrera, sinó perquè és el més semblant que hi ha per preparar-me com a escriptora.

Ah, vols ser escriptora! Doncs potser hauries d’anar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. És una institució amb un prestigi reconegut, i d’allà han sortit molts escriptors que actualment estan publicant...

És que resulta que ja hi vaig. Hi he començat un curs de narrativa per a joves, amb la professora Mar Tomàs, i n’estic molt contenta.

Ah, és clar, tu ets una de les becades?! Recordo que el Francesc Royuela, el cap d’estudis, em va parlar d’aquesta oportunitat.

Sí, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu ha ofert sis places per a alumnes del Miquel Tarradell i jo he estat un dels afortunats. És una sort i un gran estímul.

L’enhorabona. I què t’agradaria escriure?, una novel·la?

De fet ja n’he escrit una. Es titula Megan Valls Rossell I.

Caram. Em deixes de pedra. L’I és perquè la prota és una reina?

[La Shyrell es posa a riure.] No, és perquè vol dir que hi haurà una segona part!

Puc preguntar-te de què va?

És una història d’amor i misteri. El relat comença cinc anys abans del present i després continua de manera lineal cap endavant. Però no vull explicar gaire més detalls fins que estigui publicada. Ho he portat bastant en secret, la veritat. Només algunes amigues saben que escric.

Ben fet, però ara ho sabrà tot l’institut. Almenys puc saber si acaba bé?

Acaba malament. Però això és perquè falta la segona part! Allà la història continuarà i espero que passin coses positives.

La protagonista s’assembla a tu? T’hi has projectat d’alguna manera?

Sí. Algunes de les coses que li passen tenen a veure amb mi. En certa manera escric per evadir-me dels meus problemes, de la meva realitat. Si per exemple hauria hagut de dir alguna cosa a una persona i no m’hi he atrevit, ho escric. D’aquesta manera reparo la realitat.

Molt interessant, aquesta visió de l’escriptura com una segona oportunitat per corregir la vida. Em fa pen-sar en una afirmació de l’escriptora Lucia Berlin, que deia que per a ella escriure era anar a casa. Ella, que


Què ho fa que en aquesta entrevista tinc la sensació que quan jo vaig, tu ja en vens? Et felicito per la teva perseverança i et desitjo molts èxits en el futur.

Moltes gràcies!

La Shyrell, en un moment de l’entrevista

se sentia tan desarrelada... Escrivint, arreglava una realitat. Quan va començar la teva vocació d’escrip-tora?

Als cinc o sis anys vaig començar a escriure, en tagal i en anglès. Em presentava a concursos, i en vaig arribar a guanyar uns quants. Tot i que potser do-naven més importància a fer bona lletra que a la història en si, allò va ser el començament. Als deu anys vaig venir a viure aquí, i vaig estar un temps sense escriure. Cap als quinze vaig tornar a sentir la necessitat d’expressar-me en un paper, de buscar un refugi.

Abans m’has esmentat la publicació del teu llibre. Has pensat a corregir-la primer?

Sí, me la va corregir l’Eugènia Vila, la meva profes-sora de català de l’any passat. Li estic molt agraïda, em va animar i ajudar molt.

Durant el mes d'octubre el departament d'Inte-gració Social a través de l'Entitat Comunica! Ha organitzat uns tallers amb l'actor César Rojas, enfocat als alumnes de 1r del mòdul, Habilitats Socials.Al taller s'han treballat aspectes relacionats amb les habilitats socials i s'ha posat l'accent, espe-cialment, en l'entrenament de les habilitats co-municatives, amb l'objectiu de què l'alumnat po-gués millorar aquestes competències.La durada del taller ha estat de 4 hores, 3 de les quals s'han dedicat a posar en pràctica la teoria

Taller d’habilitats comunicatives

que el professor ha explicat prèviament.Els alumnes i les alumnes del mòdul han hagut d'enfrontar, des de la tarima del teatre de l'institut, els reptes comunicatius que

César Rojas, els ha propo-sat.Una dinàmica que en pa-raules del mateix Cèsar ha estat "ha estat una expe-riència enriquidora i inte-ressant" per a tots.


L’Aula d’Acollida A l’aula d’acollida estem creant una història fas-cinant que encara no sabem com acabarà. Di-vendres 16 de novembre van venir a la classe els autors de la saga “L’Agus i els monstres” i ens van ajudar a començar la història.L’escriptor, en Jaume Copons, és un home diver-tit i amb molta energia que ens anava guiant per trobar els personatges, els noms i la història. La dibuixant es diu Liliana Fortuny i és més discre-ta, però amb el seu retolador ens va deixar amb la boca oberta perquè va fer aparèixer el que anà-vem dient amb uns dibuixos molt divertits.

No us podem explicar encara de què va la història perquè és un secret. Només direm que la prota-gonista es diu Maria i la història porta per títol “La vida diferent”. Nosaltres seguirem treballant per continuar aquesta aventura i mirarem d’ex-plicar-vos-la quan estigui acabada.

Ens agrada molt participar en aquesta activitat tan divertida i sorprenent. De moment podeu mirar les fotos i provar de descobrir com co-mença la nostra aventura.

Que hem fet al Tarradell?


Els primers pasos en el Ioga al TAPSD.....Que el ioga és una disciplina amb nombrosos beneficis és quelcom del que tothom ja està assabentat, però també és cert que els programes que han tractat d’introduir esta disciplina a l’aula no en són tants i els que hi són no estan força divulgats.El ioga a l’aula compta amb diversos beneficis entre els quals podem destacar el desenvolupament de l’autocontrol, la reducció dels nivells d’estrès, la millora de l’autoestima o el treball de l’atenció plena i la higiene postural.Partint d’aquesta última premissa des del Cicle Formatiu de Grau Mitja de Tècnic d’Atenció a Persones en Situació de Dependència (TAPSD), hem començat a practicar 10 minuts de ioga al de començar les classes, encabint a més l’activitat a dintre dels continguts del mòdul professional d’Atenció Sanitària, ja que un bon TAPSD deu tindré una bona consciència corporal i una bona comprensió de la seva me-cànica, doncs açò li permetrà tindre cura de la seva pròpia salut a l’hora d’exercir la seva feina.Hem escollit que a la nostra pràctica una seqüència curta anomenada “salutació al sol” que repetim tres vegades. Les seves postures són relativament fàcils per algú que està iniciant-se al ioga, i podem veure la seva seqüencia a la cadena d’imatges. t’hi animes?

RICARDO CAVOLO

Desde que era pequeño, ha querido transmitir sus historias de algún modo. En vista que la escritura no era su fuerte, de-cidió probar a contarlas mediante la pintura.

Sus ilustraciones narrativas son de estilo naïf; estilo que nace tras sus primeros proyectos profesionales ilustrando libros infantiles empleando colores brillantes e intensos, así como una gran cantidad de figuras y elementos compositivos. Al ver el impacto visual que producían aquellas ilustraciones de carácter agresivo y directo, decidió seguir empleándolo para sus futuros trabajos, ya que ésta, según el ilustrador, era la mejor manera para hacer llegar claramente sus mensajes.

Desde que conoció el art brut y el arte outsider, siempre ha trabajado pensando en esos movimientos.

La evolución de su estilo ha desencadenado ilustraciones lle-nas de simbolismo y códigos internos que utiliza para contar historias emotivas de la parte menos normal de la vida. Uno de los recursos que emplea para contar historias es incluir en la piel de sus personajes tatuajes que aportan más infor-

mación sobre éste a modo de biografía. Otro de los recursos protagonistas en su obra son las narices y los mofletes rojos. Este recurso, según el ilustrador, tiene la finalidad de aportar mucha vida a cada retrato

L’artista del trimestre


Mi ciudad ideal debería tener muchas luces y fuentes de colores que brillaran por la noche.Además, debería tener alguna que otra escultura famosa, así sería más atractiva.También le pondría forma de luna y sería muy bonita.Habría unos edificios muy altos pintados de azul.Se acabaría la pobreza y el racismo ya que en mi ciudad, habría un alcalde que empatízaría con los demás ciudadanos y tendría mucho dinero para compartir y ayudar a los necesitados. La gente sería amable con todos y sería generosa.Además, pondría muchas tiendas, centros comerciales y parques para que, cuando los ciudadanos salieran a la calle, tuvieran todo a su alcance. Reduciría la contaminación, sustituyendo la gasolina de los vehículos por electricidad.Quitaría la basura, las ratas, las cucarachas… y todo aquello que pudiera ensuciar y crear malos olores en las calles. Los cementerios y las cárceles, los pondría en lo alto de una montaña, para que no crearan mal ambiente. Para finalizar, mi ciudad ideal, estaría al lado de la costa, desde donde se podría observar y sentir la dulce brisa del mar.

Omaima Asbai (4tB)

Te cuento como es mi Ciudad Ideal?


¿Mi ciudad perfecta? Sería simple, pero única; diferente y especial. De entrada, se podrían apreciar las casas y los edificios que brillan por el día, y al caer la noche aún más. El sitio especial de aquella ciudad, sería el parque central. Ese parque sería el corazón de aquella urbe, sería lo que haría único aquel sitio. Sería un lugar en el que sus habitantes podrían ser como ellos son, sin tener miedo a lo que los demás piensen. Ser lo que son, estar con quien quieran.Querer y apreciar a personas que son diferentes, ayudarles y entenderles. ¡Ah! Y no olvidemos que lo más importante también sería la comida. ¿Quién no ama la comida y comer? En mi urbe perfecta habría todo tipo de comida. Con restaurantes que harían sonreír hasta al más desgraciado. ¡Sería una ciudad llena de amor, aprecio y felicidad! Porque no puede ser la ciudad perfecta si no hay felicidad en ella.

Maheen Mahmood (4tA)


I Jornada de literatura catalana per a alumnes de 2n de batxillerat a l’Insti-tut d’Estudis Catalans

Jornada organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya El passat divendres 26 d’octubre de 2018, els alumnes de segon de batxillerat que fan l’optativa de Literatura catalana, van participar en unes jornades molt interessants a l’IEC.Les jornades van consistir en una xerrada de benvin-guda a càrrec del president de l’Institut i del director general d’Educació Secundària i Batxillerat del De-partament d’Ensenyament, i seguidament, van fer dues rutes: la primera, era una visita comentada per la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, i visita al Jardí Rodoreda, amb lectura de fragments de les obres de Rodoreda.La segona ruta, va ser la ruta de Fabra, vam visitar la casa on havia viscut Pompeu Fabra, vam veure els bai-xos on s’editava la revista L’Avenç...Finalment, l’alumnat va participar en una conferèn-cia sobre Pompeu Fabra i els escriptors i en un torn d’intervencions.

Sortida a la Biblioteca de Sant Pau de 1rB Dimarts 20 de novembre els alumnes de 1r B varen anar a la Biblioteca de Sant Pau, on varen realitzar una gimcana que consistia a saber com buscar docu-ments i llibres a la biblioteca. Els nens van participar activament en els diferents reptes que els va proposar l’encarregada de la biblioteca, l’alumnat s’ho va pas-sar d’allò més bé i se’ls va fer molt curta l’hora, i volien continuar fent més activitats.

I al teatre el de 1r BAT !! El passat dia 9 de novembre, vam anar amb els alum-nes de 1r de batxillerat al teatre a veure Terra baixa d’Àngel Guimerà.Vam sortir a les 8.30 de l’institut i vam agafar el me-tro per anar al SAT de Sant Andreu, l’obra començà a dos quarts de deu i va tenir una durada d’una hora. Seguidament, hi va haver col·loqui.

........................

........................

Quin fart de voltar aquest trimestre !!

Hem anat a molts llocs, a biblioteques, edificis singulars,

conferencies, exposicions....

LES SORTIDES DEL TRIMESTRE !!!!!


Visita al Pavelló Mies Van der Rohe

El dimecres 24 d’octubre vam anar els professors del dpt. de Visual i Plàstica amb els grups de Batxillerat de Dibuix Tècnic a visitar el Pavelló Mies van der Rohe.El primer que sobta d’aquest edifici és que malgrat tenir quasi 100 anys, pensaries que ha estat dissenyat per l’arquitecte més modern de l’última fornada.L’arquitecte Mies van der Rohe ha quedat com un dels més emblemàtics del S.XX. i tenim la sort de poder gaudir d’un dels seus edificis més avantguardistes.“Menys és més”, és una de les seves frases més cèle-bres, avui tothom l’entendria i fins i tot la posaria en pràctica, però introduir el concepte minimalista a principis del S.XX, és realment genial.Quan passegeu per Montjuïc no dubteu a passar per davant aquest edifici, us farà replantejar moltes coses.

........................

Un dels majors entreteniments matemàtics és des-compondre nombres un cert nombre de diverses formes. Per exemple, podem descompondre el 10 de dues maneres diferents utilitzant quatre nous:

10=(9x9+9)/9

10=(99-9)/9

Pots escriure el nombre 30 amb tres tresos? I amb tres sisos? I amb tres cincs?

Entreteniments

Sabies que:

Fins al segle XVI, les multiplicacions es consideraven tan difícils que només s'ensenyaven a les universitats?

El zero és l'únic nombre que no pot representar-se en nombres romans?

Els nombres negatius van començar a usar-se a l'Índia al segle VII per indicar els deutes però fins al s. XVIII no van ser acceptats universalment?

Joc Matemàtic :

Si considerem que una pizza no és un cercle, sinó un cilindre, llavors el volum (V) d’una pizza, si té altura a i radi z, és igual a “pi z z a”.

V = pi x z x z x a

Sudoku !

L’objectiu del joc consisteix a col·locar els números d’un a 5 en un tauler de 5 × 5 caselles sense que es repeteixin números en files, columnes ni regions.

LES SORTIDES DEL TRIMESTRE !!!!!


Ja fa uns dies que vam anar a visitar una magnífica expo-sició al Museu Marítim, molt adient amb els interessos de l'alumnat d'Educació Infantil. Vam tenir la gran sort de conèixer la persona que l'ha feta, en Sergi Bernal, just un dia que l'explicava. Vam descobrir que entre els molts do-cuments exposats, n'hi havia un en el qual es podia llegir el nom de la nostra escola, Milà i Fontanals. Encuriosits, vam rellegir el text amb molta atenció per descobrir que es tractava d'un quadern imprès a l'escola de Bañuelos de Bureba, província de Burgos, on hi havia, entre d'altres, les cartes que van intercanviar-se l'alumnat d'ambdues esco-les. El tema que havia despertat la primera carta era el mar; l'alumnat de l'escola de Bañuelos volia saber com era, mai l'havien vist i per això s'adreçaven a l'alumnat de la nostra escola; era l'any 1935 i com bé sabeu les possibilitats de co-municació eren molt petites.

L'Antoni Benaiges, mestre de Bañuelos, va exercir la do-cència a la nostra escola abans que fos traslladat a Bañuelos on va fer de mestre a l'escola unitària de la població, és a dir, una única classe amb infants de diferents edats barre-jades. Ell venia d'una escola nova, moderna, de sostres alts i grans finestrals, en una gran ciutat i es va trobar en un poble molt petit, d'uns dos-cents habitants i eminentment agrícola. L'escola era un únic espai, petit, sense cap como-ditat i amb el material mínim: pupitres, pissarra, un qua-dern i poca cosa més, en aquest context l'accés a la cultura era molt difícil.El mestre Benaiges coneixia la metodologia innovadora de la impremta escolar del pedagog francès Celestin Freinet. En aquell moment era una proposta agosarada i, amb mol-tes dificultats i pocs recursos, va començar a treballar amb el seu alumnat seguint el mètode Freinet. Va comprar una petita impremta amb els seus diners, cosa que va ser tot un esdeveniment a l'escola. A l'exposició se'n pot veure una, res a veure amb les màquines tan sofisticades que tenim ara, així com els quadernets que l'alumnat imprimia amb les seves redaccions i que per sort la família del mestre Be-naiges va conservar com un tresor tots aquests anys.

En algun moment, va sorgir preguntar-se com era el mar, cap dels alumnes de Buñuelos l'havia vist mai, probable-ment ni tan sols en fotografies. Així que a partir d'aquesta

premissa es van posar a treballar i van fer molta feina, car-tes, articles, consulta de llibres, etc., a l'exposició ho podreu veure. Al final del projecte hi havia la intenció de fer un viatge a la costa de Tarragona per conèixer-lo, però aquest projecte, com tants d'altres, es va acabar amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el mes de juliol de l'any 1936. El mestre Benaiges podria haver marxat a Catalunya, era èpo-ca de vacances escolars, però es va quedar al poble perquè era quan havia d'anar amb els seus alumnes a conèixer el mar. Pocs dies després, a Burgos, zona nacional, els falan-gistes el van detenir, torturar i assassinar. El motiu: ser un mestre de la República, res més, però per algunes famílies i sobretot pels poders fàctics del poble, era un motiu sufi-cient. No els agradava, hi veien un gran perill, perquè volia que el seu alumnat pensés lliurement, i això pels franquis-tes era inacceptable, malauradament, no va ser l'únic cas.Després de la guerra ja ho sabeu: la nit, la foscor, la repres-sió..., gairebé quaranta anys de dictadura i, només quan ja s'albirava el final, cap als anys setanta, es va recuperar en moltes escoles de casa nostra la metodologia Freinet. El mestre Benaiges va quedar en l'oblit fins que l'obstinació del Sergi Bernal i el seu equip ens l'han retornat.Us recomanem la visita a l'exposició, és molt important conèixer la nostra història i ser conscients que la intoleràn-cia i la violència mai és un bon camí. A més, és gratuïta!Data: Del 20/7/2018 al 3/3/2019Horari de 10h a 20hLloc: Museu MarítimAutors de l’article:Úrsula Soms i Jaume Fusté

L’Exposició del trimestre ?

ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR


EndevinallaHi pots trobar arbres, rius i neu,

esquirols, ocells, marmotes i gent que va a

peu

Roger Serrano

Que ha donat de si la castanyada?

Embarbussament

En cap cap cap una bona castanyada sense castanyes.

La tardor és la temporada on comença el fred, trèiem les jaquetes de l’armari i els guants del calaix, però sobretot és l’època de l’any on trobem una olor molt característica, la dels panellets i sobretot, les castanyes torrades. Els arbres també canvien la seva roba, comencen a vestir el groc, el vermell i el marró i és aquest el moment en què podem jugar amb les seves fulles a terra, on de repèn, es formen catifes.

Poema

I quina dolçor en sentir el color de l'escalfor, aquesta gelor amarga de la tardor, que ens impregna el cor de serenor i foscor

- PLUJA - PANELLETS- MONIATOS- CASTANYES- CASTANYER- HALLOWEEN- BOLETS- CASTANYERA- TARDOR

Pots trobar les seguents paraules en el nostre Mots Encreuats ??


Lectura i subratllatLa lectura és el primer contacte amb el temari. Aques-ta s’ha de fer de forma tranquil·la, entenent allò que estàs llegint, i posteriorment, subratllar els conceptes més destacats. És aconsellable que facis una primera lectura d’aproximació, i després, una segona lectura on podràs subratllar tots els conceptes clau. El subrat-llat ha de ser únicament dels aspectes més destacats del text, no has de subratllar-ho tot, només aquelles paraules o frases més importants.

ResumEl resum dels temes significa destacar les idees prin-cipals del text llegit, sense fer còpies exactes de les frases, sinó intentant dir el mateix però amb les te-ves pròpies paraules. És important que sigui un es-crit fiable per poder seguir estudiant a través d’ell, incloent-hi les paraules més destacades que és inte-ressant recordar del text principal. Resumir és una tècnica que t’assegura la comprensió del temari i que després utilitzaràs en l’examen per contestar amb més certesa. La presentació del resum ha de ser bona, amb lletra clara, ja que t’ajudarà a estudiar millor el text. Pots afegir colors per remarcar les idees principals, i sobretot, numerar els fulls de paper perquè sempre estiguin ordenats.

EsquemaLa capacitat d’estudi de tipus fotogràfic, consisteix a fer una bona representació gràfica del temari, un re-sum de què s’ha llegit prèviament però en un format més àgil i visual. Així podràs retenir l’esquema i la po-sició dels conceptes, relacionant la informació, sem-pre des d’una perspectiva visual i gràfica. Els mapes conceptuals són un exemple d’aquest tipus d’estudi.

És important identificar la idea principal, aquesta és la millor forma d’iniciar bé qualsevol esquema o resum. Això t’ajudarà a la posterior avaluació oral o escrita, ja que comprendràs molt més fàcilment la relació entre conceptes, i si van sorgint qüestions di-ferents, podràs enllaçar i relacionar amb més facilitat tots els aprenentatges.

Mapes conceptualsSi memoritzes l’esquema però no obstant això no has

entès completament la connexió entre conceptes, qualsevol pregunta que es presenti de diferent forma a la qual pensaves o una pregunta inesperada, serà di-fícil que puguis utilitzar els propis recursos apresos per contestar.

Per tant, qualsevol esquema ha de ser pensat per aju-dar-te a comprendre millor el temari, sense ànim de memoritzar només l’ordre en què estan les principals idees o memoritzar les paraules. És millor que enten-guis la relació entre conceptes que has extret després de la lectura o el resum, i per descomptat, que tin-guis una previsió d’en quines preguntes és bo plasmar cada secció.

Els mapes conceptuals poden incloure colors per di-ferenciar bé les idees principals o la jerarquia de con-ceptes; utilitzar formes geomètriques per marcar di-ferències; lletres majúscules o minúscules; dibuixos representatius, fletxes, etc.

Es tracta d’una tècnica d’estudi que impulsa la teva creativitat, que desenvolupa la teva capacitat viso-es-pacial en la connexió de conceptes, i que tot això influeix en la teva forma d’organitzar i distribuir els conceptes clau. Com més gran sigui l’ordre i classifi-cació, més fàcil serà visualitzar-ho.

Fer un mapa conceptual ho pots fer de diferents for-mes: pots fer diferents mapes conceptuals més re-duïts, i després un mapa més ampli, amb les idees principals que englobin a tots els esquemes petits o, pots fer un únic mapa conceptual amb tota la infor-mació.

Exercicis pràctics i testsAlgunes assignatures requereixen pràctica, més que memoritzar. Pots realitzar diferents exercicis pràctics o tests que t’ajudin a avaluar els teus coneixements. Si has practicat moltes vegades com resoldre una equa-ció o un tipus de problema, segur que per l’examen ho sabràs fer. Fer tests també t’ajudarà a avaluar els teus coneixements i a aprendre a llegir amb atenció les preguntes i les respostes. Els tests són molt acon-sellables per a aquells exàmens que siguin d’aquest tipus, practicar amb preguntes similars t’ajudarà a preparar-te millor.

Principals tècniques d’estudi

En aquesta secció pretenem donar-vos eines per poder estudiar millor i així obtenir millors resultats. En les properes Ravaleses, més tècniques !!

https://www.educaweb.cat/continguts/educatius/tecniques-estudi/estudiar-grup/


...i ja que ve NADAL... unes idees per decorar la vostra casa per pocs diners :)

A l’hora de decorar la casa per Nadal, no cal arruïnar-se, amb algunes idees senzilles i una mica de bona mà, podreu portar la màgia del Nadal a les vostres llars...Aqui van unes idees.

Quines són les festes més importants en els nostres països? Quines decoracions fem? Des de La Ravalesa voldríem saber i que ens expliqueu quines festes i com les celebreu...perquè la integració comença per conèixer-nos mes, Bon Nadal a tothom!


Date post:	18-Jul-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	3 times
Download:	0 times

numero 19 Desembre del 2018 - Institut Miquel Tarradell · Institut Miquel Tarradell-2018-Núm...

Documents