Josep Soli iSinchezmolletd il.lustre

notes biogrdfiques

Llibre editat amb motiu de Ia concessi6de la Medalla de la Ciutat.Juny de 2001

TI

Jorep Soll I stnchc8, noter bi€rffquor

l. .dd6.lutry d.2ml

o dC t d GLri. AtirF. Mlrtu'.O d. f.dd& Aiu riuit d. ilo .t d.l \hlL.

Db!f,ty gdfic BP..tEttIrnp.!..i4 Min rv. MoLt SL

Dpi.it l.gd: 8. !l99-mlTlnd* 5(p cxadan

r..[*

Presentaci5

El Ple de l'Ajuntament de Mollet del Vallds del 25 de gener de 2001 va aprovar per unanimitat la conces-si6 de la Medalla de la Ciutat a Josep Soli i Sinchez en reconeixement a la seva llarga, fecunda i meritd-ria trajectdria musical.

Aquesta 6s la tercera medalla que la ciutat atorga a un mollete. El primer va ser el pintor i col lec-cionista Joan Abell6 i Prat; el segon, el politic i catedretic Jordi 5016 Tura. Aquests reconeixements quefem des de l'Ajuntament, creiem que responen al sentit d'agrar'ment i d'estima de tota una ciutat enversuns ciutadans especials.

I ara permeteu-me una petita reflexi6. Una persona que ha destacat a la vida, ho ha fet, sens

dubte, per diverses raons: la seva capacitat creativa, el ser-r esforg per aprendre, per formar_se, peravangar; unes ganes immenses de treballar sens limit... Perd aixd no s6n valors al marge del context queels ha tocat viure. El lloc on es neix, la influencia de la familia i les amistats, la formaci6, les infludnciesculturals, ideoldgiques, politiques... tot plegat fa que una persona sigui com 5s.

Josep Soli, el mrisic, 6s qui 6s i ha arribat a un alt cim de la m(sica per mdrits propis. Perd tamb6m'agrada pensar que el que ha rebut del seu poble -i ha retornat a la seva ciutat amb escreix-, ha

bastit els ciments de l'home, de la persona que hi ha tamb6, -i de manera indestriable-, en aquestmisic que ara homenatgem.

De les primeres sardanes que va compondre iestrenar a Mollet fins al Premi atorgat al mestre a laMostra de cinema de Valdncia fa un any, hi ha un llarg recorregut. Entrenlig hi ha el mrlsic que componmambos, cangons melddiques, himnes per al Club de Bisquet Mollet, m[sica de cinema itelevisi6,melodies publicitiries, misiques per a entitats molletanes com el Ball de Gitanes o la Banda de JovesMljsics, o composicions simfdniques. Hi ha un llarg, ric icomplex recorregut que potser molts conciuta-dans seus encara no coneixien. Potser ara descobriran que l'autor de melodies com Muchacha bonitaque cantaven Los Sirex, la canE6 La luna se llama Lo/a, el tema de la pel licula Un vaso de whisky o lamelodia de programes com Doctor Caparr6s, Un globo, dos globos, tres g/obos, o de l'anunci de MarieC/aire s6n obra d'un mollet; que ha treballat itriomfat dins ifora de les nostres fronteres perd que, al

cap i a la fi, ha retornat sempre a la seva ciutat, la nostra.

Montserrat Tura i CamafreitaAlcaldessa de Mollet del VallisDiputada al Parlament de Catalunya

Vaig coniixer el mestre Soli...

Vaig condixer el mestre Soli la tardor del 1991. Fou al carrer de Cdrsega cantonada amb Urgell, en elsantics i ben tronats, tot s'ha de dit despatxos que la Societat General d'Autors i Editors tenia aBarcelona. Despr6s d'un parell d'entrevistes amb el president de l'entitat, Teddy Bautista, vaig decidirincorporar-me com a delegat general a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors. En JosepSoli era un dels membres m5s actius de la Junta Directiva de l'entitat. La seva generosa col laboraci6feu possible que la meva feina alli fos ficil. i li agraeixo ara priblicament.

Recordo aquelles primeres converses sobre la situaci6 de la Societat General d'Autors i Editors,sobre els autors catalans, sobre els treballadors de la delegaci6, en Jos6 Luis Atienza, l'Enric Campos, el

Jos6 de la Crr.rz, en Joaquim Subirats...

Virem compartir moltes de les il lusions per fer una societat m6s itil als autors, amb una gesti6m6s eficient, amb una imatge actualitzada i adaptada als nous temps per donar veu i reconeixement als

autors catalans.

Van ser moments de molts canvis, de molts esforgos per convdncer als de Madrid que calia fer ungran pas endavant per consolidar el pes de la Societat General d'Autors i Editors a Catalunya, de lanecessitat del seu creixement. El mestre Soli em va fer sempre costat en aquest afany que es va

cristal.litzar anys despr6s, amb el trasllat de les oficines on ens haviem conegut, a una seu prdpia al pas-

seig de Colom, avui un dels equipaments culturals m6s dinimics de la ciutat.

Durant els quatre anys que varem treballar ptegats, mantingu6rem el rite de dinar junts un cop al

mes. De tant en tant s'hi apuntaven la seva dona, Montserrat i la seva filla Dafne, dues dones exquisides.En aquestes converses m6s informals ell em preguntava sobre les coses de Catalunya ijo sobre la

Societat a Madrid -una mequina tan complexa-. Parlivem de politica. Perd sobretot ens f6rem amics.

El mestre Soli 6s un gran misic iuna magnifica persona.

Va ser en aquestes converses informals que vaig descobrir que el mestre Soli havia estat presenten el meu imaginari des dels temps en blanc i negre de la televisi6. Els temps en qud la misica dels pro-grames televisius era en rigor6s directe, i el mestre Soli dirigia l'orquestra del centre emissor deMiramar i despr6s d'Esplugues i Sant Cugat.

Vaig recuperar el mestre Sob misic. Un m0sic polifacitic i gener6s, que ha cultivat des de m0sicaper a orquestres de ball (no oblidem que va tenir una orquestra prdpia amb la qual va rec6rer els hotelsm6s prestigiosos de tot el m6n), mrisica per a programes de televisi6 (qui no recorda Un globo, dos glo-bos, tres globos...?), misica per a pel.licules (amb alguns temes que es van fer molt populars), fins a lecsardanes ila misica simfdnica.,,

Com dsien en el programes d€ TU amb tots vostis.., el m6tre Sold i la seva orquestra!

Ferran MascarellRegidor de Cultu,E de I'Ajunttm.nt dqBat@lona

Josep Sold

Josep Soli es uno de esos compositores que durante una larga vida profesional, han abordado todos los

96neros, y siempre con genialidad y oficio.

Yo le recuerdo como un innovador haciendo misica para peliculas, sus fragmentos jazzisticos en Urtvaso de whisky,lueron una agradable novedad en el cine espaiol, o sus bandas sonoras por las queobtuvo varios premios, como el Nacional de Cinematografia, por dos veces, y otras distinciones interna-cionales, hacen de 6l un referente que con el tiempo se va revalorizando.

Adem6s compuso canciones populares de enorme 6xito como Miniaturas, Abtilesco, Bahia dePalma y La Luna se llama Lola entre cientos de ellas, todas con el toque Soli, es decir comerciales perode calidad y factura. Siempre pens6 que en otro pais menos "cainita", Soli, al igual que muchos otrosgrandisimos misicos espafioles, tendria talla universal y un enorme 6xito en los grandes mercados.

Sus actividades como director de orquesta, arreglista, orquestador, productor artistico o instrumen-tista, hacen de Josep Sold uno de los mrlsicos mis completos que conozco y por eso me uno a estemerecidisimo homenaje, es de ley reconocer el talento, y a Soli le sobra.

Su m5s reciente etapa de compositor sinf6nico es una sorpresa y un movimiento natural al mismotiempo. Cuando se sabe tanto sobre este bello arte se llega, tarde o temprano, a sumergirse en el uni-verso de la discursiva cl6sica, de la composici6n compleja, de abordar las estructuras acad6micas paradespu6s romperlas en mil pedazos y proponer su visi6n personal de la mtisica contempo16nea. Josep harealizado con coraje e imaginaci6n sus riltimas incursiones en las composiciones para orquesta sinf6nica,orquesta de c;mara, ensembles contempor6neos e incluso formatos tipo cobla o bandas para misicasverniculas, todo ello con autoridad y prudencia. El resultado es ejemplar, y aqui tenemos a un composi-tor que tiene ain mucho que decir y que pide espacio para sus composiciones. El priblico se merece oireste nuevo discurso musical de un compositor veterano y sabio, que ha tocado todos los "palillos" conmaestria y profesionalidad.

Larga vida al maestro Josep Soli y al pueblo que lo honra con este merecido homenaje.

Eduardo BautistaPresidente del Consejo de Diecci6n de la Sociedad General de Autores y Editores de EspaiaBarcelona, 2 de abril de 2001

r. lnfdncia i joventut

:rt ,l

Caffer de Barcelana. A la cantonada amb la plaga

Catalunya ht vtvta el mestre Catafau (!a casa de ladmb qur Sora !r comen(,at d aP?ndrc sotlep

1o

lnfdncia i joventut

Estiu de l'any 1930. Falten pocs dies perqudse celebri la Festa Major de Mollet del Vallds,als voltants de la diada de la Mare de D6u d'a-9ost.

Un pare anomenat Josep, de professi6 fus-ter, m6s conegut com a "Pepitu de la llet" i

una mare, Clotilde, estan pendents del naixe-ment del segon fill; a la fi, el 18 d'agost, neixun nen a qui posaran per nom Josep, com elpare.

Mollet 6s aleshores un poble de 5.500 habi-tants que est; vivint grans transformacions. Deser un lloc b;sicament agricola ha passat atenir importants fabriques: el '1897 s'hi ha ins-tal.lat la Pelleria, el 1911 la fdbrica tdxtil deCan Muli, les Farineres... Una part importantde la poblaci6 treballa en aquestes novesindIstries tot i que encara prop de quatre-cen-tes persones es dediquen a l'agricultura.

Hi ha gaireb6 1.200 cases, algunes de duesplantes perd encara no han arribat els gransblocs de pisos. La majoria de les botigues s6nal voltant dels carrers del centre: Berenguerlll, plaga de Prat de Ia Riba, Gaieti Ventall6,Barcelona, plaga de Catalunya, Jaume 1... i m6sd'una cinquantena d'aquestes botigues s6nde queviures.

A Mollet han comengat a apardixer elsautomdbils, perd pocs; no arriben a la vinte-na; en canvi, hi ha forga bicicletes tot ique lagran majoria de persones va a peu als campso a treballar.

Josep Sole i la seva germana, amb el pare

zl

Lantga awnguda dede ta Lhbertat), ambel anena Aventda

Catret de Betenguer ttt, anb b febnca de Can Mulefons.la Fanneta t els Ptnetons.

Al poble hi ha un gran moviment social i

politic. El 1931 es proclamard la repriblica. Es

temps d'eufdria i de reformes. S6n els anys deconferdncies. xerrades i mitings de sindicats i

partits; els anys de naixement de revistes idefestes populars, d'il.lusions i d'esperances.

Lany que en Josep neix, comenqa a fun-cionar la linia d'autobusos de Mollet a Barce-lona, que t6 la parada davant de l'hostal La

Marineta i es funda la Sociedad de SocorrosMutuos per donar cobertura sanitdria als seusmembres. En l'imbit esportiu. un grup de jo-ves s'animen a crear el Club de Bisquet Molleti s'inaugura el camp de futbol de les Pruneres.

Aquest 6s el Mollet que troba Josep Soliquan arriba al m6n.

El petit Josep comenqa a anar a estudi ambla senyoreta Barcala idespr6s va als Col.legisNous. Ouan t6 sis anys esclata la guerra civil.S6n anys durs per a tothom. A Mollet, com a

altres pobles, es passa gana ies passa por.Perd ni les bombes caigudes als QuatreCantons tapen un so que li ve de dintre cadadia amb m6s forqa: la seva gran afici6 per lamisica. Per aixd els pares decideixin dur-lo a

aprendre solfeig amb el mestre Catafau, queviu al carrer de Barcelona. Tenien un antece-dent a la familia: un cosi germi del pare, pia-nista, que mori durant un viatge per mar abansque en Josep nasqu6s. El jove s'inicia en elsprimers secrets de la mrisica: el pentagrama,els tons iels semitons, la clau de sol idespr6sla de fa, els sostinguts iels bemolls, els com-passos... Des de la finestra de l'habitaci6 on

Josa Antonrc (actualnent avtngudala fAbnca de Can MulA a t'esqueffa t

12

fan classes veu els ocells que s'aturen als arbresde la plaEa de Catalunya. No han aprds mrisi-ca icanten de meravella, privilegi dels d6us!

Ouan tenia 12 anys, en Josep jugava ambel Josep Escura ien Ramon Manau. Organit-zaven espectacles al soterrani de ca la Blasalifeien pagar deu cdntims als assistents. Teniaaltres amics, com en Joan Saura, en Joan Pla-nellas, el Vicenq Vallcorba...

Als '13 anys juga a ser misic. lmprovisa uninstrument, s'erigeix en director d'una orques-tra imaginiria amb els seus amics, amb xiuletsiflautes. Sent que la m[sica li brolla de moltendins. Per aixd, m6s endavant, els seus paresdecideixen potenciar aquestes il lusions i en-viar-lo a Barcelona, a continuar els estudis alConservatori Superior Municipal de Mrlsica,on estudia violi i composici6.

La vida no 6s ficil i els anys de postguerras6n tant o m6s durs que els de la guerra. Delsmestres que recorda, hi ha el senyor Ninou i

el senyor Tusquelles i despr6s de la guerra vaanar amb la senyoreta Carmela.

Quan t6 15 anys, comenEa a ajudar el seupare en el taller de fusteria, que 6s al mateixlloc on viuen, a l'avinguda de Calder6, 8-10.Dos anys despr6s, I'any 1947 , s'inauguren lesbiblioteques del Centre parroquial idel Frentede Juventudes, mentre la Pista Rosaleda obreles seves portes a la joventut balladora, petitsoasis dins la grisa vida cultural i lridica de lapostguerra molletana.

Josep So/i i /a seva qernana, anb la narc

13

L AcrLalhent hr ha la perfuoena Armefgol

Equp de rutbol de la penyatercer pe( la dteta, aupt.

Gonzalvo. Joseo Sola 6s el

Una de les aficions del jove Sol) va ser feresport. La seva germana Maria estava casadaamb Josep Gonzalvo, el futbolista. Segura-ment per infludncia d'aquest, un dels esportspreferits sera el futbol. Quan t6 17 anys jugaa l'equip Penya Gonzalvo, al camp del Pla deles Pruneres. Tamb6 juga a bisquet. al CBMollet, just l'any que aconsegueixen l'ascensa primera catalana. Nom6s s'hi esti una tem-porada perd t6 la possibilitat de jugar contraequips importants com el Barga o l'Espanyol.

Uany 1949, als 18 anys, en Josep fa el ser-vei militar com a voluntari a Barcelona, perpoder triar la destinaci6 i el cos. Va estar a l'e-conomat d'intenddncia durant un any i els dosdarrers va ser assistent d'economat, la qualcosa li permetia complir els seus compromi-sos musicals. (En aquella dpoca ja era mrisicprofessional itreballava al Sal6n Rio de Barce-lona). Tanmateix, va tenir l'oportunitat d'anara l'estranger tres vegades perd els seus supe-riors li van denegar el permis. En Josep Soldrecorda que era dels afortunats perqud es lliu-rava de les guirdies pagant 125 pessetes a uncompany que les hi feia.

Eljove no acaba els estudis al Conservatoriperd estudia amb el mestre Joan Sufr6 Sintes,compositor, que li ensenya els fonaments del'harmonia. Ja t6 una sdlida base per crear laseva prdpia mrisica ies llanEa a fer les prime-res composicions. llantic joc de fer veure queera mrisic s'ha acabat. El nen ja no juga m6s.Ha comeneat l'hora de la veritat,

15

2. lihome

17

I

)

I

\J

Josep So/ri amb elseu fill Josep i la seva filla Dafne.

tl

L'home

lany 1947, quan Josep t6 17 anys coneixMontserrat Parera i Benach, filla del directorde Can Muli, la fibrica tdxtil que ocupava unbon nombre de molletans, especialment do-nes. Sis anys despres, el 1953, es casaven i sen'anaven a viure a Barcelona ja que el fet deviure a la capital facilitava molt la feina d'ell.Durant aquells anys, perd, no van pas perdreel fil amb Mollet ja que venien a passar elscaps de setmana a la casa familiar de la sevamuller, al carrer de Burgos cantonada carrerAlsina (a l'extrem del parc de Can Muli) ons'hi instal.laren definitivament l'any 1983.

Mollet, com la resta de Catalunya id'Espan-ya, anava sortint lentament del maltringol dela guerra civil. L'any 1950 s'havia estrenat unapista de bisquet a la pista Trdvol al carrer deLluis Duran. Lany 1955, Josep i la seva donas'estaven a la ciutat d'lstambul, a Turquia, onell treballava amb l'orquestra d'Eduardo Ga-dea. Nom6s feia dos anys que eren casats, ellaestava embarassada i tenia previst tornar a

Barcelona per tenir el fill perd al final es vaquedar. El nen va n6ixer el 13 de novembrede 1955, el mateix any que a Mollet es funda-ven el club de "balonmano" iel d'hoquei.

Van residir un any a l'antiga ciutat deConstantinoble i abans de tornar a Catalunya,encara van estar un temps a ltilia. Despr6shan tornat en dues ocasions a lstambul, la ciu-tat solcada de c0pules iminarets davant delBdsfor de la qual guarden molt bon record.

Josep SolA i la dana anb el seu ftll Jasep, a tstanbul, on

Dues rnstant;nres de So/) amb e/seu fillJosep

Ara hi anem amb poques hores d'avio perdaleshores el viatge durava sis dies. En relaci6a l'arribada a Barcelona. el matrimoni Soli re-corda una andcdota curiosa: quan van tornar,hi havia molta gent al port esperant-los, ambunes ganes immenses de condixer el nen. Perdamb es presses per baixar delvaixell itot l'em-bolic dels trimits de duanes, se'l van oblidara dalt. Nom6s tenia sis mesos i encara no sabiabaixar sol! Per sort, el van trobar on l'haviendeixat -en braqos d'uns coneguts del vai-xell- i, ara si, el van poder presentar a la fami-lia iamics que els havien anat a esperar.

La segona filla va n6ixer a Barcelona el 4 de

luny de 1956 i es va dir Dafne perqud alesho-res ell estava component la mdsica per a lapel.licula 5u nombre es Daphne.

Durant els anys 60 Josep Sol) era moltconegut i sovint se li feien entrevistes a revis-tes de cinema, els diaris publicaven critiquesdels seus discos iera objecte d'algunes crd-niques de societat, com la que va sortir a larevista Lecturas, on parlava del seu fill.

Una andcdota: una vegada era a Portbouamb un amic, prenent una consumici6 en unbar. A la televisi6 feien el programa E/ hom-bre y Ia tierra, amb sintonia de Josep Soli. La

dona del bar va fer una exclamaci6 com dient:"Ja tenim aquesta misica aqui altre cop!". El

mestre es va quedar preocupat. sense saberqud significava aquella expressi6. A l'hora depagat va Preguntar a la senyora quin interdstenia en aquella mUsica i la bona dona li va dirque el metge de Portbou iella estaven molt

illrtr

20

interessats en trobar-la i comprar el disc. En

Soli va respirar alleugerit, liva dir que ell n'erael compositor ili va enviar l'enregistrament.

La vida privada i familiar de Josep Soli sem-pre ha estat vinculada a la seva dedicacio musi-cal. Uetapa de la joventut ja va estar condi-cionada per aquesta afici6 i per l'estudi. Les

relacions familiars, les amistats, la prdpiamuller, que el va seguir a lstambul... tot ha

estat sempre supeditat a la seva gran vocacio.A les acaballes del segle XX ia l'inici del

nou mil.lenni, el mestre viu uns anys dolqos.Ara no se sent exigit per uns contractes o uns

encirrecs i compon la mrlsica que vol. Va a laSocietat General d'Autors i Editors (SGAE) onassessora els autors que li demanen ajuda.Forma part de jurats musicals. Participa acti-vament en els projectes de l'Escola Municipalde Mrisica de Mollet, a l'antic edifici del xam-pany Gomir. Veu com creix el Mollet de la sevainfincia. Sap que els anys van passant, perdell no s'esti quiet. Es un home actiu i inquiet,amb els ulls ben oberts i el cor sempre bate-gant. Un home que ha tingut sempre la fidelcompanyia de la seva muller, amb una discre-ci6 digna d'admirar. "Ouaranta-set anys felig-ment casats" en paraules textuals de la sevaesposa. El seu fill Josep es va casar amb laTeresa itenen tres filles: la Silvia, la Cristina i

la Nriria. La Dafne es va casar fa poc amb en"Joserra".

Jasep Sola anb ta seva

s. El m(sic

A finals dels anys 50 Josep Sola crea la seva prdpia

A la fotogtafia de la pdgna antenor el veiem el dE deldebut, amb la cantant Monna gell, a la MasE d'Esplugues(Barcelona).

van actuar, entre d'altes, alSal6n Rrc, El Cortio i Rigat,de Batcelona t a la Sala Pasapoga i el Castellana Hilton de

El misic

El .jove Sold ja t6 una sdlida base per com-pondre. El 22 de gener del 1948, quan t6 18anys, s'estrena la seva primera sardana, A/ sode la.tenora, amb motiu de la Festa Majord'Hivern, Sant VicenE, a la plaEa de Catalunya,interpretada per la Cobla Molins de Sabadell.

rica Molletense. El

cipal Barcelonina li19 de marEestrena una

la Cobla Prin-nova sardana:

Uacte 6s organitzat per I'Agrupaci6n Folkl6-

Montserrat.El mateix any escriu la cang6 Q.uiero decir-

te mujer, amb la col.laboraci6 del seu amicJoan Aliguer que s'encarrega de la lletra i queinterpreta per primera vegada l'OrquestraSelecci6n de Granollers al Tabaran.

El 27 de gener del 1949, en el marc de lesfestes civiques organitzades per l'Ajuntamentper celebrar el 10d aniversari de "l'allibera-ment" de Mollet, s'interpreten tres sardanesseves: Al so de /a tenora, Montserrat i Nostdl-gla.

La carrera del jove compositor ja semblaimparable.

Les orguestresSoli s'incorpora a l'orquestra del mestre Cata-fau icomencen a anar de gira pels voltants.Un temps despr6s coneix Ramon Evaristo aBindfar i es posen d'acord per tocar al Sal6Novedades de Barcelona. Aquest director liencarrega el Mambo Sentimental que tingu6molt bona acceptaci6 per part de les orques-

tres barcelonines. Animat per I'dxit, componAbrilesco (fet el mes d'abril a Mollet) que vaser interpretat per moltes orquestres de ball.Era el primer tema d'una sdrie d'encirrecs decomposicions de mambos que una granempresa editora volia tenir per competir ambuna altra editora de mambos amb drets exclu-sius de Perez Prado. Un mambo escrit poste-riorment, Miniaturas, en opini6 dels critics,obria noves possibilitats en trencar I'estridan-cia de mambos anteriors. Aquest tema surt a

la pel licula Ultimas tardes con Teresa deGonzalo Herralde (1984).

A partir del 1950 s'incorpora a l'orquestrade ball d'Eduardo Gadea, amb els ritmes dem6s dxit del moment: boleros, c[mbies i mam-bos. Aquest gdnere comenEava a posar-se demoda en les orquestres de ball, perd pocsm[sics gosaven compondre peces d'aquestestil encara poc treballat en aquella dpoca.

L'any 1955 l'orquestra d'Eduardo Gadea vaa lstambul a inaugurar l'Hotel Hilton. Estavencontractats per'treballar quatre mesos perdvan ampliar la seva estada fins a un any.D'aquesta manera, Sold es troba vivint a la ciu-tat turca molt m6s temps del que tenia previstinicialment. Despr6s van a ltdlia. A la tornada,entra a formar part de I'orquestra de LorenzoGonzalez on toca un any imig fins que fundala seva prdpia orquestra. Era l'any 1958 is'a-nomenaven Conjunto Jos6 5o16, i Jos6 5o16 ysu orquesta. El lloc on van debutar va ser La

Masia d'Esplugues, amb la cantant Monna Bell.

25

Altres cantants d'aquesta orquestra van ser:

L'oquestra de SolA va tentr cantants com Jalme Grange,

Rarnon Calduch, Rudy Ventura t Vrcto. Balaguet, entre d'al

Josep Sold compona els tftmes de mds extt del momentboletos, cimbEs t mamba' Esvan edttat nombroses Parntures de cancons r mrsrca ongnd seva, con tamb6 dE'cos (avLr estan tots descataiogats r buscats pels col leccro_

JOSE SOLA y 5u Orquesta

Programa delSal6n Rio on sanuncta l'otquestra de Sola,''el con\unto de m6xna ac.tualdad taJo la dtrecd6n delfanosa conposttor Jos6 SolA .

A''\l

"r

Pe//iclla Un vaso de wh sky. ../osep 5o/; , /a sevaorquestrc, amb l'acto. Aduro Fern;ndez.

Ramon Calduch, Rudy Ventura, Victor Bala-guer, Jaime Grange, etc. Actuaven tamb6 a El

Sal6n Rio, El Cortijo i Rigat de Barcelona, i lasala Pasapoga ielCastellana Hilton de Madrid.

EIs festivals i el m6n dudiovisual: cinema,rddio i televisi6Mentre actuava a El Cortijo, Julio Coll i EnricEsteva, director i productor respectivament dela pel.licula Un vaso de whisky,li demanen quecompongui un tema per a la pel licula. La

banda sonora anava a cirrec de XavierMontsalvatge perd pel tipus d'argument (unplayboy deshonest i sense escrripols), els sem-blava que Sold podia fer un tema musical m6sadequat. A m6s, com que hisortia una orques-trina, van proposar-li que interpret6s unesquantes peces i particip6s en un petit diilegamb el protagonista, el personatge que inter-pretava Arturo Fernandez. La pel.licula va tenirmolt exit i a partir d'aleshores van oferir-li com-pondre les bandes sonores d'una seixantenade pel.licules icurtmetratges. No 6s aquestal'rinica vegada que actua en un film ja quetorna a apareixer en un altre, La cuarta ven-tana, tocant el piano al local barcelonds dejazz, Jamboree.

El 24 de setembre del 1959 se celebra el I

Festival de la Cang6 Mediterrdnia. S'hi pre-senten m6s de 600 composicions de Franga,Itilia i Espanya. Entre les 24 cangons finalistesn'hi ha dues de seves: Ca/endario i La luna seIlama Lola. El premi 6s per a la cang6 Binarioperd es considera que Josep Sol; -tot i que

Dirigint El mago de los suenos, amb un dels cantants,1966

no guanya - 6s el mdxim triomfador espan-yol. Dos mesos despr6s ja se n'havien fet deuenregistraments diferents i superava, aixi, laprdpia can96 guanyadora.

El 1960 comenga a treballar als estudis deTVE a Miramar com a cap de discoteca i mun-tatge musical dels programes. Es responsablede la mrisica de les "Cartas de ajuste" del cir-cuit regional. Dirigeix les orquestres dels pro-grames que tenen mrisica en directe, entre ellslJn mill6n para el mejoramb Joaquin Prats, ona m6s, parla amb els concursants i presenta-dors.

El 1961 es dissol la seva orquestra, que coin-cideix amb el tancament de la sala Rigat deBarcelona, on actuaven. L'any segijent comen-ga a treballar al programa EI show de las 2 deJoaquin Soler Serrano de Ridio Barcelona,com a director de l'orquestra que ambiental'emissi6, on s'estari cinc anys.

Es nomenat director musical de les dis-cogrifiques Columbia iBelter, on dirigia lesorquestres que enregistraven les bases musi-cals d'altres artistes i tamb6 treballd per a laproductora Este Films arran de l'dxit de Un

vaso de whisky.La dedicaci6 del mestre Sold a la mrisica 6s

incansable. Compon la canq6 Muchacha boni-ta per a Los Sirex, que surt com a tema aSecretos de/ coraz6n de Montxo Armendariz(1998), per a Los Mustang (No /o ves), RamonCalduch, Antonio Machin, Moncho, Jos6Guardiola, Andy Russell, Lita Torel16, LorenzoGonzAlez, Gelu, Nrlria Feliu... i continua par-

El 1964, al proqGma E show de as 2 de Ridio Earcelona,amb./oao!rn Soler Serrano

Als estudis de Mnama. de TvE, ar.,b Maruja Fernandez.

ticipant a nombrosos concursos nacionals i

internacionals de m[sica lleugera, on sovintqueda finalista.

Uany 1964 obt6 el primer premi per la ban-da sonora de la pel.licula Jandro, al Festivallnternacional de Cine de Acapulco (Mdxic). Denou Arturo Fern5ndez n'6s el protagonista, enaquest cas interpreta el paper d'un miner hon-rat, en uns exteriors situats a Ast0ries.

A Espanya, rep de mans del ministre Fragalribarne el Premi Nacional del Sindicat deI'Espectacle, (podria considerar-se un equiva-lent als actuals Goya), per la banda sonora deFuego, rodada l'any anterior i interpretada perHarry Sullivan i Martha Hyer. Curiosament, el28 d'abril del mateix any, Fraga venia a Molleta visitar el Casal Cultural, que s'inaugurava

Jasep Sole i la seva otquestra, a/programa Un mil 6n parael meiot, cap a I'any 1967.

poques setmanes despr6s. el 7 de juny.El 14 d'abril del mateix any TVE li dedica el

programa Nace una canci6n. El diari El Noti-ciero Universal se'n fa ressd en l'edici6 del 15d'abril.

L'any 1965 torna a guanyar el Premi Nacio-nal del Sindicat de l'Espeaacle com a mem-bre de l'equip tdcnic de la pel.licula d'anima-ci6 El mago de los Sueiios, un llargmetratgede dibuixos animats del qual va compondretota la banda sonora. Va disposar de tots elsmitjans per treballar i en va quedar plenamentsatis{et. A partir de 1967 i durant cinc anys,treballa al programa Nueva frontera de RddioNacional, amb Luis del Olmo.

Sold continua component canqons ipre-sentant-se a festivals. El 1966, al Festival de

Pragrana t)n mllan pata el mejor, a ryE, amb Jos6 Luis

Benidorm havia quedat en tercer lloc, amb lacang6 AIgo mdgico. Dos anys despr6s, el 1968,al Festival de mrisica d'Aranda de Duero quedaen segon lloc, amb la canq6 Los segadores.Perd el m6n dudiovisual el continua temptant.La Vanguardia del 22 de novembre de 1969,publica una excel.lent critica de la seva bandasonora de la pel.licula Sharon vestida de rojoi per la banda de la pel.licula El apartamentode la tentaci6n obt6 el premi del Festival deCinema de Granollers. Pel que fa al camp tele-visiu, on continua treballant, durant aquestadpoca fa l'arranjament orquestral que va popu-

Programa Un mill6n para e me)o. a TVE, aconpanyantJoaquin Prat al piana.

cama,V any 1972 passa a {ormar part de la plan-

tilla de TVE on esdev6 cap de muntatge i dis-coteca. Compon musica per a novel les, sin-tonies i programps especials fins a la seva pre-jubilaci6 l'any 1992. Edita Estampas otoiales,un dlbum d'onze peces amb " motius musicalsentrelligats sota els reflexos de la llum de tar-dor"3. El critic Joan Arnau, a la contraportadadel disc, afirma: "no es tracta d'harmonitza-cions aplicades sin6 d'un tot que no tindria ra6de ser si es substituis algun dels seus ele-ments".

Posteriorment s'edita el llarga duradaEvasi6n. El disc cont6 dotze temes, la majoriadel mestre id'altres basats en peces de Sara-

laritzar la famosa canEo infantil Vamos a /a

3. Albert l\4allofr€, La Vanglardia sate, Albinoni iTxaicovski. Segons la critica de

Rebent el Premio Nacionalde/ministte Manuel Frcga kibane,

La Vanguardia a, el compositor treballa el ques'anomena "so de cot6 ", amb "la corda magis-tralment tractada, una ritmica savia, unes pin-zellades i efectes d'extrema elegancia. " AlbertMallofr6 afirma que aquella m0sica 6s el d'una"orquestra d'estudi amb timbres i accents desuau puresa". "Cont6 -continua

el critic-una bellesa subtil de les harmonitzacions, ambla intencio clara de proveir una m0sica quesigui alhora una inducci6 estimulant per a l'es-perit senzill i una companya intel.ligent per aqualsevol ocasi6."

El compositor dels darrers anysLa tasca de Josep Sold 6s reconeguda per totsels sectors del m6n de la m0sica. Revistes deprestigi com Revista de la Academia de Cine(1998), revista Mis ica de Cine l'1993\, Dirigidopor... (2000) publiquen entrevistes i articlesreferents a la seva trajectdria musical i es valo-ra tot el conjunt de la seva obra. Uiltima bandasonora que va fer va ser per a la pel liculaCr6nica sentimental en rojo, de Rovira Beleta,el 1986.

Els darrers anys el mestre es dedica, sobre-tot, a la composici6, especialment clissica.

Entre els anys 1985 i 1999 va escriure cator-ze composicions. Ha escrit suites com Viatgea la Cerdanya, que es va sentir per primeravegada al Teatre Municipal Can Gomi deMollet el 1986 i Aires mediteranis, tocada perprimer cop, en la seva versi6 per a banda, per

Espect6culo de nans delI'any 1964.

Amb Julio Coll, dtrectot de la pellicula FuesaAnurc Fernandez, Matia Mahor i el productal

4 1811-1912.

la Banda Municipal de Mrisica de Barcelona el1988. El Trio Mompou va estrenar-li OniricTheme el 1994 i Experimental mambos el 1996iXavier Esteve, mrisic idirector de l'EscolaMunicipal de Mrisica de Mollet va interpretar,en estrena, al Gran Teatre de l'Havana, la sevaobra Juny 96 el 7 d'octubre del 1996. El 9d'octubre de 1999 l'Orquestra Simfdnica delVallds va estrenar al Palau de la MisicaCatalana la suite en tres temps Divertimenttonal en versi6 simfdnica ----el dia abans s'ha-via fet la preestrena a La Far5ndula deSabadell-que ja existia en versi6 pera cobla,estrenada a la plaga del Rei de Barcelona perla Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. En elmateix concert es va poder sentir per primercop la seva Suite de tres poemes.

L'any 2000 Josep Sold rep el premi La

Palmera en la Mostra de cinema de Valdncia.com a homenatge a la seva aportaci6 a la mrisi-ca de cine, icom a reconeixement al fet d'ha-ver trencat motlles al nostre pais. Aquest ma-teix any obt6 el segon premi Ceret-Banyolesper l'obra simfdnica per a cobla lmpressionsd'un viatge s.

SGAEEl mestre Soli 6s membre de la Junta Directivade I'SGAE des del 1968; actualment s'ocupade fer d'enllag entre la seu central a Madrid i

la delegaci6 catalana. Una o dues tardes a lasetmana rep els associats al seu despatx de

La Junta de la Societat Genetal d'Autots i Edttars (SGAE)

5a/udani elpres;dent del govern central, FeliPe Ganrelez

5 E prme. prem, va ser dec arat desed.

Banyoles per la glossa sinfdnica pet ad'$ viatae, l'any 2oaa.

Barcelona per aconsellar-los i assessorar-los.La seva experidncia com a mrisic icompositordurant tants anys 6s d'una vilua extraordini-ria.

Jurat de premisCom a compositor, el mestre Sold d6na suporta totes les activitats que suposen ajudar elsautors musicals. Una d'aquestes activitats 6sla celebraci6 de premis, certemens iconcur-so5.

Aixi, 6s jurat i mixim responsable organit-zatiu del Premi de Composici6 de Sardanesde I'SGAE. Des del 1993, 6s jurat del Certa-men ciutat de Mollet de sardanes i mrisica pera cobla. Tamb6 6s jurat del premi FrancescBasil de Figueres i del premi Ramon Serrat deTerrassa. Finalment,6s membre de la comis-si6 de la Mostra Joaquim Serra de Barcelona.

Els jingles a

Al principi, Josep Soli considerava que novalia la pena fer melodies publicitiries, peroAndy Russell liva fer veure que no era un gdne-re secundari.

Durant un temps es dedica simultaniamenta compondre bandes sonores ijingles perdarriba un moment en qud deixa de fer mrisi-ca de cinema i se centra en els jingles. Entred'altres ha musicat els famosos: Un globo, dos

6. Parau a d orgen angles

qle setuex coh a toiadaque sigiilic6: composici6 musica be!o c6.9o publicnaia deit {icadora

globos tres giobos, Marie CIaire, Aceitunas La

Espalola, Gallina Blanca, Avecrem, El Caserio,Old Chap, Cinzano, i sintonies per als pro-grames Dr. Caparr6s, Radio Salud, Radio Bar-

celona, Onda Rambla, Protagonistas, RadioPopular, El tiempo es oro...

BalangEl treball de Josep Sola t6 l'aval de m6s de 50anys d'experidncia El mestre ha compost una

gran varietat de mrisiques: des de les sarda-nes inicials de la seva joventut, que mai no ha

deixat de fer, fins a la mrisica simfdnica, pas-

sant per la direccio icomposici6 de mirsica en

programes de ridio i de televisi6, misica lleu-gera per a festivals i conjunts musicals. T6 enre-gistraments de la seva orquestra que durantanys va ser una de les m6s punteres d'Espanya.

Perd potser l'dpoca que li doni m6s pres-

tigi fou la del cinema. Se'l considera l'intro-ductor oficial de la mOsica de jazz en el cine-ma espanyol, cosa que en aquella dpoca fousorprenent iva representar una fita moltimportant en la seva carrera. Pel que fa a lam0sica de pel'licules en general, sempre ha

defensat els premis especifics per a bandessonores en els festivals de cinema com una

manera de potenciar aquest tipus de mrisicaivalorar-lo.

Al llarg de la seva carrera musical, Soli ha

editat una dotzena de discos de llarga dura-da, una dotzena de senzills ivuit discos com-pactes, amb peces de ball, bandes sonores i

recopilacions. Tots els seus discos estan desca-

Jotep Satd. dt Patau de la Mt's'cd Cataldnd dntE t

talogats is6n buscats pels col.leccionistes z.

Les seves canqons han estat enregistradesper desenes d'intdrprets diferents en m6s de125 discos, com Lita Torell6, Los 5 musicales,Josep Guardiola, Tete Montoliu y su conjun-to, Los 4 de la torre, Emili Vendrell, RamonCalduch, Moncho, etc.

El mestre afirma que els darrers anys com-pon per gust, ja que sempre ha treballat perencirrec. Diu: "ja no tinc ganes, ni em cal, anara oferir la meva misica enlloc". D'aquesta ma-nera t6 oportunitat d'experimentar amb lesnoves tecnologies. Afirma que li agradariacompondre una banda sonora amb els mitjanstdcnics de qud disposa actualment.

Creu que cal donar oportunitats als joves i

als nous corrents compositius. Tot iaixd, devegades li encarreguen alguna mrisica, l'rilti-ma de les quals va ser un jingle per a un publi-reportatge de llarga durada.

7. Rev sta Dir'qido por..

Saludant el @ Joan Carles.

n. El molleti

Jli{

I

A la casa Abelt6, interpretant la sardana Joan Abell5,pintot, anb la senyora Abell6, Jaune Box i JoanG arreta, entrc d' altres.

El molletd

A excepci6 d'un temps que va traslladar laseva residdncia a Barcelona i despr6s tornd a

viure a Mollet, en Josep Soli sempre ha vis-cut a la nostra ciutat is'ha considerat unmolletd. Es m6s, podriem dir que ha fet osten-taci6 de molletanisme arreu del m6n.

Tot i les nombroses ocupacions que ha tin-gut al llarg de la seva vida, sempre ha respostpositivament a les demandes de les entitatsde Mollet quan li han demanat que els com-pongu6s alguna pega musical.

Uany 1955 compon l'himne del Club deBisquet Mollet amb motiu de la celebraci6del seu 25d aniversari, una entitat esportivamolt arrelada a la ciutat, que havia nascut elmateix any que ell.

Ha dedicat peces musicals a entitats cultu-rals, com la Banda de Joves M0sics de Mollet,Tradicions iCostums, els Castellers, les Collesde Ball de Gitanes... i ha mostrat la seva plenacol.laboraci6 amb els projeaes musicals del'ajuntament de la ciutat. Va acceptar ser mem-bre del Consell d'Administraci6 de l'lnstitutMunicipal de MLisica des de la seva creaci6l'any 1991 del qual encara forma part. Li agra-da visitar sovint l'Escola de M0sica per saberqud s'hi fa. "No trobo correcte ser consellerd'un institut i no condixer com funciona ni quinnivell musical hi ha...", diu, amb posat seri6s.

M6s endavant es va comprometre en unprojecte de promoci6 de la mrisica per a coblaorganitzat per l'entitat Tradicions i Costums i

AUDICIONES x SARDANAS

r".lr. a dt @

La lfindFlI

IiI

I lfl Prln$olftlsrmlomt'

Progama de ]a Agrupacion Folkl6tica Molletense on s'a'nuncien les sardanes Al so de la tenora i Montserrat (este_

na), de Josep Soh. interpretades per la Cobla Lz PnncpalBarcelonina, I'any 1948. El mestre tenia 18 anys.

a

[rmdoilnn

Pte de l'Ajuntanent del 25 de sener de 2oA1 on es va

acorda. concedn|i la Medalla de la Ciutat. A la fatos.a{iasupetiat, Josep Sob en el monent d'agran la concessi6. Ala fatogtafia infeiot, anb la seva dana Montserrat rebentla {elicitaci6 de l'alcaldessa Montseftat Tura.

l'Ajuntament, arran del nomenament deMollet del Vallds com a Ciutat Pubilla de laSardana. El passat mes de febrer es va con-vocar per vuitena vegada aquest certamen dem0sica per a cobla destinat a promocionar lacomposici6 d'aquest tipus de misica entreautors menors de 40 anys,

Soli ha estat un home discret a la seva ciu-tat. 5'ha dedicat, {onamentalment, a treballaritreballar. Se'l pot trobar un dia qualsevoldinant en el restaurant Beumala iacabantfumant

-aquest 6s un luxe del qual no pres-

cindeix mai- un magnific cigar. Se'l pot veurecaminar per la rambla o assistir -no hi fallamai- a un dels habituals concerts de cambraal Centre Cultural La Marineta.

UAjuntament, en reconeixement al treballde tota una vida, va aprovar per unanimitat al

Ple del 25 de gener de 2001, imposar-li la Me-dalla de la Ciutat i ha posat el nom del mes-tre a una plaqa del barri de Santa Rosa, al da-vant del complex esportiu de Ca n'Arimon e.

Ja fa temps que el parc de Can Muli va dei-xar de ser privat per convertir-se en un espaip0blic i la masia ben aviat sera una gran, reno-vada i moderna biblioteca, millor que l'ante-rior. La fibrica de Can Muli fa anys que no hi5s iara s'alcen, davant la casa del mestre, elssuperbs edificis de l'llla. El Gallecs que vacondixer ha sofert grans transformacions i la

8 Aproval a Ple m!. c pal de 2e I 2001

ciutat lluita per preservar uns camps iunesmasies que s6n part de la seva histdria. Uany1992 Mollet va ser la subseu olimpica de tir iara compta, dins de l'Escola de Policia, ambuna de les instal.lacions m6s modernes enaquest ;mbit. El seu amic Joan Abel16 ha ceditgran part de la seva obra icol lecci6 a la ciu-tat i s'ha edificat un modern museu, focus d'a-tenci6 cultural a molts quildmetres de distdn-cia. La ciutat t6 escultures i poemes al carreri un teatre a les antigues caves on tamb6 es

fan concerts simfdnics. El nou mercat munici-pal iel complex esportiu de Ca n'Arimon s6nespais moderns i lluminosos que responen a

les necessitats d'una ciutat que avanga ambpas decidit en els inicis del nou mil lenni.

El poble on va n6ixer Soli s'ha transformaten una ciutat moderna i oberta. Aquest 6s elMollet on viu Josep Soli, un molleti de soca-rel amb projecci6 universal.

Josep Sole amb /es seves f6tes Silv;a, Cristrna r NLr',.

Discografia

Discografia

LPsMambos (la salsa de los 50)Estampas oto6aiesEvasi6nEvasi6nRitmo y melodiaJ.S.Bach(el pequeho libro de Ana Magdalena)Clissics per a cobiaDos amicsEl mago de los sueiosde Wolfe(From other lands n" 15)Summer&winterBaila en lstanbul

CDsCiissics per a coblaI love Mallorca/Catalunya popularTodo mamboLatin worldEstampas otodaiesEI mil.lenari de MolletLa misica de cine de Jos6 SoliEl mago de los sueios

ECGEsAltas variedadesUn vaso de whiskyJandrofos cuervosLa noriaA sangre friaEl nuieriegoSharon vestida de rojoJosE Soli su misica y su orquesta

Discophon s.a.27027Discophon s.a. sc-2299Spiral L.P 007Edigsa 0110315lmpacto EL-025

Classical RecordsPDr E-302233Picap 500015Beltet 22064

DWS LP 3520Seleced Sound 9090Odeon MODL '1019

PDt 6-80.2233s-004cDJazmin CD 10002Dacsa D.C) 1009Picap CD-800023-02Picap CD-800043-02Hollywood studiosHollywood studios

Columbia ECGE 7'1334Columbia ECGE 70963Columbia SCGE 80859Columbia ECGE 71521Columbia SCGE 81145Columbia ECGE 71178Ode6n DSOE 16.572Belter 07.569Belter 50145

8-397 43/818-54889/7 6B-11867/72B-41023/828-808717 4

B-05049/75B-17 696/90at3202/92B-37 493166

D.L. A79612000D.L. A 79612000

D.L. 5. S. 560/60D.L. S. S. 139/59D.L. S. S. 902164D.L.S.5.241/61D.L. S. S. 207166D.L. S. S. 1249/59D.L. 8-29815/63D.L. 8-19414t69

JosA Sole

Zcofiac oLa noche

y su orquestawhisky?de los cien pijaros

Peces seves incloses en altres discos i cds(Enve pari ntesi, l' i nte r p ret)

DiscosCada dia te quiero mis (Lorenzo Gonzilez)Juiiette (Victor Balaguer)Fabuiosa (Antonio lvlachin)A d6nde vas compalero (Los 5 musicales)AIgo m'gico (luana)

...Y volveris (Santy)

No habio tu idioma (Lorenzo Gonz6lez)Yo quiero a mi guitafta {Jos6 Guardiola)Yo quiero vivir (Gelu)

Fabuiosa (Los N,lachucambos)Muchachos 66 (Los Telstars)Los molinos de La Mancha (t\4ichel)

Sol de veraro [fito Mora)Oraci6n (Jos6 Guardiola)Doble melodia {Dyango)

Columbia ECGE 70966RCA 3-24022Spnal ESP 801

D.L. S. S. 140/59

Ode6n DSOE 16089Columbia ECGE 71346Discophon 27.091Palobal S-'16Columbia ME-335Columbia ME-348Ode6n DSOE 16.'143Vergara 45.145-AEMt PL.63.146DECCA 460.767 t4Belter 51.676Belter 07.465RCA 3-20691La voz de su amo TEPLColumbie SCGE-80953

13.494

Despertaris {Nella Colombo)No lo ves (Los Mustang)E, mujeriego (Rudy Ventura)

Un globo, dos globos, tres g/obos (Los Alba)Mustapha (Jos6 Sol5 y su orquesta)5ol de verano (Andy Russell)Muchacha bonita lEnrique Guzm6n)Los segadores (Alberto)Me gusta, me gusta (Cristina)

Susan (Robert Jeantal)Muchacha bonita (Los Sirex)Bahia de Palma (Andy Russell)Eahia de Palma (Andy Russell9La luna se llama Lo/a (Arturo Mill5n)Soledad (Los 5 Musicales)

En lo alto de la Giralda (Raul del Castillo)Cuantas veces (2 e5pa6oles)El espejo (Ramon Calduch)Ser feliz (Ramon Calduch)PeGs, manzanas, cerezas y besos (Luc Barreto) Belter 07.800Abrilesco (Antonio Picallo) (Francia)

Cada dia te quiero mis (Pepe Lara) (USA)

Tempranito (Teresa Maria) Belter 5'1.563Eahia de Palma (Lita Torell6) Vergara 35.0.013 CCasatshok y vodka (Los 5 musicales) Palobal 5-12Elmundo ltora Cfito Martin) SpiralA/go migico (Manolo Pelayo) Columbia ME-3335o/o (EHeredero/Luisita Tenor)Iam tam tam (Los 3 de Castilla)Sed (Ramon Calduch)Mis sueffos (Juanito Segarra)Rock Rock (Regoli y su orquesta)Eu guero vivir (Jorge Baiao)En lo alto de la Giralda (Rafael de la Rosa)

Gigante (Adriangela)Fabulosa (Ana M. Parra) RCA LPC-312'1

Hispavox HH-17-325Vergara 35.0.032 C

No lo ves (Los Bohemios)Eahia de Paima (Orquesta Vergara)La luna se llama Lola (Rosamel Arraya) (Argentina) Disc jockey DIS-151

Belter 08.450Columbia ECGE-71332Belter 50.687cBs 5.897Belter 07.479Belter 07.708Philips 432.7160 BEVerqara 35.0.087 CBelter 50.619Belter 50.622RCA 3-24'149Palobal S-40Zafiro 2-E 339Regal SEDL 19.302Columbia SCGE 80671Hispavox HH'1732Belter 08.298Columbia ECGE 71413Columbia ECGE 7'14'13

DECCA DGE 60.146Ansonia 45-5953

Vergara 45.'164-4Telefunken TFK 95.005Alhambra EMGE 71360Columbia ECGE 7100'1lberofon lB-4s.2.014Marfer MEL.2-179Alhambra EMGE 70817Zafiro OOX-200

La luna se llama Lola lRodrigo Soto) (Argentina)La luna se llama Lola (Diby y Ios Garcia) (Argentina)Los segadores (Luis de Ordu6a)Yo guierc vivit lF?ncisco Heredero)Carnaval andaluz (Orquesta Telefunken)Mambo palomita (Otqr]esta Telefunken)Ayer no viniste ffete Montoliu y su conjunto)Un ramo de rosas (M6nica)

L6 nolinos de La Mancha (Los gritos)Un globo, dos globos... (La Cuchipanda)Me gusta, me gusta (Rosalia)

Oraci6n (Hermanas Allende)Mi vida eres t, (Armando Rey)

zD6nde esten los mozos? (Los Huracanes)Marbella {Albert Band)La gata (Ramon Calduch)B6sforo (Orquesta Maravella)Cuando nos enamoremos (Jos6 M. Planas)

Cuando nos enamorernos (Cuarteto Candilejas)La luna se llama Lola (Hermanas Serrano)Festin brasiiedo (Roger Bourdin) (Francia)

E/ amor es un festival (Gelu)

Y vo/veris (Jack Carmelo)Me despierto cantando tu nombre (Dova)

Iwist en Espaia (Duo Juvent's)Cada dia hay un milagro {Santy)Oraci6n (Lolita Garrido)Oraci6n {Ramon Calduch)Y volver6s (Michel)

Ode6n 4s-200,1

RCA 94-0257Col0mbia ME-448Vergara 45.142-ATelefunken TFK-95005Telefunken TFK-95003Columbia ECGE 70243Belter 07.850Belter 07.466Movieplay SN-20.951Belter 07.704Alhambra EMGE-71401Columbia SCGE-80751Belter 07-608Beltet 07 -77 6Columbia SCGE-80751Orpheo OPT-22Discophon 27.460Columbia SCGE-80974La voz de su amo TEPL 13.336Ducretet Thomson 460 V242La voz de su amo 7PL 63.049Sayton SA- 10Polydor 2062051Vergara 35.0.007 CColumbia lvlE-42'1ZaIno 2-E 170Alhambra EMGE 71399Belter 51.888Belter 07.619Columbia SCGE-80833Belter S1.648Columbia ECGE-71629RCA 3-20673Zatio 2-E 347Vergara 363-XCColumbia ECGE-71544Belter 07-210Columbia ECGE-71'133

zD6nde esrtn los mozos? (Manolo Galvan y Cristina)Bon Nadal (Ramon Calduch)Cleo y el marcianito (Los 4 de la lorre)La reina de mi coraz6n (Rudy Ventura)No /o ves (los TNT)6yerne (Sandra le Brocq)Dime coraz6n lFrancisco Heredero)Nosotros los P6rez (Rudy Ventura)Detr6s de ti (Conchita Bautista)La luna se llama Lo/a {Ramon Calduch)

Pubilla catalana lEmilio Vendrell)

2A d6nde vas compariero? (Jorge Querol)5i ho vois aixi(Gran Carol)Caiendario (Ramon Calduch)El amor es un festival (Los lruna'ko)No me mires asi{Los telstar)Abrilesco (Eduardo Gadea orquesta)Gadea Mambo lEduardo Gadea orquesta)Febrerino (Eduardo Gadea orquesta)Carnaval andaluz lEduardo Gadea orquesta)La Paioma (Eduardo Gadea orquesta)Don mambo (Eduardo Gadea orquesta)Muchas lelicidades lEduardo Gadea orquesta)Miniaturas (Eduardo Gadea orquesta)Festin brasilefro (Eduardo Gadea orquesta)Iam tam tam (Eduardo Gadea orquesta)Carnaval andaluz (orquesta caballero)La luna se llama Lola (Gran Carol)Feliz Aniversario (Jos6 5ol6 orquesta)Mambo de T(iana lJos6 Sol6 orquesta)Como una pequeita sinfonia (Jos6 Sol6 orquesta)Surmenage (Jos6 So16 orquesta)Himno CB Mol/et (Jos6 Soli orquesta)

CDsSibanas de seda (Moncho)Paloma herida (Ana Reverte)Finest/.a (Moncho)Havanera reina (Cavall Bernat)La banda (Banda de Joves Misics)Miniaturas (Selvatana)

De Mollet a Martorell{Cobla Selvatana)Cap aI2000 (Santy Arisa)Muchacha bonita (Los Sirex)Salm 150 (Coral Federaci6 Farmacdutica)

Alhambra EMGE-7'1403Columbia MO 694Edigsa C.lvl. n.2Columbia ECGE-71132Zaliro 2- E 240 ABelter 5'1.739Ode6n MSOE-31.087Ode6n IVISOE-3'1.087Ode6n MSOE'31.087Ode6n tvlSOE-31.087Ode6n MSOE-31.088Ode6n MSOE-31.088Ode6n MSOE-31.136Ode6n MSOE-31.136Ode6n MSOE-31.136Belter 45.059Ode6nBelter 50.252Columbia ECGE-7'1201Columbia ECGE-71201Spiral DS-1023Spiral DS-'1023Belter 3'152'1

Horus CD-32035Horus CD-32045Horus CD-37005ECB CD-1003cD- 5.'1670Musica globalAudioPicapPicapEUCU

visuals 25.1527cd 900061

7371

5l

M6s discografia(Peces de Josep Sole enregistrades per altres artistes)

Ay fortuna (Los Tops)Melangia (Cristina)La nostra dansa (Cristina)

Qu6 poco sabes de amor (Manolo)Me gusta, me gusta (Orq. Diego Santillana)Espejismo (Karlo)

En lo alto de Ia giralda (Raul del Castillo)Muchacha bonita (Los Sirex)Un vaso de whisky lOrq. Ces6reo Morrione)Un globo, dos globos, tres... (Los Alba)Carnaval andaluz luarino Barreto Jr.)La rumba del caf6 (Chele)C6mo serj (El Loreno)Abrilesco ftito Rodriguez)S6c de Mollet \La Principal de la Bisbal)Mollet, ciutat pubilla (Cobla Montgrins)

De Mollet a Martoreli (La Selvatana)Crestes de gall (La Principal de la Bisbal)Paloma henda (Ana Reverte)Finestra (Moncho)/guai gue un payaso {Moncho)Fabu/osa (Xavier Cugat y su orquesta)Mi vida vacia {Moncho)Sibanas de seda (Moncho)Estampa otofial (Spain vol. 2)Cana6 idilica (Cotal Sant Vicenc)Bodegones (Eduardo Gadea Orquesta)B6sforo (Eduardo Gadea Orquesta)Muchas felicidades lEduardo Gadea Orq)Ambrosio (Eduardo Gacea Orquesta)Mi cha cha cha lEduardo Gadea Orq)La conga sevillana lEduardo Gadea Orq)Miniaturas (Eduardo Gadea Orquesta)

Un dia de nare lLaUn dia de marg (La

Principal de la Bisbal)Selvatana)

BelterBelterBelterEelterBelterDiresaGaviotaAriolaBelterBelter

BelterDiscophonGuest StarDiscophonOARDiscophonPhonicAudiovisualsAudiovisualsHorusHorusDiscophonMercuryDiscophonHorusSeleaed SoundK,AO

Ode6nOde6nOde6nOde6nOde6nOde6nOde6n

2244922449224492244944456DLP 10,I9150-4025533 H2263322497vx 25020228729Sc. 2227't422

STER. 107DL Gt 217 -92STER

,129

DLR 600320.1527L. 1309800234201960526338220602941131

1

DL OO5

oDL 1017oDL 1017oDL 1017oDL 1017oDL '1017

oDL 1017oDL '10'17

'15

oM

M

52

Filmografia ,

Pel.licules1958'1959

19601961

Un vaso de whisky (Julio Coll) amb Xavier Montsalvatge

A sangre ftia (Ttampa al amanecer) (Juan Bosch)

Altas vatiedades lFrcncisco Rovira Beleta)

La cuarta ventana (Julio Coll)Regresa un desconocido {Juan Bosch)

Los Cuervos (Julio Coll)El ,itimo verano (Juan Bosch)

No dispares contra mi(J. M. Nunes)

Bahia de Palma (Juan Bosch)

Ensayo general para la muerte (Julio Coll)

Los tarantos (Rovira Beleta)El mujeriego (Franciso P6rez Dolz)

Fuego (Julio Coll/Sidney Pink?).

Los e/egidos (tulio Demicheli)Los muertos no perdonan (Julio Coll)Sol de verano (Juan Bosch)

Superespecticulos del mundo (J.M. Nunes)

Antes de anochecer lGerm6n Lorente)El salario del crimen (Julio Buchs)

Jandro (Julio Coll)Noches del Universo (Miguel lglesias y Germ6n Lorente)

La prime/a aventura (fulio Demicheli)E/ castigador (Juan Bosch)

El dedo en el gatillo lsidney Pink)

Playa de Forfientor lGerm6n Lorente)Ei ,ltimo sibado (Pedro Balaff6)

El mago de los suei,os (Francisco Maci;n)El ditimo sibado (Pedro Balai6)Su hombre es Daphne (Germ6n Lorente)Cover girl (Germ6n Lorente)Un dia despu4s de agosto (Germ;n Lorente)

Shaton vestida de rqo (German Lorente)

1962

't 953

1964

1965

1966

1967

1968

9 Revkta Mds,ca de Cine. n!m. 10, octub€ desembe 1993

1969 El abogado, el alcalde y el notario (Jos6 Maria Font)Primavera en la Atl'ntida (Manuel Siro)

1971 El apartamento de la tentaci6n (Julio Buchs)1972 Las cofterias del vizconde Arnau (Joaquin Coll)

Mi adiltero esposo (in situ) (Joaquin Coll)Los casados y la menor (Joaquin Coll)

1973 Las camareras (Joaquin Coll)Deseo (Alfonso Balcizar)

1974 Las locuras de Jane lJoaquin Coll)1975 Elfascista, la beata y su hia desvirgada (Joaquin Coll)1976 La gran guiniela (Joaquin Coll)

Los embarazados (Joaquin Coll)La gran guiniela (Joaquin Coll)

1977 Elfascista, dofia Pura y el foll6n de la escukura (Joaquin Coll)1978 Cr6nica sentimental en rojo (E Rovira Beleta)

D is co g r af i a ci n e m ato g r ali c a'. Jandro. El salario del crimen. Playa de Formentor. Columbia SCGE 80859t Un vaso de whisky. Columbia ECGE 70965. A sangre fria. Columbia SCGE 71 178. A/tas variedades. Columbia ECGE 71334. Los cuervos. Columbia ECGE 7152'1. Fuego. Columbia SCGE 81'145. Eahia de Palma. Belter 50622 y Belter 50619 (interpretado por Andy Rusell)t Sharon, vestida de rojo. Belter 07-569. El mago de los suefios (LP). Belter 22064. Su nombre es Daphne. Un vaso de whisky. Bahia de palna ILP). Edigsa 011O315. Un vaso de whisky. A sangre fria. Altas variedades. Los clervos. El iltimo verano. Bahia de Palma.Superespediculos del mundo. Fuego. El mujetiego. Sol de Verano. Jandro. Playa de Formentor. El salario delctimen. Su nombrc es Daphne. Cover girl. Sharon vestida de rcio. Las locuras de Jane. Temas de TVHollywood Studios HSCD-189. Edici6 especial Mostra de Mrisica de Cinema de Valdncia 2000, CD no comer-cialitzat. Reedici6 Ajuntament de Mollet del VallAs, juny 2001.. El mago de los sue6os. Hollywood studios HSCD-188. Reedici6 2000.

Partituee cinematogrifiques editadeso Los cueruos; slow-blues. Barcelona, Arm6nico, 1961. Eahia de Palma (un suefio de amor), letra de Jaime Picas, Barc€lona, Clipper's, 1962.. No lo ve5. Barcelona, Cancion6 del mundo, 1963. El muj€riego; bossa-nova. Barcelona, Cancioneg del mundo, 1964. Piemas con mallg, fox-trot, Barcelona, Clipper's, 1964.. El abqgado. Barcslona, Clippe/s, 1969.

I

Estrenes de mtsica acaddmica del 7985 al 1999(pet ordre alfabitic)

. Aites Mediterranis lper a banda), 25-9-1988, Plaea Reial de Barcelona. Banda lvlunicipal de Misica deBarcelona.. Aires Mediteftanis (per a cobla), 17-7-1998, Pla del Rei, Barcelona. Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelorra.. Banda, La,23-11-1996, Teatre Municipal Can Gomi, lvlollet. Banda de Joves Mlsjcs.. CanC6 idil.lica, 22-1-'1989, Esgl6sia parroquial de Mollet del Vall;s. Coral Sant Vcene i crup instrumental decambra Henry Purcell.. Divertiment tona/ (per a cobla), 17-7-1998, PlaEa del Rei, Barcelona. Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.

' Divertiment tonal lversi6 simfdnica), 9-'10-1999, Palau de la M0sica Catalana. Orquestra Simfdnica del Vallas.. Estampes Mediteffenies, 25-4-1993, Centre Civic Cotxeres de Sants. Banda Municipal de Mrisica deBarcelona.. Experimental mambos, 31-1-1996, Centro Cultural Caja l\,adrid (Barcelona). Trio Mompou. lnfant del bosc, 23-11-1996, Centre Cultural La lvlarineta, Mollet del Vallds. Duo de guitarres Codina-N4angado.. Juny 96,7-10-1996, Gran Teatro de la Habana, Xavier Esteve, flauta.. Oniic Theme,5-2-1994, Centro Cultural Caja lVadrid, Barcelona, Trio Mompou.. Petit assarg, 15-4-1993, Sa16 de Cent, Ajuntament de Barcelona. Grup instrumental de l,Orquestra Ciutat deBarcelona (OCB).t Pinzellades, 21-5-1993, Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallds. Trio Goliard.. Salm 3? 5-5-1986, Esgl6sia parroquial de Mollet del Vallds. Coral Sant Viceng.. Salm 150,1-2-1987, Esgl6sia parroquial de Mollet del Vallds. Coral Sant Vicenq i Grup instrumental deCambra Henry Purcell.. Suite de res poeme s, 9-1Q-1999, Palau de la Mrlsica Catalana. Orquestra Simfdnica del Vallds.. Ttiptic d'un dia qualsevol, 24-9-1998, Basilica de la Mercd, Barcelona.. Viatge a la Cerdanya: suite pet a cobla, 25-12-1986, Teatre Municipal Can Gomi, Mollet del Vallds.

BfUrogr:af,a

r IIUIS I FALCO, Jo€ep. 'Jo66 SolS', Mtbtca de cine, (V6lencia), n'10, octubrc/diciembF 1993, pa$. 3&41.. PADROI- Joan. 'Joe6 5o16', Csademos de la Academia no 3, junio 1998, Memoria viva del cine esPaiol,p49e.391401.I 15 a;os de esolrros de miaic€- 1p]Ar199f., Centro de document ci6n de Mrlsica y Darua, INAEM, Madrid,20m-

. htF://memb€rs.q!.tipodde/composhores{sola00.html

J

-i1-".**'*-^.(414g.:.

Reedici6 d€ 'Misic. dep€l.licu16' rhb motiu doa conc6si6 d€ la M6d.l6

de ls Ciutat l'any 2001

\

$ -'*

\."-

Dipdsit t€sal: B 17745-01 . Ref. CM 1038 CD

|r\r/

Aunlamenl de Mollet delVallds

13-**"

Josep Sold Sdnchez, molleti il.lustreReedici6 de " Misica de cinema" amb motiu de la concessi6 de Ia Medalla de la Ciutat I'any 2001

Un wso de whisky (1958)

2. Rock film

A 5angre t ia (1959)

Alta3 varied.des (1 960)

16. El mlieriego

18. Holly golly n'4

6. Los magos deL ,evolver 12'111

12'23)

12'29)

(2'51) mnslc. d. Jos.p Solit2'02)

El (ltimo verano (1961)

11. UC6mo he de quecrte? (2'24) mnsic. d. Jos.p sori

Bahia d6 Palma (1962)

{canta Andy Ru$eij) n,lsica de J6ep s6r.

Sup€respectaculor d€l mudo (1962)

13. Soho

Fuego (1963)

El muj€riego (1963)

!5. My bravo spanish man (1'57) bt6 im'!na d6 Jos.p so i

{l'56) ret.a i m'i'ica d. Jos€p so i

11',56) m,rsica d. Jo*P Sori(2'24) mnsica de Josep sola

21 . Marcha de los ordiercs (2'33) ll6l'a i m'jsica de Jorcp soli,

Playa de Formentor (1964)

22. Paya de Fomentd (2'19) mfti.a d6JGep soi

El elario d€l dimen (1964)

23. Elsala odelc men (1'53) mlsica de JGep sori

su nohbre e3 gaphne (1966)24. Daphne

Cover girl (1 967)25. Una cover gi

sharcn vertida de rojo (1 968)

Lai locuras d€ Ja.e (1977)

28- Jane

(3'34) mGica de J6ep Sola

(2'19)

(2 34) mrska de rorep soE

t2'20)

(2'03) rlerr: imleic. d€Jo*p sot

(2'08) musi.a de rosep soh

(2 35) m6i.a deJsep Sori

(2 08) m0sica de JGep soli

(3'19) misica de Jos€p soli

(2',41)[er. de Jau e Pic.s

(2',08) h,j,ica de Jo*p sori

(2'09) hnsio de Jo*p sola

(2'08) mtslca de Josep slli0 41)

(2'18) mGk. d€ Jo5ep soli

29. Escala intehacional (1 48) (sint.nia delp,os,ama)

30- Enerior dia 12'o9l(045)(+rleMoleb en elpait de la