DDEE XXOORRIICCOOSS IIPPAARRAASSIITTSS ((11))''

Les molèsties que durant onze ‘inacabables’ dies provoquen les

fires i barraques al seu actual em-plaçament, sembla que obligarà

els responsables municipals a prendre mesures dràstiques.

Escurçar la seva durada minvarà la quantitat de temps, però no

d’inconvenients que han de patir els veïns de la zona i la recerca

d’un emplaçament alternatiu pot ésser contraproduent per a

l’afluència dels rosincs i rosinques amb temps i ganes de divertir-se en ple mes d’agost.Cal recordar, però, que la ‘re-cuperació’ de les fires i barra-ques fou una de les actuacions

‘estrella’ del govern quadripartit que encapçalà la socialista

Magda Casamitjana entre 2007 i 2011. I també fou una de les que

més ha utilitzat el PSC per intentar alimentar el miratge que la ‘seva’ legislatura realment ha

servit per alguna cosa i així intentar que els ciutadans

oblidem el llarguíssim catàleg de despropòsits des de les tatxes

ciclistes del passeig fins al Castell de la Trinitat.

Aquest és un dels grans pro-blemes de la democràcia: els

dirigents d’avui han de garantir-se la reelecció amb mesures

‘populistes’, perquè no confien en la intel•ligència dels ciuta-

dans i els de demà han de recollir els plats trencats. Els romans coneixien aquesta perversa

estratègia electoral amb el nom de PANEM ET CIRCENSES (pa

i circ). I ja sabem com va acabar aquell imperi, oi?

EEDDIITTOORRIIAALL

BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. ééss pprrooppiieettààrriiaa ddee ttoottss eellss ddrreettss ddee pprrooppiieettaatt iinntteell••lleeccttuuaall ii iinndduussttrriiaall ddeell ccoonnttiinngguutt dd’’aaqquueessttaa rreevviissttaa.. TToottss eellss ddrreettss rreesseerrvvaattss.. PPrroohhiibbiiddaa llaa rreepprroodduucccciióó,, ddiissttrriibbuucciióó II ccoommuunniiccaacciióó ppúúbblliiccaa,, eenn qquuaallsseevvooll ssuuppoorrtt ii ppeerr aa qquuaallsseevvooll mmiittjjàà ttèèccnniicc,,

sseennssee ll’’aauuttoorriittzzaacciióó eessccrriittaa ddee ll''eemmpprreessaa eeddiittoorraa.. ((cc)) 22001122..

EEddiittaa:: BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. ccaarrrreerr DDrr.. AArrrruuggaa,, 6633,, 22nn,, 1177448800 RRoosseess CCoonnttaaccttee :: llaavveeuu22@@ggmmaaiill..ccoomm IImmpprrèèss aa IImmpp.. AAuubbeerrtt ddee SSaanntt JJooaann lleess FFoonnttss -- DDiippòòssiitt LLeeggaall :: GGII --11442200--22000099 DDeessccààrrrreeggaa PPDDFF:: wwwwww..llaavveeuu..eeuu

LLaa VVeeuuAbans de començar creiem que hem de felicitar tant a en Joan Bataller com a en Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, per la col•laboració que han engegat i que els portarà a una gran simbiosis, que el botànic Anton de Bary hauria definit com "la vida en conjunció de dos organismes dissimilars en íntima associació amb efectes benèfics per a un d'ells".Quan ens van explicar que en el Bar del Club de Tennis, a una de les taules va-ren veure a Joan Bataller, conegut per ésser un important terratinent (fins i tot posseeix una muntanya), amb terrenys urbans i rústics, de regadiu i de secà, tant a Roses com a d’altres pobles de Ca-talunya, i una de les grans fortunes del país, explicant-li a n'en Ramon Verda-guer i Jaques, jardiner, quina tenia que ser i com havia de fer la feina, no ens và-rem estranyar. En Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, ens feia patir. La seva empresa de jardi-neria s’havia quedat sense clients, i per subsistir l’any 2011 va tenir que treba-llar a Rosesnet recollint porqueria.Ara, amb aquest únic client, tindrà temps per desenvolupar la seva web co-neguda com Roses Digital, i caracteritza-da, els darrers temps, per llançar la por-queria que, sembla ser, s'havia guardat quan treballava per Rosesnet. Amb la no-va feina en Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, podrà editar i imprimir la revis-ta de Roses Digital sense publicitat, ja que amb el que cobra pel seu treball de jardiner, no necessita cap anunciant (O potser no hi ha cap anunciant que hi vul-gui sortir, que també podria ésser). En tot cas la relació simbiòtica entre en Joan Bataller i en Ramon Verdaguer Ja-ques, jardiner, repercutirà en la millora de la flora rosinca i de la catalana.S’ha de dir, que a aquesta simbiosis tam-bé s’hi hagi afegit en Jose Ant. Valdera, que amb la seva experiència en el món de la seguretat tindrà cura que tot el pro-jecte de jardineria arribi a bon port.EELL FFUULLLLEETTÓÓ DDEE RROOSSEESS DDIIGGIITTAALL..En Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, responsable i màxim accionista de l’em-

presa Empordà Digital S.L. domiciliada a Roses, edita un fulletó anomenat “Ro-ses Digital La Revista”. En el número 9 de 2012, distribuïda a principis del mes d’agost, amb un rerefons de plana plena de xoriços, encabia la foto de 9 perso-nes de Roses amb un 'rètol' ben visible amb una quantitat en euros i en pessetes cadasc-un. A l’interior, un article signat per en Ramon Verdaguer Jaques, jardi-ner, titulat “Paràsits” explicava als lec-tors que un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un al-tre organisme anomenat hoste del que s’alimenta”. Totes les planes del fulletó tenen de rerefons una foto de xoriços pe-tits de color vermell.Queda clara doncs la intencionalitat i les insinuacions a que l’autor vol fer ar-ribar als lectors amb les fotos, els textos i l’escrit sobre els paràsits.Els seus lectors han arribat a la mateixa conclusió i així ens ho han fet saber. I ha tingut prou èxit en aquesta tasca, o al-menys així ens ho han fet saber des del president que agrupa els skaters que ocu-pen i s’han apoderat del passeig marí-tim, fins a Domingo Cusí, que les fotos de la portada eren de xoriços i paràsits, tot i que el marit de l’exalcaldessa va afe-gir-hi el de “cabrons”.Les persones són: Juanjo Albors, Enric Badosa, Thomas Spieker, Francesc Sas-tre, Pere Juanola, Edgar Tarrés, Carmen Tena, Anna Ribera i Enric Matarrodona.EEnn JJuuaannjjoo AAllbboorrss. En Juanjo havia estat un dels principals articulistes de Roses Digital, que va aban-donar quan en Ramon Verdaguer el va trair. En Juanjo és un arquitecte establert a Roses, provinent de Barcelona, on era catedràtic d’Arquitectura a la Universi-tat. Va venir a Roses contractat per Jose Moyano per dirigir les obres de reforma i rehabilitació de l’Església. Després va establir el seu propi despatx i des de lla-vors ha estat una persona bel•ligerant contra la corrupció urbanística a Roses, que ha denunciat en nombrosos escrits, molts d’ells a RosesDigital.Ara en Juanjo no es pot defensar, ja que va partir un greu problema de salut i es-

tà hospitalitzat.En Juanjo és una persona de ploma fà-cil, gran conversador i gran polemista. Esperem que es recuperi satisfactòria-ment per posar a aquest personatge en el seu lloc.LL’’EEnnrriicc BBaaddoossaa.Diu en Ramon Verdaguer Jaques, jardi-ner, en el seu fulletó que: ““PPeerr llaa iinnsseerr--cciióó ddee ppuubblliicciittaatt ((ccoonnttrraappoorrttaaddaa)) aa llaa rre-e-vviissttaa ““LLAA VVEEUU”” BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL:: 11..006622 €€//mmeess.. CCaassuuaallmmeenntt ii ppeerr ddiivviinnaa iinntteerrvveenncciióó ddee llaa pprroovviiddèènncciiaa,, eemmpprreessaa aammbb uunn úúnniicc cclliieenntt :: LL’’AAjjuunnttaammeenntt ddee RRoo--sseess.. AAnnuunncciiaannttss qquuee ddeeppeenneenn ddee ll’’AAjjuun-n-ttaammeenntt,, ddiirreeccttaa oo iinnddiirreeccttaammeenntt ffiinnaann--ççaattss aammbb ddiinneerr ppúúbblliicc aapprrooxxiimmaaddaammeenntt ii ppeerr nnoo ddeessmmeerrèèiixxeerr eell qquuee ppaaggaa ll’’AA--jjuunnttaammeenntt llaa qquuaannttiittaatt ffiinnaall ppooddrriiaa ttrriippllii--ccaarr.. TToott aammbb eell vviisstt ii ppllaauu ddeell SSrr.. AAllccaall--ddee qquuee sseeggoonnss aaffiirrmmaacciioonnss ffeetteess aall ppllee ““ééss uunnaa rreevviissttaa iinntteerreessssaanntt ppeell ppoobbllee””..1er. BDS Media S.L. fa publicitat de de-terminats actes de l’Ajuntament a la con-traportada de La Veu per la qual cosa rep l’import de 900 € per inserció, més l’Iva corresponent, que l’empresa no es queda en caixa sinó que ingressa a Hi-senda.Des de fa 30 anys, hem reclamat a l’A-juntament que no es pot gastar el pres-supost destinat a publicitat només entre els mitjans de la província i comarcals excloent-hi els de Roses, excepció feta de la tele local. Ho varem intentar amb la Casamitjana però va donar la consig-na que tothom que fes publicitat a La Veu “no era el seu amic”. Per tant si fa tants anys que ho reclamem, ara no hi renunciarem.2on. De l’exercici 2011, amb les comp-tes auditades i presentades als Registre Mercantil de Girona, ja que estem en ple exercici 2012, però que estem disposat a donar-li tota la informació necessària un cop tancat l’exercici i presentats els comptes al Registre Mercantil.ÉÉSS MMEENNTTIIDDAA, que la nostra empresa tingui com a únic client l’Ajuntament. Qualsevol persona pot comprovar-ho si es desplaçafins al Registre Mercantil a ..................ccoonnttiinnuuaa aa llaa ppllaannaa 44

Mònica Camps GarridoConsellera Piscina Mupl.10.474'80 € de Turisme

Ramon Verdaguer JaquesJardiner

Roses Digital

Joan Bataller DanèsTerratinent amb 1 muntanya

Multimil.lionari

Jose Ant. ValderaPresident local UDC

Assessor de 156.000 €

Magda CasamitjanaExalcaldessa de RosesAssessora de 156.000 €

ve de la plana 3 Girona i demana els comptes de BDS MEDIA, que són públics, veurà que a fi-nals del 2011 teníem 22 clients, als qual varem facturar 25.075’00 €, dels que 8.024 € eren de l’Ajuntament, un 32% del total. ÉÉSS MMEENNTTIIDDAA que els nostres clients de-penguin de l’Ajuntament, i que estiguin finançats amb diner públic. Quasi tots fan publicitat dels del 2009, quan manava la Casamitjana. Es pot comprovar mirant els anuncis, així:JOMAQ, taller mecànic multimarca, no treballa ni ha treballat per l’Ajuntament.DROGUERIA FERDY, drogueria, amb el govern de Pàramo les vendes a l’Ajun-tament li han disminuït un 60%.PISCINES GUTIERREZ SL construcció de piscines. No treballa per l'Ajuntament.CINEMES ROSES, cines. No treballa per l'Ajuntament.LLIBRERIA MASBLANCH, revistes i diaris. No venen a l'Ajuntament.BAR POKE TE CREK, bar, No treba-lla per l'Ajuntament. THE SLOOP NIGHT, bar de nit de Ca-nyelles. No treballa per l’Ajuntament.ALUMINIS SABINA, fabricació amb alumini. No treballa per l'Ajuntament.ROSES FUTUR S.A, immobiliària. No treballa per l’Ajuntament.DUÑACH S.A, Corredoria d’Asseguran-ces. No treballa per l'Ajuntament.MOTOS SOLER. Ha venuts motos a l’Ajuntament des de l’any 1970. TALLERS PLAJA, taller mecànic i ven-da de cotxes Peugeot de l’Escala. No treballa per l'Ajuntament.REFORMES I CONSTRUCCIONS J.M. FERNANDEZ, reformes en general. No treballa per l’Ajuntament.INSTAL.LACIONS NARCÍS TORRENT S.L, és el punt de servei de FECSA-EN-DESA companyia d’energia elèctrica. CENTRE DENTAL, Centre d’odontolo--gia. No treballa per l'Ajuntament.HOTEL MONTERREY. No treballa per l’Ajuntament. ANXOVES DE ROSES, venda d’anxo-ves. No treballa per l’Ajuntament. TABERNA LA GAMBA, restaurant. No treballa per l’Ajuntament.LEY’S CB, ven joguines. No treballa per l’Ajuntament.TIC ROSES INFORMATICA, informàti-ca. No treballa per l’Ajuntament.FOTOS JOSEP, fotografia del Mercat Mpal. No treballa per l’Ajuntament.

SOREA S.A. subministrador d’aigua de Roses i altres poblacions de l’Empordà.EEnn TTHHOOMMAASS SSPPIIEEKKEERR..En Thomas s'explica a la plana 10, però volen assenyalar un parell de coses. La primera que en el seu text del fulletó diu: PPrroojjeeccttee dd’’AAmmbbaaiixxaaddeess TTuurrííssttiiqquueess,, ccoomm ppuucc ppaarrllaarr dd’’uunn pprroojjeeccttee qquuee nnoo hhee vviisstt??. S'adona, Ramon Verdaguer Jaques, jar-diner, del que reconeix en aquesta frase. Està jutjant, sentenciant, condemnant, injuriant, difamant i calumniant a una persona que ha fet un projecte QQUUEE VVOOSSTTÈÈ NNOO HHAA VVIISSTT !!!!.Com pot pontificar sobre una cosa QUUEE NNOO CCOONNEEIIXX II NNOO SSAAPP RREESS DDEELL SSEEUU CCOONNTTIINNGGUUTT !! Com pot insinuar que en Thomas és un xoriço i un paràsit quan vostè no sap del que parla.En segon lloc, cal preguntar-se si en Ra-mon Verdaguer Jaques, jardiner, sap que el projecte d'en Thomas, a part de comp-tar amb el vist-i-plau d'alguns dels més importants hotelers i restauradors de la Vila (hi van participar 13 establiments en la Setmana Gastrocultural de Solingen), va ser revisat pel departament d’interven-ció de l’Ajuntament que compte amb 4 economistes i l’interventor té un docto-rat en finançament municipal, la tesi del qual ha estat reclamada pel Govern Cen-tral per estudiar les seves conclusions ca-ra a una futura llei de finançament local.

NNaa CCaarrmmeenn TTeennaa..En Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, diu que: ””HHii ééss nnoo hhii ééss,, aallggúú eemm ppoott ddiirr qquuiinnaa ééss llaa sseevvaa ttaassccaa ccoonnccrreettaa””.O sigui com que no sap que fa aquesta senyora, insinua que és un xoriço i un paràsit. Amb lo fàcil que hauria estat pre-guntar quina és la seva feina. Nosaltres ho varem fert i ens van dir que era la se-cretària d'en Manel Escobar i de l'Àngel Tarrero, la seva persona de confiança, els portava l'agenda, treballava per Alcal-dia, i sempre era al seu lloc de treball i feia l’horari de qualsevol funcionari. Co-bra 15.406'33 € anuals en 14 pagues.LL’’EEddggaarr TTaarrrrééss..D’aquest senyor, i diu que cobra 29.450 €. El 2011 l’Ajuntament li va in-gressar 10.961'80 €.EEnn FFrraanncceesscc SSaassttrree..En Paquito li explica a la plana 12.EEnn PPeerree JJuuaannoollaa..Diu que cobra 24.000 €. Ningú sap en-cara el que cobrarà el 2012 ja que co-bra per assistències. A final d'any ho sa-brem.NNaa AAnnnnaa RRiibbeerraa..Diu en el seu fulletó que: “Entre d’altres –confecció, manteniment i dinamització de blog gratuït per tant sols 6.000 € any, presentacions i promocions diverses. Ca-sualment i per divina intervenció de la providència, companya d’un altre credi-tor de l’Ajuntament. Ni funcionari, ni càrrec de confiança”.Tenir que escriure per defensar l’Anna Ribera de les seves insinuacions és de jutjat de guàrdia. Només l’ha inclòs a la llista pel seu odi contra en Juanjo Al-bors, d'el que l'Anna és parella.L’Anna Ribera era bibliotecària amb l’al-calde Jaume Noguer. Des de llavors, ha estat treballant per la biblioteca i per fo-mentar la lectura entre a mainada. El seu blog, menyspreat per en Ramon Ver-daguer Jaques, jardiner, ha estat escollit per la Generalitat com un dels millors. La seva tasca a favor de la mainada i de la Cultura a Roses durant tants anys la fan creditora d’un reconeixement públic, i d'un Dracma de Roses, i no de les ve-xacions d'un miserable.LL’’EEnnrriicc MMaattaarrrrooddoonnaa..Diu que cobra 29.000 €. El 2011 L'A-juntament li va ingressar 20.933'81 € anuals per 14 pagues.Però de l’Enric Matarrodona, que com a funcionari, ha de tragar i aguan-tar, vo-lem fer unes puntualitzacions. a la plana 5

de la plana 4. L’Enric Matarrodona, és Lli-cenciat en Ciències de l’Educació per la UAB. De 1980 a 1986 periodista i del 86 al 89 Director de El Punt. Del 90 al 95 delegat de TVE-Catalunya a Girona. De 1996 a 2001 Editorialista a El Punt. De 2002 a 2004 director de TV Girona. De 1999 a 2003 tertulià d’actualitat al El Matí de TV3. Col•laborador habitual en de Catalunya Ràdio, RNE, Ràdio Gi-rona SER, Onacatalana, Ràdio Olot. De 1995 a 2005 president del Col•legi de Pe-riodistes Girona i vicedegà de Catulunya. De 1990 a 2002 Professor de Teoria de l'Informació la Universitat de Girona. De 2005 a 2008 responsable de Cultura a l’Ajuntament de Roses. Director del Teatre de Roses des del 2008. Des del 2000 membre actiu del Grup de Teatre de Roses En Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, publica al seu fulletó “El deure pro-fessional i ètic de tot periodista és reve-lar secrets, sobre tot quan serveis per de-semmascarar els excessos de poder. Jo-se Luís Cebrián”, Que aquest jardiner insinuí que l’Enric Matarrodona és un xoriço i un paràsit, és que no te ni idea del que és ètica professional.Com pot permetre aquesta societat que en Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, jut-ji a un professional com l’Enric Matar-rodona, actual director del Teatre, que el darrer any quasi ha triplicat la progra-mació, ha generat més ingressos, i ha doblat el nombre d’espectadors, i, sobre tot, ha fet sostenible i rendible el Teatre. LLEESS SSEEVVEESS FFOOTTOOSS AAMMBB XXOORRIIÇÇOOSS..Explicava en Ramon Verdaguer Jaques,

jardiner, davant de testimonis, que abans de les eleccions del 2007 havia pactat amb la Casamitjana un projecte infor-màtic municipal, del que seria el respon-sable, i pel qual l’Ajuntament li pagaria 60.000 €. Sembla que passades les elec-cions l'alcaldessa és va fer enrere. Un projecte similar va intentar colar-li a CiU el 2011 però el van engegar a dida.Per tant la seva foto hauria d'encapçalar el fulletó.Tanmateix manca la foto de na MMòònniiccaa CCaammppss GGaarrrriiddoo, casada amb en Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, que forma-va part, al quart lloc de la llista del GIR d'en Bataller el 2007. No va sortir de re-gidora, i li va donar feina a l’oficina de Turisme. VVaa ffaaccttuurraarr aa ll’’AAjjuunnttaammeenntt,, ddee ffeebbrreerr aa aaggoosstt ddeell 22000088,, 1100..447744''8800 €€..En Ramón Verdaguer Jaques, jardiner, ha oblidat explicar que na Mònica Camps Garrido, tambè era membre del Consell d’Administració de la societat munici-pal Promoció i Desenvolupament de Ro-ses S.L. nomenada per la Casamitjana. El BORME (Boletin Oficial del Regis-tro Mercantil) núm. 196 del 14.10.2011, publicava el seu cessament com a conse-llera. O sigui que la Sra. Camps, casada amb en Ramón Verdaguer Jaques, jardi-ner, i segons les seves mateixes paraules ““qquuee ddeeppeenniiaa ddee ll’’AAjjuunnttaammeenntt,, ddiirreeccttaa oo iinnddiirreeccttaammeenntt ffiinnaannççaattss aammbb ddiinneerr ppú-ú-bblliicc"",, va cobrar durant més de 4 anys d'aquesta societat municipal. El seu arti-cle sobre Paràsits també anava per la se-va parella ?. LLEESS FFOOTTOOSS QQUUEE FFAALLTTEENN AAMMBB EELLSS XXOORRIIÇÇOOSS.

En el fulletó d’en Ramón Verdaguer Ja-ques, jardiner, hem trobat a faltar les fo-tos de dos importants personatges de la política local. Ens referim a Magda Ca-samitjana i a Jose Ant. Valdera.EEnn JJ.. AA.. VVaallddeerraa, President de la secció local d’UDC, cobra com assessor de la Diputació de Girona 39.000 € anuals, 156.000 € en 4 anys, (114.602'88 € nets). El lloc li van donar com a compensació per no anar a les llistes de CiU el 2011. NNaa MMaaggddaa CCaassaammiittjjaannaa, a més de les as-signacions de l’Ajuntament de Roses, cobra com assessora de la Diputació de Girona 39.000 € anuals, 156.000 € en 4 anys, (114.602'88 € nets), ja que al dei-xar de ser alcaldessa no tenia mitjans per viure i seu partit va haver de buscar-li uns ingressos de subsistència. Aquests dos personatges, tant amics d'en Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, co-brem més tots dos junts (312.000 €) que tots els que ha fotografiat sobre un fons de xoriços a la primera plana del seu fu-lletó. Casualitat? Mala fe? Manipulació ? Treballs bruts de jardineria?. En Ramon Verdaguer Jaques, jardiner, per desfogar-se d’aquest article, agafarà un dels més de 100 pseudònims que uti-litza a la seva web i vomitarà tanta por-queria que necessitarem una flota de ca-mions de Rosesnet per recollir-la. Ja que en Ramon Verdaguer Jaques, jar-diner, demana comptes a tothom, seria un exercici d’honestedat que ell també publiqués els comptes de la seva empre-sa de jardineria i d’Empordà Digital. Ho farà? Sabrem d’on treu els diners, qui el paga i de que viu?

El ple municipal del mes d’agost va co-mençar amb l'habitual informació d'Al-caldia on Carles Pàramo va explicar que Roses ha passat a ternir 20.027 habitants, i que l’alcalde convocarà reunions amb els partits i les associacions locals per trobar un solució a l’ubicació de les fires i barraques i abordar-ne un possible re-plantejament degut a l’allau de queixes -algunes acompanyades d’amenaces- pels sorolls que provoquen. "Hem de ser conscients que tenim unes fires i barraques que tots celebrem i de-sitgem que continuïn però que, evident-ment, no són igual de bones per a to-thom", va dir l’alcalde, que va recordar que les celebracions musicals van co-mençar l'any 2007 "en un descampat prop de la piscina i l'any següent el go-vern municipal va decidir, canviar-les a l'antic Càmping Bahia, propietat de la Generalitat, i es va fer sense consultar a la totalitat del consistori evitant així apor-tacions i advertiments que els grups mu-nicipals podien haver fet". Pàramo va a-fegir que "les queixes es refereixen a un excessiu nivell de fressa, a un excessiu nombre de dies i a uns horaris que con-sideren intolerables, atès el greu perjudi-ci que, segons ells, es provoca a la bona imatge dels establiments”.El sise punt va ser l’aprovació dels preus

del servei de recollida d’escombraries i neteja viària que fa l’empresa Rosesnet i la inversió en equips. El cànon s’havia de revisar amb l’IPC que era un 2’4 %. Com que l’Ajuntament no volia augmen-tar els preus i repercutir-ho als veïns, el que han fet ha estat compensar la puja amb les inversions que s’havien de fer i d’aquesta manera s’estalvien prop de 100.000 € l’any, que pel que queda de concessió són mig milió d’euros.Josep M. Masblanch va explicar que el servei de recollida d’escombraries tin-dria un cost de 2.344.393 €, el de neteja viaria costarà 1.065.072 €, el de neteja i manteniment de platges serà de 285.949 €, el de deixalleria de 233.265 € i el de manteniment de parcs infantils serà de 136.513 €. En total 4.065.193 €.Silvia Ripoll, regidora d’Urbanisme va informar que el projecte modificat de les obres de construcció de l’edifici del car-rer Pi Sunyer 13 (l'ajuntament vell), un cop incorporades les variacions del pro-jecte i la millora en l’eficiència del pro-pi edifici demanades per la direcció fa-cultativa i pels serveis tècnics munici-pals, té un import de 2.106.298’88 €.Va explicar que la Junta de Govern ha-via aprovat liquidar la darrera certifica-ció de l’empresa constructora, i que pro-perament és feria la recepció de l’obra i

es començaria a fer el trasllat de mobilia-ri dels serveis d’urbanisme i de serveis municipals.La regidora va dir que l’equip de govern s’estaven replantejant donar més usos a la planta baixa d’aquest edifici, no no-més per fer de recepció, ja que estava a un dels carrers principals del poble amb gran quantitat de comerços.Al final del ple es va incorporar un al-tre punt que tractava d’incorporar al Pla de Barris del casc antic de Roses els carrers Sant Pere Alt, Sant Pere Baix, Sant Isidre i Joan Badosa. La regidora d’urbanisme va explicar que el cost és de 410.583’30 €, i que com que ja es-tan en fase de licitació els carrers Palme-rola, Portos, Capellans, es trobaven que la urbanització d’aquells altres quatre es quedaven a la meitat i és per això que els volen incorporar. Silvia Ripoll va afe-gir que amb la incorporació d’aquests carrers es completava el Pla.En els precs i preguntes es va demanar pel Montserrat Vayreda, el llagut, la car-pa de la Festa Andalusa, la riera d'accès a Cala Montjoy, les rotondes de la carre-tera de Palau, la policia a les barraques, del conflicte amb la policia local, i de penjar la senyera o de l'estelada al bal-có de l'Ajuntament l'11 de setembre.La Casamitjana no va fer cap pregunta.

Els Mossos d'Esquadra van detenir a dos nois de 16 anys com a presumptes au-tors de vuit incendis forestals provocats entre els mesos de juny i agost a la po-blació. En total haurien cremat prop de 1.500 m2 de sotabosc, vinyes i alzines a les zones de Mas Fumats, Mas Matas i la carretera de les Arenes, entre d'altres. Els joves, veïns de Roses, es dedicaven a gravar i fer fotografies de les seves proe-ses. En les imatges que els agents han re-copilat, s'hi pot veure com calen un dels focs o enregistren les superfícies calci-nades mentre s'hi passegen. Els Mossos investiguen la seva possible participa-ció en d'altres incendis que s'han regis-trat a la zona. Segons fonts municipals, durant l'estiu se'n podrien haver produït més de deu. Calaven foc, els gravaven o fotografia-ven i després acostumaven a fugir amb un ciclomotor. Solien encendre'ls amb gasoil o gasolina que extreien del ma-teix vehicle. Aquest seria, segons la po-licia, el modus operandi dels dos joves que han estat detinguts. Els agents van iniciar la investigació arran dels diver-sos focs forestals que s'havien produït a Roses durant l'estiu i que havien reque-rit la intervenció d'un gran nombre de serveis d'emergència policials i d'extin-ció. Tot plegat, però, es va destapar a mitjans d'agost quan un home es va tro-bar una targeta de memòria a la zona del Mas Fumats. En veure els documents

que contenia el va dur als Mossos. Dies després, el 17 d'agost, els agents van de-manar una ordre judicial per visionar-ho i van descobrir les esfereïdores imatges. En elles es podia veure com enregistra-ven les superfícies calcinades, els arbres cremats o les columnes de fum. També però es filmaven ells mateixos caminant per la terra cremada. Es creu que els jo-ves van començar a actuar el passat 21 de juny quan, a dos quarts de tres de la tarda, van cremar dos metres quadrats de vegetació. Es va produir un altre foc tres dies després, que va cremar 12.000 m2 de massa forestal però que els agents estan investigant si també en van ser els autors, després que un pagès denunciés que li havien robat gasoil del tractor i l'-havient tirat sobre unes bales de palla, des d'on es van estendre les flames. El 26 de juny se'n van produir dos més on es van cremar 317 m2 més i el 26 de ju-liol uns 1.000 m2 més. Segons els Mos-sos, també serien els autors del foc que va afectar la zona del Puig Rom el pas-sat 13 d'agost -que va cremar una hectà-rea- i s'està investigant si van provocar-ne un altre el matí següent que va afec-tar 7.000 m2, tot i que, segons sembla, potser no els el podran imputar. El dar-rer que se'ls atribueix es va produir el passat 24 d'agost, just el dia en què nom-brosos efectius estaven desplaçats per a-pagar les flames de Madremanya. En aquest cas, va començar en un camp d'o-

liveres a la carretera de les Arenes. Es van cremar 25 m2 de sotabosc i una car-rossa de carnaval que es trobava al lloc. L'Ajuntament de Roses estudiarà la pos-sibilitat de personar-se com a acusació particular en el cas dels dos nois acusats d'haver provocar almenys vuit focs entre els mesos de juny i agost i gravar-ho en vídeo. El regidor de Seguretat, Àngel Tar-rero, ha explicat que si la investigació conclou que s'ha afectat alguna finca municipal ho faran. "La investigació encara està oberta i fins que el fiscal no prengui declaracions als menors no sabrem exactament els efec-tes ni tots els focs que se'ls imputen. Quan això passi, si ens afecta, com qual-sevol altre propietari demanarem res-ponsabilitats", assegura Tarrero, que es mostra molt sorprès pel cas i diu no ha-ver vist mai res semblant al municipi, afirma que algú haurà de respondre per les intervencions que els cossos de se-guretat han hagut de fer en aquests in--cendis provocats. Tarrero insisteix en el fet que la situació no va ser més greu perquè va coincidir que no hi havia vent. El sotsinspector de la comissaria de Ro-ses va dir que "En les imatges hem vist que els menors es divertien, que ho tro-baven una cosa interessant". El policia agraeix, la col•laboració ciutadana del veí que els va lliurar la targeta de me-mòria que contenia, al seu entendre, "i-matges bastant indiscutibles" dels fets.

EIs Mossos d'Esquadra investiguen si l'incendi que es va produir a la immo-biliària Global Immo ha estat provocat. L'empresa, situada a Santa Margarida, té com a sòcia la filia de Joan Bataller, que va explicar que havien trobar un re-ceptacle de plàstic amb líquid a tocar de la porta. L'incident no va provocar grans desperfectes a banda d'unes cortines cre-mades, fum i part d'un sostre de guix malmès.La nau, es troba a tocar de la carrereta C-260 i, segons un dels socis, Jean Pier-re Causse, possiblement un conductor hauria alertat als Bombers de les fla-mes que van venir de seguida i per això no s'han de lamentar més danys.De fet, no es van cremar ni ordinadors ni d'altres material valuós però lamen-tava que el fum ho hagués impregnat tot. Un dels punts amb més afectació era la porta d'entrada, visiblement cremada des de l'exterior. També es van incendiar unes cortines, un sostre i d'altres desper-fectes lleus que no van malmetre les ofi-cines. Malgrat que Causse va assegurar no saber quina havia estat la causa de les flames, Bataller va explicar que sos-piten que podria haver estat provocat Segons diu, van trobar un recipient de plàstic amb líquid a la porta i, a més, ««ffeeiiaa llaa iimmpprreessssiióó qquuee ttaammbbéé hhaavviieenn iinntteennttaatt lllleennççaarr--nnee ppeerr ssoottaa dd''aaqquueessttaa»».. Els Mossos han explicat que en aquests moments estan investigant si l'incendi ha estat o no provocat.

El total de 16 plaques, amb 150 m2 de captació solar, instal•lades, que ja han entrat en funcionament, s’han situat en el sostre dels vestidors del Pavelló Mu-nicipal, tant per raons de seguretat con-tra les condicions meteorològiques (tra-muntana), com per la bona orientació solar que reuneix aquest espai, la qual cosa possibilitarà un major rendiment del sistema. D’acord amb els estudis de consum i usuaris, es preveu que la cap-tació solar anual sigui d’uns 127.573,15 kWh anuals, fet que representarà un es-talvi d’entre 12.000 i 13.000 €/any en gas propà, al temps que una reducció de les emissions de CO2 de 35.392 kg. Aquest projecte ha estat possible grà-cies a la previsió feta en la fase de cons-trucció de la Piscina Municipal, quan ja es va executar una primera part de la ins-tal•lació necessària, deixant per a una segona fase la col•locació del camp de captació. Els treballs s’acaben de com-pletar ara, amb la instal•lació de les pla-ques i la seva connexió amb la sala de màquines del soterrani de la piscina. L’any 2008, la Piscina va fer una aposta important en l’estalvi energètic i econò-mic i per la millora de la qualitat de l’ai-gua, amb la instal•lació d’un sistema avan-çat de tractament d’aigua a través de la radicació UV, i ha permès obtenir un 60 % d’estalvi d'aigua, un 15% de gas i un 15% d'electricitat, a més de la reducció de productes químics i d’assolir nivells de desinfecció i de qualitat ambientals.

L'alcalde considera que l'edifici de la SUF seria idoni per situar-hi el futur museu d'El Bulli que Ferran Adrià va suggerir crear a la vila. El local està pendent d'obres en un projecte del pla de barris. El govern de Magda Casamit-jana va obrir un concurs i va escollir un projecte per al que havia de ser un nou centre cívic. però el retorn de Carles Pà-ramo a l'alcaldia va coincidir amb la pa-ralització de les inversions de la Gene-ralitat i les obres no han començat. “No dic que no farem la SUF, però estem a l'espera. Creiem que un museu com el d'El Bulli atraurà molta gent, i si podem oferir un espai cèntric com és el local de la SUF, portaria molt més beneficis econòmics per a tothom que si el posés-sim a la ciutadella o a qualsevol altre lloc” va dir Pàramo, que no vol actuar amb presses perquè la Generalitat ja ha confirmat que es mantindran els diners previstos en el pla de barris per a la SUF, i que a més ara mateix no hi ha di-ners. “Hi ha una coincidència d'interes-sos, volem esperar i la Generalitat tam-bé. Si Ferran Adrià aconsegueix el seu projecte d'El Bulli Foundation a cala Montjoi, i si entre l'Ajuntament i Ferran Adrià aconseguim el projecte del mu-seu d'El Bulli a la ciutat, crearem un re-ferent important per al conjunt de Cata-lunya” diu, l'alcalde.La SUF va cedir el seu local a l'Ajunta-ment amb la condició que abans del 2014 s'hi hagi creat un nou edifici.

CCuurrssaa dd’’IInnddiiaannaappoolliiss..Maverick Viñales va fer fet un pas enre-re en les seves aspiracions de lluitar pel títol mundial de Moto3 en caure a l'últi-ma volta del Gran Premi d'Indianapolis quan lluitava per la victòria, amb la con-seqüència que s'allunya a 29 punts de Sandro Cortese a la classificació, que va ésser segon només superat pel ma-llorquí Luis Salom, que va sumar el seu primer triomf al Mundial.El pilot de Roses va liderar bona part de la cursa al traçat nord-americà i es va arribat a escapar de la resta de favorits però Cortese i Salom el van atrapar i en-tre tots tres es van jugar el triomf final. En una última volta apassionant, Viña-les va arriscat més del compte i va anar per terra a pocs revolts de la línia d'arri-bada. Amb Maverick descartat, Salom va superar Cortese en un intens frec a frec i va aconseguit estrenar el seu pal-marès al Mundial seguit per Cortese i Jonas Folger, que van completar el podi final. CCuurrssaa ddee BBrrnnoo..Jonas Folger va guanyar amb autoritat el Gran Premi de la República Txeca des-prés d'escapar-se de la resta de pilots al començament de la cursa. Luis Salom

va aconseguir una meritòria segona po-sició en superar en l'última volta el líder del Mundial, Sandro Cortese. Maverick Viñales es va haver de conformar amb la quarta posició i veure com augmenta-va el seu desavantatge en el campionat i es queda a 32 punts d'ell. I això grà-cies a que Salom va realitzar un gran a-vançament final que va posar al mallor-quí segon.La cursa va ser declarada en mullat, pe-rò hi havia un carril sec amb el que gai-rebé tots van canviar els pneumàtics ja en graella. Folger arriscar a les prime-res voltes i el nou pilot d'Aspar es va es-capar irremeiablement fins al final.'Mack' i la resta de primers de la gene-ral s'ho van prendre amb calma d'inici. El gironí fins arribar a anar onzè. Amb la pista més seca tots van reaccionar. El primer a fer-ho va ser Cortese, que va fugir del de Roses. Li va fer dos segons i diversos pilots pel mig. El segon de la general va estrènyer portant a roda a Luis Salom.Tot es va decidir en l'última volta, com a Indianapolis. Salom va tornar a fer un gran avançament i Viñales va cedir davant els motors KTM superiors a la pujada final.

El dissabte dia 1 de setembre la Ciuta-della va acollir la 3a edició de la Nit d’Humor. Rumba Catalana va donar la benvinguda i els monòlegs de Toni Moog, Javi Sancho, Txabi Franquesa i Ramon Tartas van ésser els encarregats de fer riure i passar una bona estona a tothom que va voler aportar el seu gra-net de solidaritat. Tal i com va explicar l’Alfons Gómez, representant de la Fun-dació Josep Carreras a Roses, “és una bona oportunitat de veure grans artistes que a Barcelona s’hauria de pagar un di-neral per veure’n a un de sol, ara tenim l’oportunitat de veure’ls a tots quatre per només quinze euros.”Les dues edicions anteriors es van fer al Teatre Municipal de Roses, però hi ana-va tanta gent que l’espectacle s’havia de fer en dos dies diferents, fet que feia augmentar molt els costos de produc-ció. Enguany, a la Ciutadella, hi va haver espai per tothom, en una sola ses-sió, cosa que va permetre augmentar la qualitat de l’espectacle. A més a més, hi havia servei de bar i es podia sopar en el mateix espectacle.El festival està passant un bon moment, any rera any va augmentant el seu pú-blic i es va consolidant com una mostra d’humor, cultura i solidaritat, tal com va dir el regidor de Cultura.És una gran acció perquè els pacients de Leucèmia siguin on han de ser: a casa seva, amb la seva família, a l’esco-la, jugant al parc… i no a l’hospital.

Síndic de Greuges de CatalunyaFiscal en Cap de la Província de GironaJutjat de Guardia de FigueresJutjat de Pau de RosesCap dels Mossos d'Esquadra de RosesCap de la Policia Local de RosesAlcalde de la Vila de RosesVoldria cridar la seva atenció i la de la opinió pública rosinca sobre un tema que segons el meu parer no només afec-ta greument el meu honor i bon nom i fins i tot la meva seguretat i/o integritat, sinó també la bona convivència i la pau social a la Vila de Roses.Fa més de sis anys que, com a articulis-ta independent, publico regularment ar-ticles d’opinió a diversos mitjans de co-municacio, entre els que actualment es troben el Diari de Girona, el Setmanari de l'Alt Empordà o la revista La Veu. Les meves columnes, tracten els temes més diversos, des de crítiques d'exposi-cions o representacions teatrals a gas-tronòmiques, cròniques de societat, idees, projectes i propostes, fins a comentaris i observacions sobre l'actualitat política i social del nostre entorn i més enllà. Una de les característiques dels meus escrits es que sempre dic el que penso tal com ho penso, és a dir sense gaires floritures, ni compliments, ni correc-cions o concessions diplomàtiques o po-lítiques. Crec que els temps que corren mereixen un alt grau de sinceritat i rea-lisme i per això m’agrada dir les coses tal com són – o com a mínim com jo les veig, ja que òbviament, ‘la veritat’ gaire-bé mai és blanc o negre.En aquest sentit, els meus escrits no no-més m’han guanyat ‘admiradors’ i/o ‘se-guidors’, encara que, gràcies a Déu, a-quests encara són suficients perquè les publicacions amb les que col•laboro, em segueixin oferint l’espai que els hi dedi-quen. Però naturalment hi ha gent que s’han sentit ofesos pels meus comenta-ris – inclús alguns suposats polítics de ‘voler i no poder’ que presumptament utilitzen la ‘res pública’ per satisfer les seves necessitats per destacar d’entre els demés o que enlloc de posar els seus coneixements a disposició dels ciutadans, els utilitzen presumptament per a fins propis, però amb finançament públic. D’entre tots els que podrien haver-se sen-tit ofesos per algun dels meus articles, només un, el regidor socialista de l’A-

juntament de Roses Carles Ferrer, respon-sable de l’Area de Festes en l’anterior le-gislatura municipal, ha arribat a quere-llar-se contra mi perquè, segons deia, els meus escrits “incitaven a la violència dels ciutadans contra la seva persona”. Però la Jutgessa de Pau de Roses deses-timà totes i cadascuna de les seves infun-dades acusacions, perquè semblaven molt més un intent de posar morrió a la lliber-tat d’expressió que veritables greuges.Per altre banda, a més dels mitjans de comunicació “a l’ús”, a Roses fa anys que es publica una pàgina web “informa-tiva, Publicació local, Plataforma de par-ticipació ciutadana. Privada i indepen-dent”, segons resa sota la seva pròpia cap-çalera. Durant un temps, jo mateix em vaig deixar convèncer que ‘Roses Digi-tal’ podia ésser una bona eina per fo-mentar el diàleg i la col•laboració ciuta-dana. Així fou com, a més de permetre la reproducció dels meus articles de la premsa escrita, vaig esdevenir un dels seus comentaristes més actius. No obs-tant, sempre havia manifestat, inclús allà mateix, les meves ‘reserves’ davant el fet que el seu administrador, un jardiner amb poca feina i algun coneixement in-formàtic, a més d’una tant notable com rentable vocació per generar ‘marro’ i confrontació, permeti que qualsevol pu-gui escriure qualsevol cosa utilitzant un pseudònim enlloc de la seva veritable i-dentitat, quelcom totalment impensable als mitjans de comunicació ‘reglats’ o ‘seriosos’. I la raó és ben senzilla: dar-rera d’una màscara, tothom és prou va-lent per insultar, increpar, desqualificar o dir autèntiques bajanades, sense haver d’honorar ni la veritat i ni tant sols l’or-tografia.Com a mostra del que es publica a l’es-mentat “lloc web”, els adjunto quatre ‘ar-ticles’ que hi han aparegut entre els dies 16 i 22 d’agost, juntament amb els seus corresponents ‘comentaris’. En ells, po-dran comprovar el grau d’insults, calum-nies, desqualificacions, injuries, menys-preus i greuges que no només contra mi deixen anar uns ‘valents’ que s’anome-nen ‘Pseudònim’, ‘zpuntocom’, ‘Anrezs’,

‘Maria’, ‘FINS ELS NASSOS’, ‘gloria9’, ‘mariadelapuntaderoses’ ‘dracmus’, ‘sen-segel’, ‘JULI VERT’, ‘Pere Gil’ i ‘El Pi-xaner’. També els adjunto la còpia d’un fulletó, un opuscle imprès, que el propie-tari de la web ha distribuït per tot Ro-ses a principis d’agost per promocionar el seu ‘fòrum’ digital. A ‘LA TORNA’ insinua, sense òbviament aportar cap pro-va, però no deixant massa lloc a malen-tesos, que jo i vuit ciutadans més de Ro-ses som, a més de “paràsits”, uns “xori-ços” per haver acceptat determinats en-càrrecs remunerats de l'Ajuntament.És cert que a ulls de molts rosincs, RD. s’ha convertit en un mitjà que ja amb prou feines genera cap interès. De fet, RD. ha anat perdent lectors fins el punt que el seu propietari ha hagut de treure el ‘comptador de visites’ de la web. Pe-rò també és cert que no sembla accep--table que es puguin dir tantes infàmies públicament contra l’honor de cap ciu-tadà o càrrec públic, des de l’anonimat. La democràcia no pot ésser refugi de tanta impunitat i llibertinatge. Per pos-tres, la sintaxi i la informació de la que disposen alguns d’aquests anònims s’as-sembla molt, moltíssim a la d’algun/a exalcalde/ssa i/o algun dels seus fami-liars o amics propers. Unes altres tenen semblances amb les d’alguns exregidors que ja havien caigut en desgràcia du-rant els seus mandats, etc. Quan el pro-pietari de la web encara s’esforçava per mantenir els meus ‘favors’ en forma de col•laboracions i escrits, no només em ‘protegia’ dels insults que ara promou, sinó que també em confessà que a més d’utilitzar ell mateix pseudònims per ‘animar el debat’, coneixia perfectament la identitat real de tots els emmascarats.Espero i desitjo que aquest escrit ser-veixi com a denúncia formal del web ‘Roses Digital’, per la seva difusió gra-tuïta de calumnies, injúries, mentides i especulacions, fins i tot des de l’anoni-mat, i em poso a la seva disposició per intentar posar remei a un abús tant fla-grant de la democràcia en general i de la llibertat d’expressió en particular.Molt atentament.

personal i intransferible

Thomas Spieker

carta oberta

L’estiu està a les acaballes i sentim la fa-tiga de setembre, d’uns llargs dies pas-sats de calor, de massa gent, masses cot-xes i massa de tot. Encarem un nou curs i es hora de fer balanços. El turisme re-sisteix , enmig de la crisi, i no ens po-dem queixar, però ens queixarem, i di-rem allò clàssic de cada any: “Hi ha ha-gut gent, sí, però no gasten”. M’ho sé de memòria.És hora de fer balanç de moltes coses. I al llarg de l’estiu em feia un munt de preguntes sobre coses, no sé si menors, però que penso que ja es hora de plante-jar. Perquè si el nostre Ajuntament fun-ciona raonablement bé pel que fa a les coses bàsiques i tenim una certa tran-qui-l•litat política i una economia sane-jada amb un nivell d’endeutament baix i pagant proveïdors a seixanta dies, a ban-da de tenir les platges netes i el poble endreçat, també és cert que aquest Ajun-tament sembla tenir oblidat un munt de coses. Perquè, què passa amb ca l'Anita i la promesa de obrir un debat sobre que fer amb l’edifici?. L’andròmina segueix allà, amb la seva estranya façana i sense donar-li cap funció ni utilitat.Pel que fa al trànsit de vehicles, crec que milloraria l´entrada al poble si es canvies el pas de vianants que hi ha da-vant l’hotel Marina i es poses davant de l’hotel Parc, amb el que podríem treure l’absurd semàfor que es troben els vehi-cles després de la rotonda de Turisme i que produeix innecessàries retencions. Tan la meva amiga Sílvia com jo ho hem exposat reiteradament a responsa-bles municipals, i sempre ens diuen que tenim tota la raó, però amb la raó ens quedem. Per què, doncs, no s’ha fet en-cara aquest canvi que sembla tan fàcil de realitzar? Per què si sembla que to-thom hi està d’acord?. En canvi m’he trobat carrers tallats en plena temporada per pintar o repintar ratlles al paviment, i la pregunta és: Cal tallar carrers per tals futileses en els mesos de més tràn-sit?.Seguint en temes de vialitat, em trobo que he d’accedir sovint al carrer Pica d´Estats que, a banda de ser un carrer ne-gligit, ple de sots i sense asfaltar, té un solc a l’entrada on hom s’hi deixa el morro del cotxe. És un rec que es va fer

quan es va arranjar la carretera de Pa-lau. I jo pregunto, no seria possible po-sar-hi una reixeta a sobre en el lloc d’ac-cés al carrer? En definitiva, l’entrebanc actual és el resultat de una obra pública i el carrer, encara que no ho sembli, és urbà.Una qüestió que no és municipal però sí local és el preu de l’aparcament del port pesquer. Aquest mes d´agost volia anar a comprar peix a les botigues del port i, com sigui que anava amb una persona amb problemes per caminar i vaig trobar les barreres posades, vaig en-trar a l´aparcament del port pesquer. La meva sorpresa va ser que hi havia una tarifa única, 2 euros, independentment del temps d´estada, fossin deu minuts o 24 hores. El lògic és que es pagui se-gons la durada, amb un escalat, com es fa a la zona blava municipal. No seria possible que l´Ajuntament demanes a Ports un sistema de tarifes més raona-ble i justa?.És cert que s´ha exigit a la Creu Roja la compra i instal•lació d’uns equips de megafonia que no han funcionat? Per què no es va exigir a l´empresa que ha fet la vigilància de platges els darrers dos anys ?. Cal exigir més esforç a les entitats sense ànim de lucre que a les empreses que cerquen beneficis econò-mics?.Volia preguntar per l’estranya andròmi-na que aquest estiu varen instal•lar al re-cinte del Cuc, arran la carretera, però he vist que finalment s´ha resolt i s´ha aturat, per bé que ha funcionat tot l´es-tiu sense llicencia. I era força penós.Hi ha però una pregunta que em dol es-pecialment: Qu passa amb la depurèa-dora de marisc? En l’article de La Veu del passat mes d’octubre, aviat farà un any, exposava la situació escandalosa d´una industria en un estat lamentable que roman en domini públic malgrat que fa més de 12 anys que li va caducar la concessió administrativa. Cap reacció per part de les administracions públi-ques. Cap explicació. Hi ha un silenci omminiós i culpable sobre aquesta qües-tió. He de preguntar: Quan es tancarà l´activitat i quan s’enderrocarà la ins-tal•lació?Els ciutadans no ens mereixem cap ex-plicació?.En general trobo a faltar informació so-bre molts assumptes i tinc una pregunta final: On és la promesa de l’actual e-quip de govern d’establir unes vies de participació ciutadana en els afers pú-blics municipals?.No sé si totes aquestes qüestions poden qualificar-se de menors. Algunes pot ser sí d´altres crec que no tant. Però tot plegat posa en evidencia un manca de respecte de tothom en relació al que és domini o patrimoni públic, una crisi d’autoritat i, d´altre banda, un menyste-niment del ciutadà pel que fa al dret a la informació i a la participació.M´agradaria que les Administracions, en general, i el nostre Ajuntament, en particular, donin resposta a les nostres preguntes i es preocupin per les nostres inquietuds. No volem només que ens escoltin, volem respostes.

un munt de preguntesConxita Ribas

M’havia proposat no parlar-ne en públic però vull aclarir que, com alcalde, no es-tava sol. La decisió de sortir sol del Ple del dia 30 va ser meva, en cap cas vaig voler donar la sensació de que l’actitud dels manifestants em podia atemorir. Si algun regidor del govern em va demanar per acompanyar-me, els vaig dir que ac-tuessin amb tota normalitat, que féssim el mateix de sempre sense deixar-se inti-midar. És cert que en Marc i en Josep Maria, a pesar de tot, em varen acompanyar uns quants metres però, davant l’alt grau d’a-gressivitat amb la que els manifestants es varen abalançar sobre nostre i en veure que els dos caps de la Policia de Roses, Local i Mossos, s’havien interposat entre ells i nosaltres, vaig insistir, donant-los les gràcies, en anar sol. No recordo els detalls, si sé que no vaig sentir por però els sentiments de tristesa i de vergonya no em varen deixar dormir en tota la nit, ni descansar en molts dies. En acabar el Ple, tot va anar molt de pressa, els regidors del govern varen que-dar absolutament descol•locats i cal en-tendre-ho. Tots hem vist moltes accions de protesta però ningú esperava que a-questa acabés així. Dir que ningú no hi comptava tampoc és cert.Gràcies a la foto publicada per La Veu, cap altra mitjà ho ha fet, i mercès als ví-deos i fotografies dels que es disposa, poden comprovar que sí hi havia algú que sabia que això aniria per aquest ca-mí. Es pot comprovar com alguns regi-dors de l’oposició i el president d’un par-tit amb representació al consistori hi te-nien un paper determinat. És cert que els responsables de les Poli-cies, Local i Mossos, varen pecar d’in-nocència, jo també, que com a cap seu i responsable de la Seguretat de Roses hau-ria d’haver donat ordres per a prevenir els incidents i no ho vaig fer. Demano disculpes al poble. Fora dels responsables o líders de la ma-nifestació, comptant en que aquesta no estava autoritzada, ningú més, ni la ma-joria del manifestants, pensava que es volgués anar tan lluny i comptaven amb que els funcionaris participants, agents de l’autoritat al servei de la llei, fossin capaços de fer-ne transgressió. És evident que de tot plegat en caldrà par-lar i ho farem, amb serenor, quan toqui. La sang no ha d’arribar al riu però la lli-çó no es pot oblidar, no podem tornar a caure en els mateixos errors. Dono les gràcies explicites a La Veu, per la seva anàlisi crítica, i reitero la meva plena confiança en tots i cada un dels membres del Govern Municipal, també faig testimoni públic de confiança en el conjunt de la Policia Local i en els dos caps de la Policia de Roses, Local i Mos-sos, a qui no tinc cap retret a fer. Plegats i amb més experiència, continuem ser-vint, amb tota l’eficàcia que ens és possi-ble, al poble de Roses.

l'alcalde noestava solCarles Pàramo

Els deia en l’escrit anterior que les deci-sions d’un govern estan condicionades per les necessitats del partit a qui per-tany. És més important el partit que l’in-terès comú. En volen una altra mostra, doncs a qui va. No sabrem rés del res-cat europeu en tant no es resolguin les eleccions basques i gallegues sigui qui-na sigui la necessitat econòmica d’Espa-nya.Un dels consells que els amics donaven a l’anterior govern de Convergència era que contractessin a Joan Esteve Danès “ el Pillo” per tal d’acabar amb les crí-tiques ferotges que feia. Convergència no ho va fer, però si la Magda Casamit-jana, que va optar, com tots vostès sa-ben, per incorporar-lo a l'equip i així te-nir la legislatura tranquil•la.Ara a Convergència els hi ha nascut un nou pillo, l’editor de la revista RosesDi-gital, el senyor Ramon Verdaguer. L’er-ror és el mateix. No varen contractar la seva esposa Mònica, com si va fer Mag-da Casamitjana en fer-la assessora de Turisme, amb sou, clar. Ara s’han de tra-gar les critiques d’un que també hi vo-lia ésser, amb sou, que per això plora la criatura. No critica als que hi són, sinó que critica que ell no hi sigui. D’això tracta la revista.L’home és l’únic animal, diuen, que en-sopega amb la mateixa pedra. A Con-vergència és el que els hi ha passat.Volen saber que va passar en el darrer Ple?Un dels punts a tractar que més molesta a l’oposició és, sense cap mena de dub-te, l’anomenat informe d’alcaldia.

Es repassen les accions de l’Alcalde i de l’equip de govern durant el període ana--litzat. Molt interessant per tenir més co-neixement de l’acció de govern, Aque-lla funció un tant nebulosa que el ciu-tadà de vegades no sap o no pot veure.Un dels punts va tractar sobre el Pla d’Usos de la Costa. Per primera vegada s’ha aconseguit que sigui plurianual, co-brint el període del 2012 al 2016. L’o-posició, naturalment, hi va trobar pels, sobre tot va retreure les barraques ins-tal•lades a l’estiu, col•locades com assaig per combatre la plaga, podríem dir, dels venedors il•legals, un cop reconegut per l’alcalde que la solució probablement no fos la millor, a traves del Pla d’Usos es vol trobar una alternativa a l’espai que s’ha reservat.També, com acció per no augmentar les taxes, s’han eliminat les inversions pre-vistes a RosesNet per la compra per subs-titució de maquinaria de neteja. Així es podrà fer front a la pujada de l’iva i de l’increment de l’IPC sense castigar al contribuent.Una notícia interessant, per esperada, és la propera recepció de l’obra de l’Ajun-tament vell, per fi s’han resolt les dife-rencies amb el constructor referent al so-brecost de les obres efectuades.A Precs i Preguntes els temes recur-rents. L’escola Montserrat Vayreda i el ja famós llagut.Volen tenir còpia de les denuncies efec-tuades per veïns del recinte firal sobre l’excés de sorolls durant els dies festius. Ho volen saber ara quan són oposició però ho ignoraven quan eren govern. Al

cap i a la fi, va ésser el govern Casamit-jana qui les va instal•lar a aquella zona. És cert que és difícil conveniar les ne-cessitats de cadascú. Uns el dret legítim al descans i els altres el dret a la diver-rsió en els dies de la festa principal dels municipis. A Roses és per Carnaval i per la Festa Major. Els uns han d’ésser prudents en les manifestacions d’alegria i els altres pacients en les seves revindi-cacions de tranquil•litat.Els castellans d’Espanya canten “soy es-panyol, espanyol, etc.”. Els catalans ens toca cantat “sóc català, català“L’Onze de setembre és el moment amb que em de cridar amb veu forta i clara la voluntat d’ésser catalans lliures. Els castellans no s’han d’ofendre perquè ells també volen ésser espanyols i lliures.Sembla que tindrem que passar per sobre el cadàver del coronel de l’exèr-cit Francisco Alaman Castro. Diu que defensarà Espanya amb un exèrcit que “ha demostrar la seva ferotgia al llarg dels segles”. Té raó, l’exèrcit espanyol és dels que han matat o assassinat, se-gons diferents punts de vista, a més per-sones. Que ho preguntin als mexicans o als sud-americans, que per robar-les-hi l’or i la plata que necessitava el Rei es-panyol quasi no en va deixar cap de viu.El Rei Joan Carles I va dir en un dis-curs a Mèxic “El español nunca ha sido una lengua de imposición”, els intel•lec-tuals mexicans s’hi varen enfrontar tots. Dels asteques nadius i de la seva llen-gua no en queda res més que l’història.Seria bó que el coronel es comencés a fer-se l’harakiri per facilitar-nos el salt.

el ple de la llunaFrancesc Sastre

Pràcticament s’ha acabat un estiu més i ara és l’hora de fer les pertinents valora-cions de tot plegat. Jo no sóc de núme-ros; és per això que la meva valoració serà més de fets i d’actes que no pas de xifres. El mes d’agost d’aquest any ha estat un mes que hi ha hagut molt de tot. Hi ha hagut molta gent, afortunada-ment per a tots aquells que viuen tant directament com indirectament del turis-me, i també hi ha hagut molta calor, com ha de ser durant l’estiu. Però malaurada-ment aquesta calor, junt amb altres ele-ments com ara el fort vent i la desídia humana, han fet que hi hagués un dels focs més importants dels últims anys a la nostra comarca. Comento això des-prés d’assabentar-me que dos nois de Ro-ses han estat detinguts per haver provo-cat almenys vuit focs aquest estiu a Ro-ses i els seus verals. Sento una tristor profunda pels pares d’aquets nois, i sé del cert que són bona gent, treballadora i que fa molts anys que varen triar Ro-ses per viure i que podrien ser qualsevol de nosaltres. Els nois no em fan tanta llàstima: el que han fet supera tots els lí-mits de l’estupidesa humana i denota una falta de valors molt important. Els responsables que nois de setze anys ac-tuïn amb aquest menyspreu envers tot el que els envolta, la família, els amics, Roses..., no cau tan sols en les espatlles dels seus pares. Una societat que cada dia que passa afavoreix més l’individua-lisme, que cada dia que passa perd iden-titat, que cada dia que passa oblida d’en-senyar als més joves valors i conceptes tan poc comentats i treballats com po-den ser l’estima per l’entorn i el respec-te a la gent que t’envolta, és una socie-tat malalta.

Ara estem capficats en aquesta maleïda crisi que a tots ens fa la vida molt més difícil i fa que vivim un moment compli-cat. Un moment en què la lluita per su-perar el desastre econòmic on estem im-mersos fa que moltes vegades ens obli-dem de superar un altre desastre que tam-bé ens toca viure i que no és tan visible per a molts: el de la falta de valors d’u-na part molt important de la nostra socie-tat. No fa gaire, fullejant una revista, llegia un article que parlava dels videojocs vio-lents que tantes vegades els joves -i no tan joves- utilitzen a casa seva. Aquests, segons els experts, activen àrees cere-brals que afavoreixen el comportament agressiu i en desactiven altres que tenen la funció del control de les emocions. Una cosa com aquesta, que tenim tots tan a l’abast i pensem que és un simple entreteniment, de vegades pot ser el causant o l’explicació de per què alguns actuen així. Quantes vegades molts de nosaltres, pel fet de tenir massa compromisos o d’arri-bar cansats a casa o de no tenir temps per culpa de la feina, arraconem els nos-tres fills davant els seus monitors o les seves teles? Quanta mainada té aquets aparells a la seva habitació, sense que els adults sapiguem què estan veient o on estan connectats? Totes aquestes pos-sibilitats que l’era de la informàtica ens ofereix, si no s’utilitzen com cal, en comptes d’instruir destrueixen.No vull fer de psicòleg ni molts menys, però sí que vull intentar explicar que el comportament de la gent pot estar molt intoxicat per culpa de tota la informació que rebem les vint-i-quatre hores del dia d’una societat malalta, on el que triom-fa és aquell que més té i no el que més dóna.Ara el més fàcil és carregar-se els nois i els pares en qüestió, però la majoria de la gent no reflexionarà sobre per què ha passat això. El grau de satisfacció d’a-questa gent, anirà relacionat amb el grau de condemna que els toqui complir als joves piròmans i de retruc als seus pa-res. Una condemna que li imposarà la so-cietat, la mateixa societat que ha posat a l’abast totes les eines necessàries per-què ells (fills i pares) actuïn com ho han fet.Canviant radicalment de tema, ara par-laré de l’Acústica de Figueres. Després de veure el concert d’en Quimi Portet a la Rambla, i quan ja eren la una de la

matinada passades, encara ens vàrem di-rigir cap a la plaça de l’Ajuntament on tocava el grup de Barcelona Pastora. La meva parella i jo vàrem haver de recu-lar, i per desgràcia meva, em vaig quedar sense poder veure el concert dels fills d’en Pau Riba i la Dolo Beltrán. Estava ple de gom a gom i era pràcticament im-possible entrar dins la plaça. De torna-da cap al pàrquing, em vaig adonar de l’èxit de convocatòria que té els últims anys aquest festival, i la veritat és que vaig sentir una mica d’enveja en veure com passades les dues de la matinada el centre de Figueres estava més ple que un dijous de mercat al migdia. Felicitats a l’organització i a la gent de Figueres, els quals no crec que es queixin dels so-rolls, i també felicito el mercat de tapes del món, un espai on es pot degustar multitud de plats sense que els restaura-dors de la ciutat s’hi oposin. Penso que quan hi ha un bon binomi organització-veïns res és impossible. Així ho demos-tren casos com el de Castelló d’Empú-ries (Terra de Trobadors), Figueres (Acústica, Santa Creu), L’Escala (Festa de la Sal) i tants i tants altres a la nostra comarca. Em pregunto per què a Roses no hi ha manera que actes com aquests funcionin. Només un exemple: fa qua-tre o cinc anys, quan el festival de Blues estava en el punt àlgid i ens visitaven grups de moltíssima qualitat com els The Fabulous Thunderbirds o el guitarrista Harry Manx, que feien desplaçar gent de tot arreu de l’Estat espanyol, l’any se-güent, per una decisió dels nous inqui-lins de la Casa de la Vila, es va tirar per terra la feina de quinze anys sense cap mena de prejudici i amb l’excusa que sortia molt car. En comptes de buscar so-lucions, finançament i empreses que s’in-volucrin, es tira pel dret i s’engega tot a rodar. I al final què ha passat? Doncs, que en comptes d’una setmana de Blues amb escenaris arreu del poble, amb prou feines tenim un festival on les grans estrelles són unes noies que no arriben als vint-i-dos anys, encara que ho fes-sin molt bé. Ara hi ha, des de fa un any i escaig, nous inquilins a la Casa de la Vila, i què han fet amb l’invent de l’an-terior equip de govern, La Popular, amb un pressupost important? Doncs, se l’han carregat. Mentre els veïns, els em-presaris i l’Ajuntament mateix no cre-guin en les seves possibilitats i no anem tots a una, en aquest poble no farem mai res.

Francesc Giner

cosses que passen

www.agbar.es

Líders en el desenvolupament de solucions integrades de l’aigua. Referents mundials en la seva gestió.Aportem el coneixement i l’experiència per garantir l’accés a l’aigua i millorar-ne la qualitat.Impulsem la investigació per respondre als reptes de la societat i del medi ambient.Innovem per resoldre les necessitats de les persones i les empreses.Treballem, amb eficiència i responsabilitat, al servei de milions de ciutadans: de Nova York a Santiago de Xile, de Bristol a Sao Paulo, a Barcelona o Cartagena de Indias, de Lima a Alacant, a Orà o Granada...

A prop teu. Tan lluny com ens porti l’aigua

L’aigua. La nostra raó de ser

anunci la veu setembre 2012_Maquetación 1 03/09/12 11:35 Página 1